Espanya ha destinat més de 40.000 milions per controlar la inflació
El Periódico. Els decrets aprovats pel Govern espanyol arran de la invasió d’Ucraïna s’han concentrat a alleujar l’encariment de l’energia i els aliments.
El fantasma de la inflació va començar a agafar forma a mitjans del 2021, quan l’economia mundial intentava recuperar el temps perdut per la pandèmia i mentre Vladímir Putin començava a tensar el mercat del gas. Aquest fantasma es va fer gegant el 24 de febrer, quan Rússia va envair Ucraïna. La dependència europea del gas i el petroli russos i de determinats aliments d’Ucraïna es va transmutar amb la guerra en una escalada de la inflació desconeguda en els últims 40 anys a Espanya. Sis paquets consecutius de mesures aprovades pel Govern entre el març i el desembre del 2022 i una factura de diners públics que va superar els 20.000 milions d’euros el 2022 i que augmentarà el 2023 són algunes de les xifres que podrien servir per començar a enquadrar quant li ha costat a Espanya la guerra a Ucraïna a partir de les decisions que ha anat adoptant l’Executiu per pal·liar els efectes de la inflació.
1 L’1,5% del PIB. L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) ha xifrat en un 1,5% aproximadament del producte interior brut (PIB) –poc més de 19.000 milions d’euros– l’impacte pressupostari de les mesures adoptades pel Govern per pal·liar els efectes de la inflació el 2022. Segons aquesta mateixa font, l’esforç més intens se situa a Itàlia (3% del PIB), seguit de França (1,9%), Espanya i Alemanya (1,4%), i els Països Baixos (0,7%).
2 Bonificació dels carburants. La mesura contra la inflació amb més impacte pressupostari aplicada el 2022 ha sigut la bonificació de 20 cèntims per litre de carburant que va estar en vigor des de l’1 d’abril fins al 31 de desembre. L’Airef xifra en uns 5.100 milions l’impacte que aquesta mesura ha tingut sobre els comptes públics. El Govern va decidir deixar d’aplicar aquesta mesura a partir de l’1 de gener del 2023 i reorientar part de l’esforç a pal·liar la pujada dels aliments.
3 Rebaixa en electricitat. L’e – nergia va concentrar el principal esforç de les mesures de lluita contra la inflació el 2022 i continua sent així el 2023. El Govern ja havia adoptat el juny del 2021 un primer paquet de rebaixes en els impostos energètics. Però després de l’esclat de la guerra a Ucraïna, l’electricitat va duplicar el seu preu al març i va decidir prémer l’accelerador en les mesures. El juny del 2022, es va aprovar reduir del 10% al 5% l’IVA de l’electricitat i prorrogar fins a finals d’any les rebaixes dels altres dos impostos elèctrics. L’Airef calcula que aquestes mesures fiscals han suposat una minva recaptatòria d’uns 7.700 milions per al conjunt del 2022. Per al 2023 l’estimació del Govern per a aquestes mateixes mesures s’eleva a uns 9.300 milions ja que, entre altres raons, l’IVA reduït del 5% serà vigent durant els 12 mesos de l’any. A més de l’alleujament que han suposat les mesures fiscals i del bo social, l’anomenada excepció ibèrica ha per – mès fins ara un estalvi de 4.970 milions als consumidors, segons càlculs del Govern.
4 Reducció en la tarifa regulada del gas. El Govern va tardar molt més a reaccionar davant l’encariment del gas. L’octubre del 2022, va rebaixar de cop l’IVA del gas del 21% al 5%, una mesura que en el conjunt del 2023 tindrà un impacte pressupostari estimat de 866 milions segons els càlculs del Govern. També a l’octubre es va crear una nova tarifa regulada (TUR) per a les comunitats de veïns amb calderes centralitzades de gas natural amb què el Govern pretenia arribar a 1,7 milions de llars. Per a la millora de la TUR, també per a consumidors individuals, es va estimar un impacte pressupostari de 3.000 milions.
5 La rebaixa de l’IVA dels aliments. Amb efectes des de l’1 de gener del 2023 (i fins a finals de juny) ha entrat en vigor una rebaixa de l’IVA del 4% al 0% per a una llista d’aliments que inclou el pa, els ous, la llet, el formatge i les fruites i les verdures. També, una rebaixa del 10% al 5% en l’IVA específicament per a l’oli i la pasta durant sis mesos. L’impacte pressupostari de la mesura ha sigut estimat pel Govern en 660 milions. L’Executiu també inclou en aquest propòsit d’alleujar l’encariment dels aliments el xec de 200 euros al qual tindran dret les famílies amb rendes inferiors a 27.000 euros. Per a aquesta mesura s’ha estimat un impacte pressupostari d’uns 1.200 milions
6 Abonaments de transport. Amb efectes des de l’1 de setembre es van posar en marxa mesures que van suposar la gratuïtat dels abonaments de transport de ferrocarrils de rodalies i mitjana distància de Renfe. Estendre aquesta mesura a tot el 2023 tindrà un impacte estimat d’uns 700 milions. A més, el Govern va fixar una subvenció per rebaixar en un 30% els abonaments del transport públic urbà i interurbà als territoris on el govern autonòmic i municipal el complementin fins al 50%. La pròrroga d’aquesta mesura s’estima en uns 380 milions.
7 Pujada de les rendes més baixes. Per alleujar l’impacte que està produint la inflació en les famílies amb rendes més baixes, es va aprovar al juny un increment addicional del 15% per a l’ingrés mínim vital (IMV) i per a les pensions no contributives que s’ha prorrogat a l’exercici 2023, amb un impacte pressupostari d’uns 834 milions.