Girona és la província catalana amb més problació nouvinguda en els darrers 5 anys
Diari de Girona. L’Alt Empordà i municipis com Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró i Fontanals de Cerdanya lideren els percentatges més alts d’habitants nous que en el global de la província se supera el 26%
Girona és la província catalana amb la proporció més alta de població que ha arribat als municipis que en formen part en els últims cinc anys, segons les dades del Cens de Població 2024 publicades per l’Institut d’estadística de Catalunya (Idescat). El percentatge de població nouvinguda és del 26,2%, superant Tarragona (25,4%), Barcelona (23,7%) i Lleida (23,1%).
Durant l’últim any, el percentatge de població que ha arribat és del 7,9%, dada que se situa per sobre de la mitjana catalana, que és del 4,2%. Pel que fa a la mobilitat des d’altres comunitats autònomes, un 3,7% de la població gironina ha arribat des de la resta d’Espanya durant l’últim any, mentre que un 11,5% ho ha fet en els darrers cinc anys.
Aquestes xifres formen part d’un panorama més ampli sobre la mobilitat i migració a Catalunya. Al conjunt de la comunitat, 317.912 persones van fixar la seva residència a Catalunya el 2023, de les quals 276.153 (86,9%) eren nascudes a l’estranger, 19.135 (6%) a la resta d’Espanya i 22.624 (7,1%) a Catalunya. Aquests registres inclouen tant nous residents com persones que havien viscut fora temporalment i han tornat.
Segons l’any d’arribada, el 4% de la població total de Catalunya hi va arribar el 2023, mentre que un 3,5% ho va fer el 2022 i un 2,3% el 2021. Entre 2001 i 2010 es va registrar un increment destacable, amb un 8,5% de la població establint-se a Catalunya durant aquest període. Fins i tot, un 57,3% de la població ha viscut sempre a Catalunya.
Pel que fa al lloc de residència anterior, un 28,1% de la població ha residit sempre al mateix municipi, un 35,4% ha viscut en un altre municipi de la mateixa província i un 6,2% en una altra província catalana. A més, un 10,2% procedia d’una altra comunitat autònoma i un 15% de l’estranger. En els darrers cinc anys, el 23,1% de la població s’ha traslladat al municipi actual, amb municipis com Talarn (49,5%), Montferri (43,6%) i Montmaneu (42,0%) destacant per la seva alta mobilitat.
La població nascuda a l’estranger creix fins al 46,9% en la franja d’edat de 25 a 39 anys
Catalunya arriba als 8,18 milions d’habitants amb un impuls de nascuts a l’estranger
Pel que fa a Girona, entre les comarques amb més municipis amb percentatges elevats de població arribada els últims cinc anys hi ha l’Alt Empordà. Destaquen municipis com Palau de Santa Eulàlia (41,9%), Cabanelles (35,4), Albanyà (35,3%) i Castelló d’Empúries (35,5%).
Fora d’aquesta comarca també hi ha municipis com Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró (41%), Fontanals de Cerdanya (40,7%), Bolvir (40,2%) i Toses (37,5%).
Aquestes dades permeten veure amb claredat com Girona lidera la mobilitat recent dins Catalunya, especialment pel que fa a l’arribada de població als municipis, i posen en relleu la tendència creixent de migracions internes i internacionals al llarg de la dècada passada.
Nascuts fora
Per altra banda, segons l’estimació de població més recent publicada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), els residents a Catalunya d’entre 25 i 39 anys nascuts a l’estranger continuen guanyant pes i ja se situen en el 46,9% del total de població d’aquesta franja d’edat.
Les persones amb orígens més enllà de les fronteres espanyoles d’aquestes franges ja són 724.631 i, entre el total de la població, ja superen els 2,1 milions d’habitants (un 25,8% del total). Alhora, el pes dels menors de 15 anys continua caient i ja se situen per sota del 13% del conjunt per primer cop des de l’inici de la sèrie històrica, l’any 1981. Els primers anys del segle XXI va haverhi un repunt d’infants coincidint amb la pujada de la natalitat a què la primera onada migratòria internacional va contribuir. Al tombant de segle, l’indicador va caure fins a mínims fins aquell moment (13,8%). El 1981, el primer any amb dades, un de cada quatre residents eren infants i joves de menys de 15 anys. A Catalunya ja hi viuen 8.186.259 persones (un 1,2% més que dotze mesos abans). Hi han contribuït les persones nascudes a l’estranger, que continuen creixent i arriben per primera vegada als 2,1 milions d’habitants. En els últims sis anys, aquest col·lectiu ha passat de representar el 19% del total, al 25,8%. Per edats, pràcticament totes les franges van a l’alça, i és especialment significatiu l’augment entre les persones d’entre 25 i 39 anys. En concret, pràcticament la meitat dels residents d’entre 30 i 34 anys van néixer fora d’Espanya (48,8%), un pes similar als que tenen entre 35 i 39 anys (47,1%). La proporció de nens i joves d’entre 5 i 14 anys d’orígens estrangers s’ha pràcticament duplicat i ara ja ronda el 15% del total. L’estadística també mostra que l’envelliment de la població catalana de moment no té aturador. En aquest sentit, un 19,9% dels habitants ja tenen 65 anys o més, una xifra a què mai s’havia arribat, segons dades d’INE i Idescat. De fet, fa quatre dècades, els majors de 65 anys suposaven l’11% del total de la població.