«Hi ha molta gent, però val la pena; Girona és preciosa»
Diari de Girona. La primera jornada de Temps de Flors recupera sensacions anteriors a la pandèmia amb una espectacular afluència de visitants al Barri Vell i llargues cues per entrar als espais més emblemàtics.
Maria i Belén Revilla són dues germanes de Colera que, acompanyades per la seva mare, poc abans de les vuit del matí ja eren a Girona. «Hem matinat per arribar aviat, perquè ens agrada veure-ho buit, quan encara no hi ha molta gent, per poder fer les fotos», explicava Belén Revilla que, al voltant de les onze del matí, totes tres estaven a la llarga cua per entrar als Banys Àrabs. Un dels interiors, des de fa molts anys, més concorreguts per Temps de Flors que, després de dos anys tancat per la pandèmia, es va convertir en un gran test per mesurar la paciència. «La cua és igual, els Banys Àrabs ens agraden molt», va deixar anar Maria Revilla quan, tot i que aquella hora encara no s’havia arribat al moment de més afluència al Barri Vell, la llarga filera d’espera per entrar a la instal·lació ja anava més enllà de l’església de Sant Lluc donant la volta a la cantonada de la Pujada del Rei Martí. Una llarga cua que, gairebé, es barrejava amb la gentada que intentava entrar a la plaça Catedral per veure el «mar» dissenyat per l’escultora Pia Crozet o per sumar-se a una altra cua: la que meva fins als soterranis de la Catedral.
«Hi ha molta gent, però no és cap problema; la ciutat és preciosa i val la pena». David Garcia és extremeny, tot i que ara viu a Màlaga, que està aquests dies a la ciutat per «temes de feina», un congrés d’auditors, i que ahir al matí s’havia escapat per plantar-se fins davant de la catedral. «Aquest vespre tornaré, perquè l’organització del congrés ens ha preparat una visita per la ciutat», explicava Garcia que, més enllà de Temps de Flors, no escatimava elogis per a Girona: «Ja vaig venir aquí fa tres mesos i la veritat és que és una ciutat molt bonica».
El retorn de Temps de Flors a la gairebé normalitat després de dos anys marcat per la Covid-19 feia preveure que, sobretot aquest primer cap de setmana, les cues estaven assegurades. La Casa Sambola és l’únic pati privat que es pot visitar, però el retorn d’interiors tan emblemàtics com el claustre i els soterranis de la Catedral, o els mateixos Banys Àrabs, ja feien preveure que, quan el 15 de maig s’acabi aquesta edició, el balanç del Temps de Flors del 2022 serà molt semblant al de l’any 2019. Llavors, l’Ajuntament de Girona va calcular que més de 200.000 persones havien passat per la mostra floral. Sense aventurar-se a fer previsions, aquesta setmana la mateixa Marta Madrenas ja s’havia mostrat esperançada que l’afluència fos molt alta recordant que Temps de Flors és «una cita imprescindible en termes de PIB per a la ciutat».
Anant cap a la plaça dels Jurats, Joan Dorca, de Girona, i Cristina Castanyer, d’Anglès, corroboraven que, realment, molta gent tenia marcat en el calendari venir aquest cap de setmana a Girona. «Hi ha molta gent i es tornen a sentir gent parlant amb francès i amb altres idiomes, recordo que l’any passat se’n sentien molts menys», apuntava Dorca mentre, al seu costat, Castanyer tenia clar que l’increment de públic no era l’única diferència respecte a l’edició d’ara fa un any. «Els muntatges són millors que els de l’any passat, també vam venir i aquest cop la Catedral i alguns altres que ja hem vist ens han agradat més».
Arribades des d’una mica més lluny, a Nieves Muñoz i les seves amigues del Grup de dones del Gornal es movien tan de pressa com podien per veure el màxim de coses possibles. «Els Banys Àrabs dius que són molt bonics? Ara hi anirem». L’associació havia omplert un autobús per venir des de l’Hospitalet de Llobregat a veure una mostra que, almenys Muñoz, desconeixia. «No havia vingut mai, a Girona sí, però a Temps de Flors, i ho trobo tot preciós».
En canvi, pocs metres més enllà, mirant el mapa per decidir si feia la cua per entrar als soterranis de la Catedral o es movia cap a un altre punt menys concorregut, la figuerenca Paula Guerrero ja tenia molt més clar el que es trobaria a Girona. «Venim gairebé cada any, ens agrada molt», explicava Guerrero que, però, admetia que «ens ha costat aparcar; hi ha molta gent, però suposo que és normal després de dos anys tothom té moltes ganes de sortir i fer coses».
Els intents de l’Ajuntament de Girona per descentralitzar Temps de Flors, amb muntatges en diferents barris, poden aconseguir que una part dels visitants, sobretot els que coneixen més la ciutat, intentin descobrir novetats. Però el Barri Vell és el Barri Vell. Els diferents ponts, sobre el de les Peixeteries Velles, i les vistes sobre les cases de l’Onyar acaben sent l’entrada a la gran aglomeració. Amb el carrer de la Força convertit en sentit únic, de baixada, Ballesteries i Pujada de Sant Feliu va ser un formiguer de gent durant tot el dia per anar cap a la Catedral i el seu entorn. Per fer cua davant l’entrada dels Banys Àrabs o de la Capella de Sant Cristòfol o acabar-se arribant fins a la plaça dels Jurats o el passeig Arqueològic.