Increments de fins el 22% en el sou dels cambrers
Diari de Girona. Els salaris d’aquests negocis representen la meitat del que cobra un treballador espanyol mitjà.
Els empresaris de l’hostaleria s’estan gratant la butxaca per trobar aquests cambrers, cuiners i coctelers que diuen que els falten. La restauració va ser el sector econòmic que va apujar més els salaris dels seus empleats, si bé Roma no es construeix en un dia i dècades de males remuneracions no eviten que l’hostaleria segueixi sent el gremi que, juntament amb la jardineria, pitjor paga a la seva gent.
Segons l’última enquesta de costos laborals del 2022, publicada ahir per l’INE, els salaris entre els professionals dels serveis de menjars i begudes van pujar un 22,5% respecte el 2021 i són un 9% més alts que abans de l’esclat de la covid. Tot i això, el sou d’un cambrer és la meitat que el d’un treballador espanyol mitjà. Tenint en compte un salari mitjà en l’hostaleria a l’any de 13.386 euros bruts (o 956 euros bruts al mes, en 14 pagues). El sou mitjà al conjunt de l’economia és de 25.353 euros bruts a l’any (o 1.810 euros bruts al mes, en 14 pagues) i el darrer any va créixer un 4,5%.
Els sous a l’hostaleria estan, en import mitjà, per sota fins i tot de l’import del salari mínim interprofessional (SMI). Això s’explica principalment pel gran nombre de contractes a temps parcial que hi ha. És a dir, no és que tots els cambrers cobrin per sota del sou mínim, sinó que en fer menys hores a la setmana, a final de mes els queda un sou disponible per sota del que tindrien treballant 40 hores setmanals amb el SMI. De fet, la política adoptada pel Govern de coalició d’apujar substancialment l’SMI -gairebé un 50% des que Pedro Sánchez és a la Moncloaha provocat que des del 2018 la nòmina mitjana a l’hostaleria estigui per sota de l’import mensual de l’SMI. Tot i que els empresaris hostalers comencen a apujar ara sous per trobar mà d’obra, en altres sectors aquesta pugna per captar professionals ve de lluny. Des de fa anys que les empreses, a Espanya i a la resta d’Occident, mantenen una guerra més o menys subterrània per captar informàtics. En argot del sector solen anomenar-ho «talent tecnològic» o techies.
Els informàtics
I aquesta pugna per captar i retenir professionals amb les habilitats suficients per programar, dissenyar i analitzar codis, experts en ciberseguretat o enginyers de dades, entre d’altres, està obligant les companyies a gratar-se la butxaca i oferir sous cada cop més alts. Les nòmines dels informàtics són un 20% superiors que abans de l’esclat de la pandèmia de covid. Tenint en compte un salari mitjà a l’any de 32.521 euros bruts (o 2.322 euros bruts al mes, en 14 pagues). El sou mitjà al conjunt de l’economia és de 25.353 euros bruts a l’any (o 1.810 euros bruts al mes, en 14 pagues) i des de la covid ha crescut un 8%, és a dir, a un ritme de menys que la meitat que aquests perfils informàtics.
I aquesta efervescència dels salaris no és incompatible amb un augment substancial del nombre d’ocupats al sector.