Fulgenci, un xef que es retira
El Punt. Ha tancat el Bubbles, em diu en Salvador Garcia-Arbós. En Fulgenci plega. I sento la recança de no haver-hi anat més perquè m’agradava, i molt. El restaurant, al passeig Canalejas de Girona, havia obert les seves portes el setembre del 2011, aviat hauria fet dotze anys, i es va presentar com un gastrobar & restaurant en què el xef Fulgenci Garcia, la Carme Egea i l’Àngel Garcia Egea oferien una cuina creativa i innovadora barreja del que és la cuina tradicional i la d’altres contrades en una sàvia combinació entre tradició i modernitat. Però és que el Bubbles no deixava de ser la continuació dels més de vint anys que Fulgenci Garcia va estar al davant de l’Albereda, el restaurant al carrer del mateix nom que va ser referent dels fogons gironins.
El cert és que la memòria em transporta a grans taules, amb menges cuinades per grans xefs i servides pels millors caps de sala i cambrers d’ofici. I amb grans amics al costat. Fulgenci era germà de Domingo Garcia, mort el novembre del 2020 i que va ser el xef del Castell de Peralada. Tots dos germans han deixat petjada en el món gastronòmic gironí. De família granadina instal·lada a Sant Feliu de Guíxols, van aprendre la cuina no només en grans escoles sinó cuinant. En Domingo va començar de rentaplats, va treballar a l’hotel Reymar de Tossa, a El Dorado Petit, d’en Lluís Cruañas, i a les Canàries, on va fer amistats. Després amb en Josep Asensi va obrir el Maxim’s a Girona, un gran restaurant que va arribar massa aviat i que va deixar per anar de xef del Castell de Peralada i mestre de cuiners.
En Fulgenci va picar pedra, però va aprendre en grans restaurants de Madrid, va passar pel Saratoga, un altre restaurant mític de Girona, abans d’instal·lar-se com a xef del Joker, al gran restaurant de la plaça Jordi de Sant Jordi, on també hi havia cafeteria i pubs i que va acabar oferint sandvitxos i hamburgueses. Allà, amb el gran Àngel Vilanova a la sala, van oferir grans plats, com el filet amb maduixes i els grans peixos a la sal (i jo recordo l’steak tartare d’en Nacho).
La gran aposta de Fulgenci va venir amb l’Albereda, als baixos del Casino de Girona, que va obrir José Huerta, cap d’hostaleria dels Casinos. Poc després en Fulgenci es va posar al davant del negoci i van ser anys esplendorosos, dues dècades. Eren d’una generació que va passar de la gran cuina clàssica, afrancesada, cuina també marinera, d’escola, al gran canvi que va suposar la modernitat marcada pels grans noms de la nostra cuina. En Fulgenci és de la generació que va viure com la gran influència de la cuina madrilenya i basca es traslladava a Catalunya, i en va ser un dels protagonistes.
Després de l’Albereda va arribar Bubbles. Fins que ha dit prou. Queda, però, com un nom d’entre els grans cuiners que hem tingut a casa nostra. Alguns d’escola, altres barreja de l’alta escola de les cuines i dels coneixements de la gent que els va influir. Fulgenci era xef, però també va portar la sala amb una barreja de discreció i saviesa que només s’aprèn quan has treballat amb els millors i han acabat sent un d’ells. Els germans Garcia han fet feliç molta gent. Bon descans.