Blog

Afavorir la coexistència

Cavallé assumeix plenament les queixes de l’EACB: “La regulació, justament, ha d’afavorir la coexistència de diversos models de banca, i no anar cap a la uniformització.” En aquest sentit, doncs, “caldria fer més racional la regulació, no només en la normativa típicament bancària, sinó també en tot allò que té a veure amb els pagaments, l’accés a les dades de client o l’euro digital, etc. S’obren molts camps normatius i no hi ha una mirada sobre els diversos tipus d’entitats, el regulador no pensa en el model cooperatiu; pensa en el del capital privat cotitzat.” Per exemple, les entitats cooperatives acostumen a mutualitzar els seus ingressos perquè els àmbits del negoci més rendibles protegeixin els que no ho són tant, i la regulació diu que cada línia ha de tenir el seu propi compte de resultats. Una entitat de banca cooperativa pot decidir no tancar oficines per la importància social que tenen, i cobrir la seva poca rendibilitat amb altres pilars del negoci. “És una regulació més basada en normes que en principis, no es té en compte que el nostre sector aporta inclusió i estabilitat al sistema.” I més en uns moments en què la Comissió Europea assumeix els preceptes de l’informe d’Enrico Letta sobre el futur del Mercat Únic Europeu, en el sentit que cal redirigir les finances per garantir la transició verda i la reindustrialització d’Europa, perquè no perdi pistonada respecte als EUA i la Xina, un desideràtum que ha amplificat aquesta setmana l’informe de Mario Draghi, antic president del BCE, per impulsar un nou pla Marshall que mobilitzi 800.000 milions d’euros a l’any. “Hem de tenir un paper en l’assoliment d’aquests objectius estratègics”, destaca el director de Caixa d’Enginyers.

La banca cooperativa presenta com una de les seves credencials que, com diu Cavallé, “tot el valor generat és valor compartit entre els socis”. “Les reserves que generem les interpretem com a llegat generacional per oferir valor als nous socis que s’incorporen”, afirma. Les noves generacions, seduïdes per la màxima eficàcia digital de les fintech, com s’acaren a la proposta del cooperativisme? En el cas de Caixa d’Enginyers, “de les noves altes, un 40% són menors de trenta anys, així que podem afirmar que el poder d’atracció sobre els joves és important, sobretot perquè comparteixen el nostre compromís amb la sostenibilitat”. Com afegeix, “sí, són tremendament digitals, però si bé aquest factor afavoreix l’eficiència, el fet és que no es pot resoldre digitalment un pla financer familiar.”

Dins de la banca cooperativa, marca perfil propi la banca ètica, la que anteposa el rèdit social a obtenir benefici. Des de l’associació FETS-Finançament Ètic i Solidari, com exposa Guillem Subirachs, tècnic de l’Observatori de les Finances Ètiques, “l’objectiu de la nostra associació, quan es va crear, fa 25 anys, era que pogués arrelar la banca ètica aquí, i ja hi és; a més, ens hem posat les piles, i en els darrers cinc anys hem assolit un bon nivell competitiu, en servei, producte i agilitat”. Vol fer avinent que la banca ètica posa el finançament de projectes transformadors socialment, “com l’habitatge cooperatiu, àmbit en què el sector mainstream no vol entrar, per damunt de la captació de l’estalvi o oferir préstecs individuals. “Potser per això la banca ètica encara no és tan coneguda com la tradicional.”

Fa pocs dies, la Federació Europea de Banca Ètica (Febea), que aplega 33 entitats financeres de 15 estats europeus, reflexionava, en un document d’acció política, sobre com ha de ser la Unió de Mercat de Capitals futura, que hauria de virar, com a la inversió verda i socialment responsable. Febea expressava en el document els seus recels sobre el compliment de l’anomenada taxonomia europea, el sistema de classificació que determina si una activitat pot considerar-se sostenible i socialment responsable. Febea demana que el llistó que hagin de saltar els projectes que es presenten com a verds o de transformació social, sigui alt. Dins d’aquesta línia, Subirachs afirma: “Calen estàndards més rigorosos; amb les lleis aprovades et colen com a sostenible coses tan dubtoses com la producció del gas, i altres que no tenen realment un impacte social i ambiental positiu. Un àmbit com l’automoció no hauria de ser considerat socialment responsable, en tot cas tot allò que té a veure amb la mobilitat sostenible.” Però, és clar, Brussel·les és massa sensible a la influència de la gran banca mainstream, que en boca d’algun alt directiu ha expressat que si la taxonomia era massa exigent, no es compliria.

En tot cas, a parer de Subirachs, “és un moment propici per a aquest tipus de banca, ara que es recupera el cooperativisme, i la participació torna a ser un valor que suma. Una conjuntura per oferir principis, que, contràriament al que passa en la banca tradicional, no són només de paraula”. Des de la talaia de FETS, s’ha pogut copsar que al llarg del trienni 2015-2017 hi va haver un notable creixement del moviment cooperativista i les entitats de l’economia solidària. Durant la pandèmia de covid, “va caldre activar tota la xarxa de finances ètiques per tal d’aturar el cop i sostenir els projectes cooperatius”. Tot seguint en la conjuntura de la banca cooperativa i ètica, Guillem Subirachs explica que “ara es troba en un moment en què cal captar més estalvi, cosa que no ha estat prioritària durant els darrers anys, ens hem trobat que molta gent ha hagut de fer ús del seu racó de diners, per poder afrontar contingències com és el cas de la pujada de l’interès de la hipoteca”. I, és clar, “calen recursos, per tal de finançar molts projectes, com ara els d’habitatges cooperatius. Aquest any i el vinent hauran estat dos exercicis en què l’estratègia principal haurà estat la captació d’estalvi.”

Avaluació

Fiare Banca Ética, que s’imposa com a objectiu utilitzar les finances com a vehicle de transformació social, recentment ha obert una línia de crèdit per a les pimes de l’economia social, dotada amb 100 milions d’euros. Per complir el màxim rigor que el diner prestat és socialment responsable, el deutor ha de complir 150 indicadors agrupats en set àrees de valor: governança, treball, cadena, qualitat de producte, medi ambient, xarxes i comunitats i transparència i legalitat. Com explica Sònia Molina, coordinadora de la delegació a Barcelona d’aquesta entitat –3.803 socis a l’Estat, dels 48.258 totals arreu d’Europa– “ens fa especials l’elevat grau de participació: l’avaluació socioambiental dels projectes que volem recolzar, eina que ens permet ser rigorosament fidels als nostres valors, es fa des de la nostra base social, que a través de comissions s’organitza i dona el vistiplau als projectes, que no tiraran endavant sense la seva aprovació, encara que passessin el sedàs de la rendibilitat.”

Molina observa que “es detecta que hi ha sensibilitat envers la banca cooperativa i ètica, però cal donar-nos més a conèixer, que ens vegin que som igualment competitius que la banca tradicional, i continuar invertint en tecnologia per aconseguir processos àgils.”

Fiare Banca Ética concentra el 60% del seu actiu en el sector social, i Sònia Molina considera: “Caldria adreçar-nos a altres sectors, com ara el de les energies renovables o el del programari lliure, per posar dos exemples, i sortir de certs clixés. És important que siguem proactius per trobar altres realitats.” Com afegeix, “si volem incidir més en la societat, hem de pouar més en el món de la pime ja que, al capdavall, quan se’ns presenta un projecte a finançar, no analitzem tant la forma jurídica de l’entitat que ens la proposa com l’impacte social i ambiental”.

Malgrat que la filosofia fintech pressuposa que el nou usuari se’n surt en l’esfera virtual, la realitat és ben diferent: “Se suposa que cada nova generació ve més preparada, però el fet és que quan parlem de necessitats financeres, els coneixements sobre aquesta àrea són menys presents, hi manca cultura financera i els joves continuaran necessitant un assessorament financer pròxim, com el que donem nosaltres, que quan se’ns presenta un projecte donem opcions per reconvertir-lo.”

Sònia Molina creu que cal interpel·lar l’usuari de banca: “Com a clients de banca, ens hem acostumat a cercar rendibilitat financera, i no pas rendibilitat socioambiental. I hem d’arribar a interrogar-nos sobre això, a cercar el dividend social, un impacte que també es pot quantificar.”

Des de Fiare també es considera que des de la UE s’ha d’avançar molt més en la taxonomia europea, “per penalitzar les inversions financeres que vulnerin drets socials i ambientals.”

En parlar de Coop57, cal fer alguns aclariments, perquè és ben singular una entitat que va néixer el 1995 amb la creació d’un fons procedents de les indemnitzacions que van aconseguir treballadors de l’antiga editorial Bruguera va en el procés de liquidació de l’empresa. Al tancament del 2022, l’entitat registrava 1.107 sòcies de serveis (cooperatives, associacions, SALs) i 5.241 sòcies col·laboradores (persones físiques i entitats que hi participen amb els seus estalvis). Com ens explica Raimon Gassiot, coordinador, “ens movem en l’àmbit de les finances ètiques, però no som un banc, per les dificultats que ens imposaria la regulació bancària; així tenim més llibertat per prestar serveis financers que contribueixin a la transformació social de l’economia”. Efectivament, si qualsevol banc abans de llançar al mercat un producte financer ha de demanar permís al Banc d’Espanya, “en el nostre cas, ho fem d’acord amb el que ens demanen els socis de la cooperativa, i a més a més ho podem materialitzar amb més celeritat”. A més, aquesta llibertat permet que siguin els socis i les sòcies els que, per exemple, acordin tipus al marge de l’Euríbor i decideixen com es remunera els socis. El de Coop57 és un model certament singular a Europa. Per trobar semblances, aniríem a Bèlgica, on trobaríem Credal, a Valònia, i Hefboom, a Flandes.

Coop57 opera sota la protecció de la llei de cooperatives catalana, que permet preservar el seu model. Això sí, com remarca Gassiot, “tot i ser autogestionats, no deixem de tenir acords amb altres entitats per compartir riscos i cobrir possibles casos de morositat, que serveixen per acreditar-nos com a entitat plenament solvent”. Manté acords de col·laboració amb el Fons Europeu d’Inversions, una institució de la Unió Europea que dona suport a les pimes, que durant la covid va cobrir cinquanta milions d’euros. A propòsit del seu vincle amb el Fons Europeu d’Inversions, Gassiot assegura que “des de les institucions comunitàries ens han fet avinent que les nostres accions financeres veritablement tenen un impacte social immediat”. A més, Coop57 cerca la complicitat de societats de garantia recíproca com Avalis o ajuntaments, com és el cas del de Mataró.

Coop57, que ja ha estat capaç de teixir xarxa per diverses comunitats de l’Estat, va experimentar un creixement elevat a partir de la crisi financera del 2008: ”Eren molts els que cercaven alternatives, i nosaltres vam haver de restringir l’entrada de diners, perquè el creixement del crèdit era més lenta que la demanda de projectes a finançar per part dels socis.” Ara, tanmateix, “hi ha un moviment invers, i mentre que l’economia social creix en projectes, l’estalvi és més lent”, com explica el coordinador de Coop57.