La CE no preveu un dèficit menor al 3%, tot i que eleva el creixement
El Periódico. Brussel·les espera un forat en els comptes públics per sobre del que pronostica l’Executiu de Sánchez.
Després d’un sòlid creixement l’any passat, l’activitat de l’economia espanyola s’alentirà aquest any però continuarà creixent entorn del 2%. Segons les últimes previsions de primavera presentades ahir per la Comissió Europea el creixement se situarà en l’1,9% el 2023 i el 2% el 2024, en els dos casos per sota del 2,1 i 2,4% repectivament pronosticat pel Govern de Pedro Sánchez en l’actualització del programa d’estabilitat 2023-2026, tot i que molt per sobre de les previsions comunitàries d’hivern, quan vaaugurar un 1,4% per a aquest any. Tot i així, la Comissió no es creu que Espanya sigui capaç de reduir el dèficit públic per sota del 3% el 2024, com augura l’Executiu espanyol, a causa del menor creixement dels ingressos, i apunta que el forat en els comptes públics serà del 4,1% aquest any i del 3,3% el 2024. Aquesta estimació sobre els comptes públics s’assemblaa la de l’Autoritat fiscal (Airef). El panorama dibuixat per Brussel·les és en general d’optimisme. Espanya continuarà creixent els pròxims dos anys per sobre de la mitjana de la zona euro (1,1 i 1,6% el 2023 i el 2024 respectivament), a un ritme més alt del que auguraven fa tan sols tres mesos (cinc dècimes per sobre) per sobre d’Alemanya (0,2%), França (0,7%) i Itàlia (1,2%). «A Espanya, s’espera que l’activitat econòmica, que encara s’està recuperant del contratemps provocat per la pandèmia, es desacceleri aquest any igual com en altres països de la UE. Però la taxa d’expansió de l’1,9% el 2023 continua sent molt superior a la mitjana de la UE, gràcies a l’aplicació del Pla de Recuperació i Resistència i a un mercat laboral molt fort. I l’economia del país s’expandirà encara més, un 2%, el 2024, impulsada pel consumilainversió»,vavalorarelcomissari Paolo Gentiloni durant la presentació de les previsions que serviran de base per elaborar les recomanacions de política pressupostària per país que presentarà en deu dies. «Espanya serà un dels països europeus que més creixerà el 2023, que li permetrà liderar el creixement entre les principals economies de la zona europer tercer any consecutiu», va celebrar el Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital, que va destacar que l’ocupació mantindrà el seu dinamisme, amb creixements superiors a la mitjana de la zona euro, i que Espanya se situarà com un dels països amb menys inflació aquest any. Turisme i energia Créixer per sobre de la mitjana de l’Eurozona serà possible gràcies a l’efectearrossegament de 2022, la resistència del mercat laboral i l’augment dels ingressos reals de pensionistes i treballadors amb salari mínim. El Banc d’Espanya es va apuntar la setmana passada a aquest panorama optimista a l’anunciar que tornarà a revisar a l’alça la previsió de creixement per a aquest any fins a l’entorn del 2%. També contribuiran a la bona marxa de l’economia els fons de recuperació Next Generation, que continuaran apuntalant la inversió. «La contínua mobilització dels fons pla de recuperació i resiliència contribuirà a sostenir la inversió, especialment en la construcció no residencial, mentre que els menors preus d’importació previstos haurien d’afavorir la recuperació del sector de béns d’equipament, després de la brusca caiguda registrada el segon semestre del 2022», sosté l’anàlisi de la Comissió, que apunta com a elements addicionals la recuperació del turisme internacional fins als nivells previs a la pandèmia i l’efecte positiu sobre la competitivitat de la baixada dels preus de l’energia que ajudarà a millorar els resultats del sector exterior. Tot això farà que Espanya tanqui la bretxa prepandèmia entre el segon i tercer trimestre de l’any. L’escenari, no obstant, no està exempt de riscos i els tècnics comunitaris esmenten el possible «impacte advers» de l’enduriment de les condicions financeres tant per a llars com per a empreses a causa de l’«alt nivell de deute extern» tant públic com privat. En el cas de les llars, apunta l’informe, mentre que la majoria dels nous préstecs hipotecaris es concedeixen amb tipus d’interès fixos, el saldo viu continua concentrat en préstecs a tipus variable. Quant al mercat laboral, el diagnòstic de Brussel·les afirma que el comportament va ser bo el 2022 gràcies a la creació sostinguda d’ocupació i a la reducció de la proporció d’empleats temporals en el sector privat. n