La borsa evita castigar el cop de porta del Sabadell a la fusió amb el BBVA
Diari de Girona. El banc basc avança un 3,61% i el d’origen català pateix una lleugera reculada del 0,45% Oli afirma que la proposta «no és satisfactòria»
Els mercats han començat a dictar sentència sobre l’intent de fusió de BBVA i Sabadell, que va donar dilluns un cop de porta a l’operació. Després d’una sessió de pujades per al banc basc i baixades per al d’origen català, l’endemà de la negativa a la fusió, la jornada va acabar amb un avanç del 3,61% per al primer, fins als 10,195 euros per títol, lluny del descens de gairebé el 10% des que va anunciar les seves intencions. El Sabadell va experimentar un lleuger retrocés del 0,45%, fins als 1,881 euros.
Des del Sabadell, el consell d’administració del qual va rebutjar la proposta no només per ser «no sol·licitada», sinó per la manera com es va produir -arran d’una filtració i la posterior publicació a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) de la carta amb l’oferta per part del BBVA-, es va insistir ahir en les bondats de seguir en solitari.
El president de l’entitat, Josep Oliu, va reiterar que la proposta «no és satisfactòria per als interessos de l’entitat ni per als seus accionistes». En un comunicat intern enviat a la plantilla del banc, va assegurar que el Sabadell és «fort, amb futur» i «una gran entitat». «Tenim una gran confiança en la marxa del banc i en els plans que s’estan executant», va afegir Oliu.
El BBVA, que es va limitar dilluns a la nit a lamentar el rebuig a «una oferta tan atractiva», es va mantenir ahir en silenci. Als mercats, la situació es va saldar amb una entitat presidida per Carlos Torres Vila valorada en més de 59.000 milions, i un Sabadell al nivell dels 10.000 milions. Ara s’obren interrogants sobre quin pot ser el proper pas del BBVA, que té diverses opcions:
1. Fer una contraoferta
Davant la negativa del consell d’administració del Sabadell, el BBVA podria optar per millorar l’oferta, que valorava l’entitat d’origen vallesà en més de 12.000 milions i suposava una prima del 30% sobre el preu de dilluns passat, abans de conèixer-se les intencions del banc d’origen basc. Alguns analistes consideren que una de les vies podria ser millorar el preu o incloure una part del pagament en efectiu. La proposta inicial de BBVA consistia a bescanviar una acció nova de BBVA per cada 4,83 del Sabadell. Amb això, els accionistes del segon passarien a tenir el 16% del nou banc, però podrien veure desaparèixer la marca. A més del preu, pagat amb papers (accions) o el pagament d’una part en efectiu, el BBVA podria intentar atraure atorgant més quotes de poder al Sabadell en la nova entitat.
Ara ofereix una vicepresidència amb un total de tres consellers no executius. Al Sabadell també van considerar que «la caiguda significativa i la volatilitat del preu de l’acció de BBVA els últims dies genera una incertesa addicional sobre el valor de la proposta». De fet, els títols havien cedit més del 9%, mentre que els del Sabadell van escalar però no van arribar al preu que oferia el BBVA, cosa que suposava que l’operació estava sotmesa a força incertesa, segons els analistes.
2. Desistir del pla
Una altra opció possible podria ser que BBVA optés per abandonar les seves intencions. Els analistes consideren que l’entitat podria tenir un pla B, és a dir, podria haver-se reservat una altra via en cas d’una negativa inicial del Sabadell, a l’òrgan de govern del qual no va agradar gens la forma d’emprendre l’operació per part de l’entitat d’origen basc. Les dues entitats ja van intentar una integració el 2020 que va fracassar pel preu i el repartiment de poder, elements que actualment també hi podrien haver influït. A més, llavors el Sabadell estava en una situació molt pitjor, amb un valor a la borsa que va arribar a caure als 1.700 milions d’euros. Avui val més de 9.000 milions i registra beneficis rècord i una evolució molt positiva, per la qual cosa defensa que «l’estratègia del Banc Sabadell com a entitat independent generarà més valor per als seus accionistes». En cas d’abandonar l’oferta, seria el segon intent que fracassa en 4 anys amb la mateixa entitat. Això no afectaria els comptes del BBVA, però sí la seva imatge, segons alguns analistes. Per això alguns esperen que hi hagi un nou moviment del banc d’origen basc.
3. Una opa hostil
Quan una empresa vol tant sí com no aconseguir una altra, la via més còmoda és arribar a un acord. Això és el que seria una oferta de compra (opa) amistosa, però de vegades, quan no es pot entrar per la porta, s’intenta per la finestra. I això seria una opa hostil, és a dir, aquella en què l’òrgan de govern de l’empresa que és l’objectiu es nega a acceptar integrar-se o adquirir-se. En aquest cas, el BBVA només hauria d’anunciar públicament la seva intenció d’adquirir una participació significativa en l’empresa objectiu, especificant el preu de l’acció, el termini i els termes i condicions, en un missatge adreçat als accionistes, saltant-se el consell de administració. El capital del Sabadell està força atomitzat, ja que cap accionista en té més del 4%. Blackrock té un 3,62% del capital; per un 3,495% de l’inversor mexicà David Martínez, que va entrar en el capital del banc el 2013 i forma part del consell d’administració, mentre que Fintech Europe suma un 3,1% i Dimensional Fund un altre 3%, entre d’altres inversors. Però l’opció de l’opa hostil és poc probable a la banca des de la dècada dels anys 80 del segle passat a Espanya. Fa 40 anys (1987) un tribunal de Madrid va vetar una opa hostil sobre Banesto per part de l’antic Banc de Bilbao perquè no es podia llançar una oferta de canvi d’accions, segons Business Insider.
Si el BBVA abandona l’oferta, seria el segon intent que fracassa en 4 anys amb la mateixa entitat bancària