Girona tanca un juny plujós i amb menys calor que els últims anys
Diari de Girona. L’excepció a ha sigut la Costa Brava, sobretot a l’Alt Empordà, on les precipitacions han tingut poca presència.
Ja fa pràcticament dues setmanes que va començar l’estiu però la sensació és diferent d’altres anys, ja que la calor encara no ha entrat amb força i les pluges continuen fent acte de presència. En general és com si l’estiu no hagués acabat d’arribar i els registres climàtics ho corroboren.
D’entrada, segons el balanç del juny, les temperatures han estat per sota de la mitjana per l’època. Meteorològicament, el mes s’ha caracteritzat, pel continu pas de sistemes frontals molts despenjats del corrent general i acompanyats d’aire fred en altura (aproximadament a 5.500 metres). Aquest fet ha provocat precipitació que ha afectat gran part del territori, però especialment el litoral, prelitoral i Prepirineu oriental on l’aire fred en altura conjuntament amb una temperatura més alta en superfície, pròpia, d’altra banda, del mes de juny, han estimulat la formació de fenòmens meteorològics violents com tempestes amb una intensitat de precipitació elevada i acompanyades de pedra.
Els períodes amb més concentració de pluja han estat diversos. D’entrada, els primers dies de juny hi va haver un embossament d’aire fred en les capes mitjanes de la troposfera va provocar precipitació sovint acompanyada de tempesta. Les quantitats més importants, per sobre dels 30 mm els dies 1 i 2 es van mesurar al litoral i prelitoral, especialment al sud, si bé a mesura que la DANA es desplaçava cap a l’est els dies 3 i 4 els registres més destacats es van concentrar al Prepirineu. Destaquen els 29,3 mm a la Vall d’en Bas.
En definitiva, ha estat plujós o molt plujós a gran part del litoral i prelitoral (a excepció de la Costa Brava), Prepirineu oriental i occidental i àmplies zones de la franja de ponent. En el cas de la Costa Brava, l’Alt Empordà és la comarca que ha registrat menys precipitacions. Cal recordar que, climàticament, el juny és un mes de transició cap a l’estiu, i les mitjanes climàtiques, a excepció del Pirineu i Prepirineu amb valors per sobre dels 80 mm (en aquestes zones l’estiu és l’estació més plujosa de l’any), a la resta les mitjanes estan per sota dels 40 mm. És per aquesta raó que sobten els registres per sobre dels 100 mm a punts del Pirineu occidental i que el balanç pluviomètric del juny d’enguany resulti sec en aquestes zones.
El comportament anòmal de la circulació atmosfèrica amb diverses DANA despenjades del corrent general amb tempestes fortes en arribar a la línia del litoral explicarien la distribució de les anomalies del mes.
Entre les estacions gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya que durant el mes de juny han superat els 150 mm de precipitació hi ha el de la Vall d’en Bas, amb 187,8 mm, fet que la converteix en la tercera estació amb els registres més elevats. De fet, la Garrotxa i el Ripollès són algunes de les comarques catalanes amb més precipitacions registrades el mes passat.
L’any passat per aquestes mateixes dates també es va registrar un juny força plujós marcat pel pas de la borrasca Oscar, mentre que un any abans, el 2022, aquest mes va ser extremadament sec. «Tampoc cal oblidar que l’estiu, encara que no sigui una època molt plujosa, sí que sol tenir precipitacions. El problema és que després d’anys de sequera sembla que gairebé ens hem oblidat de les típiques pluges d’estiu», explica Ibai Campo, meteoròleg de la delegació catalana de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) a El Periódico, del mateix grup editorial d’aquest diari.
Temperatures més fresques
Pel que fa als valors de temperaures, el juny ha estat termomètricament normal o fred a gran part del quadrant nord-est, i normal o càlid a la resta, especialment a l’altiplà Central, delta de l’Ebre, serra de Prades i punts del litoral Central.
De fet, la diferència dels valors d’aquest juny respecte a la mitjana dels últims anys és especialment significativa a les comarques gironines, sobretot al Pla de l’Estany i a la zona fronterera amb l’Alt Empordà i la Garrotxa. En canvi, on no s’ha notat aquesta diferència és a una partdel litoral de l’Alt i el Baix Empordà i una part de la Garrotxa i el Ripollès.
En la mateixa línia, la irradiació solar global ha estat per sota de la normalitat a gran part de Catalunya a conseqüència de l’abundant nuvolositat que ha caracteritzat el mes de juny. Si es comparen les dades amb les dels últims deu anys, la variació ha estat bastant baixa al litoral sud del Baix Empordà i la Selva, a més d’una part del Gironès.
Malgrat tot, encara que molts tinguin la sensació que la calor típica de l’estiu encara no ha arribat, els pronòstics apunten que la situació canviarà els propers dies. S’espera un ascens generalitzat dels termòmetres a tot el territori. a partir de la setmana vinent.