Julio Manrique obrirà Temporada Alta amb un «joc de miralls» sobre l’autoengany i «la por a decebre»
Diari de Girona. El festival engega la maquinària divendres al Teatre Municipal amb «L’adversari», una adaptació de la novel·la d’Emmanuel Carrère sobre un crim tan real com «inversemblant».
ulio Manrique inaugurarà de nou el festival Temporada Alta amb L’adversari, un «joc de miralls» teatral sobre l’autoengany i la por a decebre i a decebre’ns a nosaltres mateixos que arriba divendres, dissabte i diumenge al Teatre Municipal de Girona. Amb Pere Arquillué i Carles Martínez com a protagonistes, Manrique dirigeix una adaptació de la novel·la homònima d’Emanuel Carrere, basada en un crim tan real com «inversemblant», assegura.
I és que l’autor gal es va estrenar en la no-ficció amb la història de Jean-Claude Romand, un home que va fingir durant gairebé dues dècades que era metge i treballava a l’Organització Mundial de la Salut i que abans que la seva família descobrís la farsa va decidir assassinar-los a tots.
Pel director de L’adversari, l’espectacle és «una tragèdia sobre la por a decebre i no agradar», «el vertigen entre el jo social i el personal» i «tota aquella energia que gastem en fingir en comptes de ser», una qüestió, diu, més present que mai en la nostra societat per les xarxes socials.
El cas es remunta al 1993, quan el suposat metge va assassinar els fills, la dona, els pares i el gos per evitar que descobrissin que durant divuit anys s’havia fet passar per investigador de l’OMS. Posteriorment, va intentar suïcidar-se cremant la casa, però no ho va aconseguir i va acabar hospitalitzat. En els tres dies que va passar a l’hospital, la seva mentida es va esfondrar.
El cas, que va ser un fenomen mediàtic a França, va despertar l’interès de Carrrère i durant dos anys l’autor es va cartejar amb el criminal intentant buscar respostes als enigmes que envolten el crim. Aquesta relació epistolar va ser l’origen de la novel·la i ara ha sigut el material amb què el mateix Manrique, Cristina Genebat i Marc Artigau han treballat per a la dramatúrgia.
Segons Manrique, han plantejat l’adaptació com un diàleg entre l’autor i l’assassí, encarnats per Pere Arquillué i Carles Martínez, respectivament. Arquillué, a més, també dona veu a les víctimes i familiars, repetint la gesta que ja va fer l’any passat amb el monòleg El cos més bonic que s’ha trobat mai en aquest lloc, en què interpretava set personatges diferents.
Per Arquillué, el muntatge és «un joc teatral de primer nivell», que «interpel·la directament l’espectador» i el fa passar per molts espais i situacions per mostrar que «autoenganyar-nos és enganyar la gent que estimem». «L’autoengany i la mentida són de les pitjors coses de la nostra societat», diu, fent referència a les xarxes socials.
Per la seva banda, Martínez assenyala que treballar el personatge de Jean-Claude Romand, Carles Martínez, l’ha portat a qüestionar-se si podria acabar fent el mateix. «Veus l’infern més a a la vora», diu l’intèrpret, que per primer cop treballa amb Arquillué.
La peça, una producció del festival, arribarà a Barcelona al març.