Girona, a la cua del desplegament d’energies renovables a Catalunya
Diari de Girona. És l’última província en producció d’energia solar i l’única que no disposa de parcs eòlics en funcionamentn El parc fotovoltaic més gran de les comarques gironines entra en servei després d’una dècada de laberint burocràtic.
Un informe elaborat per l’Observatori de les Energies Renovables de Catalunya (OBERCat) alerta que només ha assolit un 20 % de l’objectiu de generació elèctrica renovable prevista per a l’any 2030. Entre les quatre províncies catalanes, Girona es troba a la cua en producció: no disposa de cap parc eòlic, és l’última demarcació en producció de solar fotovoltaica, la generació amb biogàs «és testimonial», i amb biomassa, «nul·la o pràcticament nul·la».
El document parteix de les metes marcades per la Prospectiva Energètica de Catalunya per a l’any 2030, l’anomenada Proencat, per concloure que falta per assolir el 79,6 % per arribar als 35,1 TWh d’energia elèctrica d’origen renovable previstos per a llavors.
L’informe assegura que Catalunya només va augmentar en 81,92 MW la capacitat d’energia elèctrica renovable el 2024, un 2,19% més que el 2023, i lamenta la lentitud en la tramitació dels projectes de renovables a Catalunya malgrat els canvis proposats per l’actual govern català.
A més, l’Observatori de les energies renovables, que agrupa col·legis professionals i patronals de renovables, entre d’altres entitats, denuncia que un projecte renovable a Catalunya paga les taxes de tramitació més altes de l’Estat, fins a quatre vegades més que a la resta d’Espanya.
Un parc eòlic pot pagar per tramitar-se fins a 130.000 euros en taxes a Catalunya davant dels 30.000 euros que abona en comunitats com Andalusia o Castella i Lleó, assegura l’informe, difós aquest dimecres.
Així mateix, l’informe assegura que l’any passat la Generalitat no va autoritzar cap projecte de parc eòlic terrestre i que quatre dels sis projectes de parcs eòlics autoritzats el 2023 encara no han obtingut l’aprovació definitiva als projectes d’actuació específica per part de les comissions territorials d’urbanisme corresponents. L’any passat es van inventariat 40 projectes de parcs eòlics (6 a Girona) que havienn presentat la sol·licitud d’autorització administrativa prèvia i de construcció a l’Oficina de Gestió Empresarial (OGE) de la Generalitat de Catalunya i que encara es troben a l’espera que es publiqui al DOGC el preceptiu anunci d’informació pública.
Pel que fa a la demanda elèctrica el 2024, l’energia nuclear va cobrir el 50,3%, de manera que l’informe urgeix a accelerar la implantació de renovables a Catalunya, que van cobrir el 18,6% de la demanda l’any passat, mentre que les importacions d’electricitat van garantir un 15,4% de la demanda elèctrica.
Segons l’estudi de mercat sectorial realitzat per FEGICAT durant el 2024, el 48,6% de les empreses instal·ladores requereixen la incorporació immediata de professionals formats. Si extrapolem aquesta dada a les 18.579 empreses instal·ladores de Catalunya, el sector pateix un dèficit de prop de 19.500 treballadors. Això suposa el 20,9% de la seva ocupació total (92.895 persones).
Aquest problema és homogeni a tot el territori, però és més agut allà on hi ha més densitat empresarial: Barcelona concentra el 67% de les necessitats, seguida per Girona (13%), Tarragona (12%) i Lleida (8%). Aquest dèficit no és pas nou. Ja l’any 2018 FEGICAT advertia d’aquesta mancança creixent de personal qualificat. El que és alarmant és la seva persistència i l’absència de mesures estructurals per revertir la tendència. A més, la dificultat d’incorporar nous treballadors s’agreuja amb la manca de relleu generacional i la poca presència femenina. Només el 3,1% de les dones ocupades al sector fan tasques d’operària, el 9,7% de les empreses instal·ladores estarien en disposició de complir amb els criteris d’igualtat i paritat a l’empresa i el 47% de les empreses no tenen cap dona a la seva plantilla.