Girona crea el 50% de l’ocupació industrial de Catalunya dels últims 3 anys
Diari de Girona. En els primers cinc mesos d’any, el turisme nacional ha crescut un 8,3% i l’estranger un 7,6%. Es preveu que al mes de juliol le afiliacions puguin arrivar a màxims històrics.
L’ocupació al sector industrial gironí ha crescut un 6,6% en el darrer any, una xifra superior a l’1,5% de Catalunya i al de qualsevol altra demarcació catalana. De fet, la meitat de l’ocupació industrial neta creada des de 2019 a Catalunya (7.306 afiliacions més) s’ha ubicat a Girona (3.592). Així ho reflecteix l’informe de la Memòria Econòmica de Girona de 2022 que les tres cambres de comerç gironines van presentar ahir. Per sectors, les indústries manufactureres són les que més ocupació neta han creat entre 2019 i 2022, arribant a 3.447 afiliacions. Per comarques, les afiliacions en aquest sector han crescut a totes les comarques, excepte la Cerdanya (-4,8%). Els quatre augments comarcals més elevats són: el 7,1% a la Garrotxa, el 6,4% a l’Alt Empordà, el 4,0% al Baix Empordà i el 3,9% al Pla de l’Estany.
Augment de les exportacions
Part de l’èxit industrial gironí es deu a la crescuda de les exportacions. El 2022, les vendes de mercaderies a altres països van incrementar un 21,2%, una xifra superior a la mitjana catalana (17,9%). Aquest ascens de les exportacions no ha anat associat a un creixement del teixit empresarial exportador. El 2022 es van registrar 4.565 empreses exportadores a la demarcació, un 5,8% menys que el 2021. Malgrat aquesta davallada, el nombre d’empreses que exporten de manera regular a Girona va créixer un 3,4% més que a l’any anterior. Una tendència a la baixa, la de les empreses exportadores, que també es replica al total del nombre d’empreses -sense tenir en compte les exportacions-. El total d’empreses a Girona no s’ha recuperat de les xifres prepandèmia i aquest 2023 s’han registrat 1.174 empreses menys que el 2019. Per Carme Poveda, directora de l’estudi, «aquest descens no és negatiu perquè suposa un augment de les magnituds de les empreses i afavoreix la seva internacionalització».
Del total d’exportacions de Girona, aquestes representen, en termes monetaris, el 8,2% del total de vendes a l’estranger de Catalunya. Per sectors, els productes carnis representen el 30% de les exportacions gironines de 2022. En comparació amb el 2021, les exportacions de productes carnis (13,0%), químics (19,7%) i altres semimanufactures (37,8%) han crescut en taxes molt elevades durant el 2022.
Xifres prepandèmia al turisme
El sector industrial no és l’únic que ha experimentat una crescuda en el darrer any. El 2022, les demarcacions turístiques de Girona s’apropen a la recuperació dels turistes de 2019, any prepandèmia. Per zones, la Costa Brava va rebre 3,54 milions de turistes allotjats en hotels, el 96% dels que hi va haver el 2019. Un percentatge de recuperació que és superior al conjunt de Catalunya (92%). Aquest repunt turístic també s’ha traslladat a tota la demarcació. En els mesos de gener i maig d’enguany, el nombre de turistes allotjats en hotels de la demarcació ha facilitat la recuperació i ja supera en un 7,9% la xifra del mateix període de 2019. Així mateix, tant el turisme nacional com l’estranger superen les dades prepandèmia a Girona, en un 8,3% i un 7,6% respectivament. Segons apunta Poveda, «de mantenir-se aquesta tendència el sobrepassaria amb escreix la xifra d’abans de la pandèmia».
La millora en la majoria dels sectors ha incidit directament en l’economia Gironina que ha registrat un creixement del 4,5% el 2022. Tot i ser una de les demarcacions que més va patir els estralls de la pandèmia sobre el PIB el 2020 (14,4%), també és la que ha experimentat una recuperació més ràpida els anys 2021 i 2022. Un reflex d’aquesta millora té a veure amb la marxa de negocis. El 2022, la marxa de negocis va ser positiva a tots els sectors -indústria, construcció i resta de serveis- a excepció del comerç que és lleugerament negativa, però, tot i això, millora en comparació amb el 2021. El saldo negatiu d’aquesta activitat econòmica es deu sobretot a la irrupció de noves modalitats de comerç que han afectat directament a les botigues locals. «Les noves modalitats de compra són el gran repte al qual han de fer front els comerciants i des de la Cambra els estem ajudant en aquest procés» assegura Jaume Fàbrega, director de la Cambra de Comerç de Girona.
L’economia gironina ha continuat creixent amb força durant la primera meitat de l’any, en part, gràcies a la bona evolució del mercat laboral. Les afiliacions fins al juny confirmen el bon inici d’any en el mercat laboral de Girona. Les 369.070 afiliacions de juny són un 2,2% superiors a la xifra de Girona i, segons Poveda, «si la tendència es manté al juliol les afiliacions podrien arribar a màxims històrics».
En relació amb els reptes de futur, les perspectives econòmiques són més positives el 2023, malgrat l’alentiment en aquesta segona part de l’any. Així ho deixa palès el resultat de la variació interanual de l’Indicador de confiança empresarial (ICE) a les cambres de Girona que confirma l’alentiment de l’evolució econòmica previst per al tercer trimestre, després d’un segon molt positiu. Aquest indicador marca una taca de variació trimestral del 3,4%, un percentatge superior a la resta de demarcacions catalanes.
Una altra gran tasca de futur de l’economia gironina rau en la transformació digital de la pime gironina, segons el monogràfic Reptes de la digitalització, on Joan Ribas, vicepresident de la Cambra de Girona, analitza l’impacte d’aquests fons a la demarcació. En aquest monogràfic, Ribas posa de manifest que des de la Cambra «es pensa que cal treballar molt per traslladar aquesta necessitat a les empreses que encara no ho hagin interioritzat». Tot i que destaca que «encara hi ha molta feina per fer» i des de la Cambra són «optimistes» amb la realitat actual. A l’article també es posa sobre la taula «l’efecte dinamitzador que les subvencions europees poden tenir per a les empreses amb ganes d’avançar cap al futur» i es ressalta «la bona acollida» que està tenint el programa Kit Digital quant a sol·licituds.
Finalment, El president de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega, el de la cambra de Palamós, Pol Fages, i el de la de Sant Feliu de Guíxols, Eduard Bosch, van posar en relleu que la memòria evidencia la fortalesa de la indústria i les exportacions, al costat del turisme a la demarcació. Per això, reiteren que una de les apostes estratègiques per al futur de les comarques gironines és «tenir l’estació d’alta velocitat a l’aeroport en el mínim temps possible».