Generalitat i Ajuntament avancen amb el nou Trueta
Diari de Girona. El finançament de la Generalitat varia en funció de la població dels municipis ● Banyoles queda fora de la llista d’aquesta primera convocatòria.
La Generalitat i l’Ajuntament de Girona van signar ahir una bateria d’acords i inversions en matèria d’habitatge, mobilitat i urbanisme en el marc de la primera Comissió Bilateral. El Govern aportarà quasi 8 milions per a l’entorn del nou campus de Salut i l’hospital Josep Trueta amb l’objectiu que es preservi el parc Jordi Vilamitjana i subratllen el seu «compromís inequívoc» amb els terminis per al nou equipament.
Olot, Figueres i Girona han estat seleccionades en la primera convocatòria del pla de barris i viles 2025-2029 i rebran conjuntament 42 milions d’euros en subvencions de la Generalitat per impulsar projectes de regeneració urbana i social. Olot obtindrà 15 milions d’euros per a una intervenció integral al nucli antic, amb un pressupost global de 25 milions; Figueres rebrà 14,9 milions per al projecte de transformació del sector oest, valorat en 24,8 milions; i Girona percebrà 12,37 milions per actuar al barri del Pont Major, en un projecte pressupostat en 24,9 milions d’euros. Banyoles, que també havia presentat un projecte de 25 milions, ha quedat fora de la llista de municipis seleccionats en aquesta primera fase.
El pla de barris estableix un sistema de finançament variable en funció de la població de cada municipi. En les ciutats de més de 50.000 habitants, la Generalitat pot cobrir fins al 50% del cost dels projectes, mentre que als municipis d’entre 20.000 i 50.000 habitants el percentatge pot arribar al 60%. En localitats més petites, el finançament s’incrementa fins al 70% o el 75%, i de manera excepcional pot assolir el 90% en municipis de menys de 5.000 habitants que acreditin dificultats per assumir la seva part de la inversió.
El nucli antic d’Olot
El projecte seleccionat a Olot se centra en el nucli antic, un àmbit amb un parc edificat envellit, presència d’infrahabitatges i habitatges sobreocupats, pèrdua progressiva de població i activitat econòmica, i un patrimoni arquitectònic de gran valor que necessita una nova empenta. L’actuació integral combina la millora dels habitatges, la dinamització comercial i la recuperació dels espais públics, amb la creació de nous equipaments i mesures ambientals vinculades a la renaturalització i a la mitigació dels efectes del canvi climàtic.
L’alcalde d’Olot, Agustí Arbós, qualifica el pla de barris com «una oportunitat històrica per a la ciutat» i subratlla que permetrà disposar «d’un projecte integral que donarà resposta a necessitats acumulades amb un finançament també històric». En aquest sentit, remarca que «el 2026 ha de ser un any d’execucions» i que els recursos de la Generalitat permetran actuar «d’una manera molt més ambiciosa». El govern olotí també va destacar que el document presentat a la Generalitat és fruit d’un procés participatiu amb les aportacions de més d’un miler de persones. El projecte està liderat per l’arquitecta Itziar González Virós i compta amb el suport de tots els grups municipals representats a l’Ajuntament d’Olot.
Figueres, per la seva banda, ha estat seleccionada amb un projecte de transformació del sector oest de la ciutat, que inclou barris com Sant Joan, Culubret, els habitatges sindicals, Bon Pastor i Món Millor, àmbits que històricament han patit una major degradació urbana i presenten alguns dels indicadors socioeconòmics més baixos del municipi. El govern figuerenc va
Des de Banyoles expliquen que es tornaran a presentar a la següent convocatòria
L’alcalde Jordi Masquef assegura que es tracta d’una «inversió i una transformació sense precedents»
explicar que l’objectiu és revertir dècades de vulnerabilitat i reforçar la cohesió social i urbana d’aquesta part de la ciutat. Així mateix, la redacció del projecte ha estat coordinada per l’exalcalde Joan Armangué.
L’alcalde de Figueres, Jordi Masquef, valora la subvenció com «la gran oportunitat d’afrontar la gran transformació que necessiten els barris del sector Oest. Una regeneració urbana i social per acabar amb la degradació i la segregació històriques d’aquest sector». En aquest sentit, afirma que es tracta d’una «inversió i una transformació sense precedents, que permetrà resoldre un altre dels deures pendents que tenia la ciutat, i fer-ho de veritat amb estratègia, amb projecte i amb recursos, prenent com a model la gran transformació del barri de la Mina a Sant Adrià del Besòs. Hem de ser valents, traçar a mitjà i a llarg termini, posant bé les bases del que ha de ser aquest sector en el futur, projectant-hi equipaments estratègics per la ciutat, i amb intervencions integrals en tots els àmbits».
Per la seva banda, Joan Armangué explica que «el pla de barris significa l’inici d’un procés llarg però irreversible per la dignificació del sector oest, així com una contribució decisiva d’integració
de l’estació Figueres Vilafant amb la ciutat dotant de qualitat urbana a l’espai públic».
A Girona, el projecte seleccionat se situa al Pont Major, un barri amb una renda clarament inferior a la mitjana de la ciutat, degradació arquitectònica en part del parc d’habitatges, deficiències importants a l’espai públic i carències en accessibilitat. També presenta un elevat índex de desnonaments, situacions de sobreocupació i un nombre significatiu de locals buits en planta baixa. La proposta inclou la rehabilitació integral del parc d’habitatges existent, la revitalització de l’espai públic amb millores de voreres, arbrat i enllumenat, la creació i millora d’equipaments comunitaris i la conversió del carrer Portlligat en un eix verd. A més, s’hi preveuen accions socials per reforçar la convivència, l’acompanyament a famílies i estudiants i el foment de la inserció laboral.
Una oportunitat «magnífica»
L’alcalde de Girona, Lluc Salellas, va afirmar ahir que estan «molt i molt contents» d’haver aconseguit el Pla de Barris per poder consolidar tota una línia d’actuacions que ja estaven fent per millorar el barri, com augmentar freqüències de pas del bus o reformar els pisos de l’Aurora. «És una oportunitat magnífica per al barri de Pont Major», va expressar Salellas que exposa que les propostes van vinculades al creixement, a la millora d’equipaments, a la intervenció comunitària i a protegir i desenvolupar «el pulmó verd vinculat al riu Ter» al seu pas pel barri.
L’alcalde de Girona també va recordar que Pont Major és l’entrada nord a la ciutat i que les actuacions en aquest punt de la ciutat se sumen als projectes de millora i transformació de l’entrada sud per la carretera Barcelona, l’oest amb el Campus de Salut i l’impuls del pla integral per al sector est.
Banyoles, en canvi, no ha estat seleccionada en aquesta primera convocatòria. L’Ajuntament va presentar el projecte «Connectem Banyoles», amb un pressupost global de 25 milions d’euros i 54 actuacions estructurades en tres grans eixos: urbanisme, acció social i transformació ecològica. Des del consistori expliquen que, fins ara, no han rebut cap comunicació de la Generalitat amb els motius de l’exclusió i assenyalen que es tornaran a presentar a la propera convocatòria del pla de barris. El projecte planteja una intervenció per reforçar la cohesió urbana, connectar millor els barris i avançar cap a un model de ciutat més sostenible i equilibrat.