La Cambra de Barcelona insisteix en la necessitat d’aprovar una nova llei cameral
Diari de Girona. Mònica Roca defensa que les cambres de comerç tinguin accés a finançament públic. La Cambra de Comerç de Barcelona demana al Govern que la nova llei catalana de cambres, que acumula sis anys de retard, estigui aprovada abans dels propers comicis camerals, previstos per al maig de 2023. La presidenta d’aquesta corporació de dret públic, Mònica Roca, precisa que així ho ha traslladat al Departament d’Empresa de la Generalitat, que lidera Roger Torrent, en les reunions que han mantingut des de finals de juny.
«Jo soc persona de consens, però el que no tindria cap lògica i no es podria entendre de cap manera és que els agents socials tinguin dret de veto a una llei en la qual no estan involucrats. Això no ho podríem entendre», assegura Roca en referència a la confecció de la nova llei.
Proposta fallida
I és que al final de l’anterior legislatura els grups de JxCat i ERC van presentar una proposició de llei sobre representativitat de les cambres que no va tirar endavant, ja que va provocar el rebuig frontal de les patronals i dels sindicats de Catalunya.
Aquella proposta garantia finançament públic i representativitat institucional a les entitats camerals, i els agents socials van entendre que les cambres pretenien arrabassar-los part de les funcions que desenvolupen i van amenaçar fins i tot amb exercir accions legals.«No hem pretès mai ni pretenem ser agents socials, però és indiscutible que som agents econòmics i volem jugar aquest paper», defensa l’empresària.
Segons el parer de Roca, que és la primera dona que exerceix la presidència de la Cambra en la centenària història d’aquesta entitat, «la representativitat» de les cambres catalanes ha de veure’s «reflectida en la llei». «No estem presents en algunes taules on ens agradaria estar. No pretenem que ningú marxi, només ens hi volem afegir perquè tenim coses a dir en tot el que té a veure amb l’economia i l’empresa», afegeix.
Per garantir que la nova llei neixi amb consens, les cambres i el departament d’empresa han pactat aquesta setmana crear un grup de treball conjunt i la setmana vinent està prevista una reunió entre ambdues parts. La Cambra de Barcelona és pacient, però tampoc vol «que s’aturi» l’elaboració del projecte de llei per part del Govern. «Per això ens reunim contínuament», esmenta Roca, que recorda que els equips de govern de les cambres ja han viscut dos anys de mandat i han tractat la nova llei amb tres consellers diferents.
Segons Roca, per part de la conselleria «hi ha la voluntat de tenir la llei de cambres enllestida» en el mandat cameral, però al mateix temps «busquen l’acord per part de patronals i sindicats, perquè sinó hi haurà alguns partits polítics que no li donaran suport al Parlament». En aquest punt, Roca es mostra «crítica» perquè subratlla que, per contra, no es demana l’opinió del món cameral quan es firma un decret llei que afecta els agents socials. En tot cas, no es planteja que la llei embarranqui de nou. «No ens podem permetre aquesta por», assegura.
D’altra banda, les baixes d’Abertis, Naturgy i Catalonia Hotels del ple de la Cambra de Comerç, on ocupaven tres de les denominades «cadires de plata» −que s’atorguen a grans empreses a canvi d’una aportació mínima de 75.000 euros a l’any− no s’han cobert amb noves incorporacions. Mònica Roca defensa novament que els 14 llocs del ple que accedeixen mitjançant aquest mètode siguin elegits per sufragi directe, és a dir, per votació, i no en funció d’una aportació econòmica.