Illa vol mobilitzar 3.300 milions per a infraestructures estratègiques
Diari de Girona. La presidenta del Cercle d’Economia reclama al cap de l’Executiu català canvis per afavorir la productivitat i l’accés a l’habitatge i recorda la urgència de tenir un nou model de finançament.
Salvador Illa va irrompre l’any passat al Cercle d’Economia amb l’habitatge com a eix central del seu discurs i aquest any ho ha fet amb novetats en matèria d’infraestructures. El president de la Generalitat va anunciar ahir, en la inauguració de les jornades del Cercle d’Economia, que el Govern activarà un pla per accelerar infraestructures estratègiques i construir-les en els pròxims sis anys.
El projecte preveu la mobilització de 3.300 milions d’euros, 1.800 dels quals de manera immediata i altres 1.500 que encara s’han de concretar. El Govern tornarà a apostar per la inversió publicoprivada per accelerar les inversions. Segons va afirmar el president, aquest model estava aturat des del 2010.
La concreció més immediata del nou pla serà l’inici d’un concurs per a la inversió immediata de 1.800 milions d’euros. Amb aquest capital, l’executiu d’Illa aspira a construir les estacions del tram central de la L9 del Metro —amb un cost estimat de 500 milions d’euros—, desplegar 366 quilòmetres de carreteres en el model 2+1 (que s’estima en 720 milions) o el desdoblament i millora del tram de carretera entre Berga i Bagà, calculat en uns 470 milions.
Els 1.500 milions restants servirien per portar a terme projectes com el desdoblament de la C-55, la segona fase del tramvia de Tarragona i Reus, intercanviadors d’autobusos i la terminal ferroviària de Lleida-Quatre Pilans.
Segons el Govern de Catalunya, aquest projecte farà possible que en els pròxims sis anys es construeixin obres que, d’altra manera, no s’haurien pogut executar fins d’aquí a 20 o 25 anys.
Illa també es va referir a la interconnexió aèria de Catalunya i va recordar que la crisi del Pròxim Orient afecta els vols de connexió amb Àsia que fan escala en hubs com Dubai o Doha. Aquesta situació li va servir per recordar el seu compromís amb l’augment de vols de llarg radi que connectin directament amb aeroports asiàtics.
Segons el president de la Generalitat, aquests vols són una «oportunitat per generar prosperitat i atreure talent científic, empresarial i tecnològic», i també per atreure inversions. En aquest sentit, des de l’aeroport del Prat ja hi ha vols directes a Shanghai, Pequín, Seül i Singapur, i la setmana passada Starlux Airlines va anunciar la proposta d’operar vols directes entre Taipei (Taiwan) i Barcelona a principis de l’any vinent.
En la inauguració de les jornades del Cercle d’Economia —a les quals no va assistir Jaume Collboni per un imprevist—, la presidenta de l’entitat, Teresa Garcia-Milà, va aprofitar per insistir en diverses reivindicacions en matèria econòmica. «Hem de fer canvis profunds», va dir. «Sense un salt en productivitat, ni els salaris milloren, ni som competitius a Europa ni serem capaços de mantenir l’estat del benestar que volem», va advertir.
Davant unes jornades en què es debat l’autonomia estratègica europea, Garcia-Milà va fer peticions al president de la Generalitat en matèria d’habitatge, posant l’accent en el control de preus del lloguer. «Algunes mesures, encara que benintencionades, van en la direcció equivocada», va dir l’economista. Així mateix, la presidenta del Cercle va recordar que el nou model de finançament «és urgent».
Illa mostra confiança
En les seves paraules, Illa va poder respondre a Garcia-Milà. Segons va exposar, el Govern vol teixir una aliança amb tots els sectors econòmics amb tres pilars: «Crear valor», una «política industrial activa» i la «productivitat com a horitzó, no com a excusa».
Illa va reivindicar el bon moment econòmic que travessa Catalunya i va demanar imposar «l’esperança sobre la por». El president va insistir en el model de «prosperitat compartida» i els valors socialdemòcrates que inspiren el seu executiu, i va voler destacar diversos èxits del seu Govern. Entre ells va citar el retorn de les seus d’importants empreses com Banc Sabadell, la Fundació La Caixa, Criteria o Molins, i els pressupostos expansius per al 2026, per als quals ja té el suport polític necessari.
Davant les preguntes de la presidenta del Cercle, Illa va afirmar que el Govern «apretarà» per tancar un nou model de finançament i es va mostrar convençut que la resta de comunitats autònomes hi donaran el vistiplau: «És difícil per a un president autonòmic dir que no a una millora».
La immigració també va centrar part de la conversa. El president va reiterar la seva posició: «Hi ha una minoria populista que intenta treure profit d’aquesta qüestió. Jo estic per posar tothom davant d’un mirall amb les normes de convivència que tenim a Catalunya i per integrar-los».
Pel que fa al control de preus, Illa va defensar la política del seu govern de posar topalls al preu del lloguer. El president va explicar que aquesta mesura «està donant resultats positius a curt termini» i que dona resposta a joves formats i amb feina que no poden accedir a l’habitatge.