Blog

Hi ha hagut algun canvi significatiu en els últims anys?

El 88% dels nostres veïns en edat de treballar estan ocupats al sector serveis, principalment aquells associats al turisme, seguit de molt lluny pel sector de la construcció, que inclou promotores, constructors o instal·ladors, amb un 9% d’afiliacions. Previ a la COVID-19 tot apuntava a una temporada de record per l’any 2020. No ha estat fins al passat estiu de 2022 que no hem recuperat certa normalitat. Un reinici que ha estat marcat per la desaparició del turisme rus, o pel canvi de prioritats del visitant en el seu consum, capgirant oci, comerç i gastronomia dels seus estatus anteriors, alguns cap a positius i d’altres cap a negatiu. Avui estem en plena consolidació de mercats, incorporant-ne de nous, i en un moment on hi ha plena reactivació entorn de la inversió immobiliària.

Creu que la pandèmia ha afectat la forma en què la gent viatja a Platja d’Aro?

Segons els darrers estudis de diagnosis del nostre visitant fets per la UdG un 97% del turista arriba en vehicle privat, un fet clau és la difícil connexió en transport públic amb la resta de la xarxa de transports, com l’AVE o l’aeroport de Girona. El viatger de curta o mitjana distància continua arribant amb mitjans propis de transport, però aquells visitants de llarga distància que depenen principalment del lloguer de vehicles per moure’s pel territori una vegada arriben en tren o avió, se’ls demana un esforç afegit que no sempre poden o volen assumir. Avui, per tant, amb aquesta alta dependència del vehicle privat, és important l’estratègia de mobilitat i la capacitat d’aparcament en zona centre i en altres zones dissuasives.

Quina és l’estratègia de Platja d’Aro para atreure turistes en el futur?

Cal treballar a incrementar el nombre de pernoctacions en els mesos previs i posteriors a la nostra temporada alta. A la ja consolidada oferta comercial, gastronòmica i d’oci cal que li afegim programació cultural i esportiva que ens situï com a punt d’interès turístic per a col·lectius específics, així com treballar per atraure un turista sènior que pot viatjar en temporada mitjana. Estem fent esforços rellevants en la captació d’esdeveniments, en la programació d’accions específiques, i en la promoció en mercats objectius de la mà dels nostres empresaris.

Quines mesures està prenent Platja d’Aro per garantir l’aigua en aquests moments de sequera? Hi ha hagut alguna mesura específica implementada?

Avui dia seguim les instruccions emmarcades en el decret de sequera de la Generalitat, a les que hi hem afegit el tancament d’algunes fonts públiques per evitar malbaratament. També hem activat una diagnosi per a la recuperació de pous que teníem en desús per què havien quedat parcialment salinitzats, i que amb processos de dessalació, que s’estan concretant en forma i cost, podríem tornar a posar en funcionament.

Com creu que el turisme a Platja d’Aro pot ser sostenible a llarg termini?

Fa dos anys el govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar el Pla Director Urbanístic (PDU) de revisió de sòls no sostenibles del litoral, amb la intenció de garantir un litoral de qualitat amb l’objectiu d’assolir un model urbà sostenible i competitiu a llarg termini. En el marc d’aprovació d’aquest pla no hem patit cap desclassificació, un fet que fa valdre la feina de protecció feta amb anterioritat en el marc del nostre Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), i que ens garanteix una eina magnífica de protecció del nostre entorn.

Molts dels nostres veïns varen arribar el segle passat per construir plegats un poble turístic

Hi ha algun pla de millora de la infraestructura turística de Platja d’Aro, com a hotels, restaurants, atraccions turístiques, etc.?

La inversió privada ha de venir motivada per una ciutat que funciona, per un municipi que millora les infraestructures públiques, com les obres de sanejament fetes a principis d’aquest mandat, les futures obres del passeig marítim, la millora urbanística de l’entorn comercial, la restauració dels camins de ronda, o la revalorització de patrimoni històric i natural com a atractius turístics, entre altres actuacions. A la inversió cal sumar-hi l’activitat programada per als visitants, que fem de la mà d’associacions d’empresaris, d’entitats culturals o d’associacions de veïns; sense tots aquests atractius que programem plegats cap inversió privada tindria unes mínimes garanties d’èxit. Administració pública, entitats, veïns i empreses, alineats en accions transversals en espais de coordinació que ens facin anar tots a una.

Com s’està treballant amb els residents locals per garantir que el turisme no tingui un impacte negatiu a les seves vides?

Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró viu del turisme des dels orígens del sector el primer quart del segle passat. Aquest fet ens ha configurat urbanísticament, ha definit els nostres espais relacionals, ha determinat el nostre espai vacacional familiar, fins i tot ha dibuixat les nostres festes populars o ha limitat i guiat el nostre creixement en altres sectors productius. Greuges i avantatges que venen de ser un municipi amb prop de 27.000 habitatges i 12.800 habitants, que vivim de donar servei a segons residents, visitants i turistes al llarg de tot l’any, però principalment durant els mesos d’estiu fins a arribar a 140.000 visitants per dia. Una realitat que coneixem i assumim des de fa molts anys, abans que s’instauressin conceptes com gentrificació o el nou conegut per alguns com a turisme de masses. Molts dels nostres veïns varen arribar el segle passat per construir plegats un poble turístic, i avui encara el continuem construint entre tots.