Girona, en alerta pels rius al límit
Diari de Girona. Se suspenen les classes en quatre comarques, es tallen unes vint carreteres i un home mor arrossegat pel riu a Palau-sator
Els rius van baixar plens com feia anys que no ho feien. La llevantada va mantenir en alerta Protecció Civil per risc d’inundacions, fort onatge i vent, amb el riu Ter, el Daró i el riu Onyar al límit de la seva capacitat i un ampli dispositiu d’emergències actiu a les comarques gironines. A Palau-sator, un home va morir en ser arrossegat pel riu amb el seu cotxe.
Protecció Civil va mantenir activat en fase d’alerta el pla Inuncat davant l’increment del cabal de rius i rieres del nord-est del país. A primera hora del matí es va enviar un avís ES-Alert als mòbils de l’Empordà, el Gironès i la Selva, informant de la suspensió de les classes escolars, les activitats esportives i els serveis assistencials no urgents, així com de la necessitat de reduir la mobilitat al mínim imprescindible. La previsió per avui va permetre aixecar les restriccions i les escoles tornaran a estar obertes.
Segons l’Agència Catalana de l’Aigua, el riu Ter i el riu Onyar es trobaven al límit i de fet, el primer es va desbordar a Verges. Tot i que els embassaments aigües amunt encara tenien capacitat per absorbir part de l’increment de cabal, les precipitacions van continuar i el risc es va mantenir. A Girona, es va demanar a la població que no s’acostés a l’Onyar i que el veïnat més proper pugés a plantes superiors en cas d’entrada d’aigua als habitatges. Les pluges acumulades van ser excepcionals a les comarques gironines. A la ciutat de Girona, l’estació de Girona-Fedac Sant Narcís va registrar 204 mil·límetres entre ahir i abans d’ahir, un episodi excepcional per a un mes de gener. Segons l’observador meteorològic Gerard Taulé, és el registre més intens en menys de 48 hores des del 6 i 7 de gener de 1977, amb un precedent superior només aquell dia de
Reis, amb 245 mm acumulats. Taulé va advertir que, com que la pluja continuava caient, el registre final encara augmentaria al llarg del dia.
El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) va informar que aquest dimarts -fins a les dues de la tarda- va ser el dia més plujós dels últims 20 anys a Torroella de Montgrí, amb 145,9 litres per metre quadrat, i a Castell d’Aro, amb 118,5 litres. A Portbou, dilluns es van recollir 114,3 litres, convertintse en el dia més plujós des del 13 de setembre del 2006, quan s’hi van mesurar 145,2 litres.
Altres registres destacats van ser 237,8 litres a Portbou i 223,4 litres a Palafrugell, superant els 200 litres en diversos punts de les comarques gironines.
El temporal va establir rècords històrics en dies de gener: a Salt, segons Taulé, dilluns es van registrar 139 litres per metre quadrat, només superats pels 155 litres del 6 de gener de 1977. Aquestes precipitacions intenses van contribuir a l’increment de cabal dels rius i van provocar la majoria de serveis dels Bombers de la Generalitat, centrats en arbres caiguts, cotxes arrossegats per rieres i incidències a baixos i carreteres.
Un mort a Palau-sator
El punt més delicat del dispositiu es va situar a Palau-sator, al Baix Empordà, on els Bombers de la Generalitat van acabar trobant el cos d’home a l’interior d’un cotxe . continuaven buscant un home que
El Daró, a La Bisbal, arriba als 512 m3 per segon; i el riu Ter supera els 784 metres cúbics
Els Bombers reben 2.000 trucades i atenen 515 serveis a la Regió de Girona fins a les sis de la tarda
havia estat arrossegat amb el seu vehicle per la riera Nova. El vehicle va ser localitzat a quarts de nou del vespre. L’avís al telèfon d’emergències 112 es va rebre a les 7.35 hores, i segons l’alcalde de Palau-sator, Jordi Riembau, es tractava d’un veí de Fontanilles, el poble veí. Segons Riembau, l’home pretenia travessar la riera amb el seu cotxe al matí, tot i que el cabal ja era elevat, i va quedar atrapat per la corrent. Va poder trucar un amic, que es va acostar fins a la zona del rec del
Molí, situada a un extrem del poble; malgrat els seus intents, l’aigua va acabar emportant-se el vehicle amb l’home a dins. L’alcalde va assenyalar que la riera, habitualment seca, baixava aquell matí amb cinc o sis metres d’aigua, recollint tota l’aigua acumulada al pla abans de desembocar.
El dispositiu de recerca va mobilitzar dotacions terrestres, efectius del GRAE subaquàtic amb barca, i l’equip de drons de la Unitat de Mitjans Aeris, que també va desplaçar un helicòpter per sobrevolar la zona. Es va fer sondatge des del darrer punt d’albirament, a Mas Roure, fins a 200 metres més avall, i es va revisar la llera tant per terra com per aire amb drons fins a la C31, on hi ha un tram dens de canyissar.
Per les condicions d’alçada i velocitat de l’aigua, les operacions terrestres es van haver d’aturar temporalment per garantir la seguretat dels efectius, mentre es mantenia la recerca aèria a l’espera que baixés el cabal i es pogués reprendre la feina terrestre. A la tarda, el dispositiu de recerca que s’havia mantingut a la zona va seguit inspeccionant el riu mentre baixava el volum d’aigua, i amb la disminució del cabal el sostre del vehicle va quedar a la vista.
Segons l’inspector Claudi Gallardo, a la zona de confluència entre el Ter i el Daró hi havia una afectació «molt important» que limitava les tasques de cerca i dificultava l’accés al vehicle. Els Mossos d’Esquadra continuaven col·laborant amb els especialistes per cobrir tots els marges i punts crítics del riu.
El cabal dels rius
La conca de la Tordera es va convertir en un dels punts més crítics de l’episodi de llevantada. Segons l’Agència Catalana de l’Aigua, el cabal del riu al seu pas per Fogars de la Selva va arribar als 331 metres cúbics per segon, superant el llindar oficial de perill. La crescuda va ser generalitzada a tot el tram baix del riu, alimentada per les pluges intenses al Montseny i al Montnegre. Altres rius de les comarques gironines també van registrar increments excepcionals: l’Onyar, al seu pas per Girona, va assolir 332 metres cúbics per segon; el Daró, a La Bisbal, va arribar a 512 metres cúbics per segon; i el Ter, a Colomers, va superar els 784 metres cúbics per segon.
La comparació amb els cabals habituals fa encara més evident la magnitud de l’episodi: el passat 18 de gener, a la mateixa hora, l’Onyar només tenia 0,6 metres cúbics per segon, el Daró 0,0036 metres cúbics per segon, la Tordera 3,516 metres cúbics per segon i el Ter 62 metres cúbics per segon. Aquest augment dràstic dels cabals va reforçar l’alerta per inundacions i va accentuar la vulnerabilitat de les zones properes a les rieres i rius.
A les 1sis de la tarda, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) informava que els embassaments del sistema Ter havien estat assumint l’aigua que arribava des de la capçalera i ajudant a reduir els riscos aigua avall. L’embassament de Sau es trobava al 93,5% i havia alliberat 34 metres cúbics per segon cap a Susqueda, que al seu torn estava al 90,6% i deixava anar 5 metres cúbics per segon, amb l’objectiu de poder absorbir l’aigua que arribava i evitar increments del cabal en trams mitjos i baixos del riu.
Altres embassaments amb volums elevats també gestionaven el cabal: Darnius-Boadella, al 89%, havia alliberat 2 metres cúbics per segon; la Baells, al 86,4%, deixava anar prop de 5 metres cúbics per segon; i el Foix, al 84%, havia alliberat 3 metres cúbics per segon. Segons l’ACA, la gestió prèvia d’aquests embassaments havia permès que els cabals es mantinguessin dins de màxims sense desbordaments rellevants, tot i l’augment important provocat per les pluges intenses i continuades a la conca del prelitoral gironí.
El telèfon 1112 d’emergències havia rebut un total de 2.174 trucades durant aquest episodi, la majoria registrades durant el matí. Les comarques més afectades pel gruix de les incidències van ser el Baix Empordà (290 trucades) i el Maresme (207).
Els Bombers de la Generalitat continuaven treballant en serveis relacionats directament amb el temporal. Fins a les cinc de la tarda, i des de l’inici de l’episodi, havien atès 1.172 serveis, dels quals 515 corresponien a la Regió d’Emergències Girona i 293 a la Regió d’Emergències Metropolitana Nord. La majoria de les intervencions van ser per arbres i murs caiguts, elements de la via pública, revisió de baixos, garatges i soterranis, carreteres inundades, esllavissades, esvorancs, goteres en cases i seguiment de rieres desbordades.
Temporal de mar
El temporal marítim, amb onades de més de quatre metres, va sumar encara més risc a la situació, dificultant les desembocadures i afectant la mobilitat a la costa i el litoral gironí.
Les pluges torrencials i el temporal Harry van provocar afectacions en gairebé una trentena de vies de la demarcació de Girona, de les quals 21 van quedar totalment tallades al trànsit, segons el Servei Català de Trànsit (SCT). Entre les carreteres afectades hi havia la C252 entre Vilabertran i Peralada, la C-31 a Ullà, la C-260 a Roses, i diversos trams de la GI-641, GI-644, GI-652 i GIV-6216, entre altres. A Barcelona, dues carreteres també van ser tallades per acumulació d’aigua. Tot plegat va provocar que diversos municipis de la zona del Baix Ter estiguessin incomunicats diverses horesPel que fa a la nevada, la BV4024 al Coll de Pal i la BV-4031 entre Castellar de n’Hug i Toses van continuar tallades, mentre que l’ús de cadenes o pneumàtics d’hivern es va imposar en diversos trams del Pirineu i la Cerdanya.
El temporal també va afectar el transport ferroviari: la R11 va mantenir la circulació interrompuda entre Maçanet-Massanes i Figueres, amb servei alternatiu per carretera, i es va habilitar un tren llançadora entre Figueres i Portbou cada 50 minuts. A la R4, la circulació entre Terrassa i Manresa va quedar interrompuda a la tarda després que un arbre caigués sobre les vies a Viladecavalls.
Tancament de consultoris
A més, Salut va confirmar que una desena de centres de salut i consultoris.