Blog

Podríem dir que compleixo les dues vessants: soc funcionària de l’administració local, pertanyent a un cos de funcionaris de l’Estat, amb trajectòria fins l’any 2011, i després aparco aquesta faceta i entro en el món de la política, sent alcaldessa de Figueres i incorporant-me al govern de la Generalitat. I arribar aquí, a l’escola, és com tancar el cercle del que vaig començar fa 25 anys després d’estudiar ciències polítiques i de l’administració. Jo mateixa vaig estudiar a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i he desenvolupat una tasca professional a l’administració local i, després de passar per la política, ara torno a ser al mateix punt de partida. És com tancar el cercle.

A mi m’agradaria quedar-m’hi molt de temps, la veritat. És el meu entorn, tant per formació com per professió, on millor em desenvolupo, i m’hi sento a gust. M’agradaria quedar-m’hi sobretot perquè hi ha projecte. Un projecte, el del pla de transformació digital 2021-2023, que hem d’endegar i que potser és el més important des del punt de vista de transformació de l’escola des que es va fundar, l’any 1912.

Està acabant l’etapa de la reinstauració democràtica i de servei a l’administració pública catalana democràtica de servei públic. Pensa en el desplegament de la concessió de la Generalitat, a partir dels traspassos de competències, a principis dels anys vuitanta, i pensa doncs en la incorporació de tots els funcionaris de la Generalitat, els que van ser transferits procedents de l’Estat i els nous; és el gran desplegament a partir del 1984. Tots aquests empleats es van haver de formar en una cultura de servei públic catalana i contemporània. I aquí l’eina de formació és l’Escola d’Administració Pública per part de la Generalitat i l’administració local. Ens trobem uns ajuntaments on està tot per fer i que venen d’una cultura de fer totalment franquista.

Malgrat ser un any estrany, a causa de la Covid-19, hem aconseguit convertir la formació presencial en formació en línia i, malgrat que no vam poder mantenir tota l’activitat, només en vam haver de suspendre el 20%. Sobretot va quedar afectada la formació de tercer cicle –perquè també fem màsters i postgraus– en el període de la primera onada. A partir del setembre ja l’hem pogut recuperar. El que és la formació contínua professionalitzadora, els cursos als quals s’apunten la majoria dels treballadors públics, l’hem pogut reconvertir. Així, durant el 2020 s’hauran format uns 30.000 alumnes, en xifres rodones; la qual cosa vol dir 549 cursos arreu de tot el territori de Catalunya i unes 6.000 hores lectives. Amb tot, la formació en línia ens ha permès tenir un major nombre d’alumnes, un 19% que un any abans.

Tenim una forta implantació al territori; tenim delegacions a Girona, Tarragona i Lleida i a Tortosa, a les Terres de l’Ebre, dins les delegacions territorials de la Generalitat. La centralitat de Barcelona, amb desplaçaments a la capital, no sempre ha beneficiat l’escola. En canvi, la formació en línia ha suposat un increment del nombre d’inscripcions als cursos per la major accessibilitat i pel fet de poder fer el curs des de casa. Això també ens dona pautes de reconversió: aquesta transformació digital és necessària però a la vegada també afavoreix el factor territorial. Hi ha 947 ajuntaments a Catalunya i molt empleat públic i, si volem continuar sent referents en formació en l’àmbit de l’administració pública, l’accessibilitat és fonamental per créixer. Som el referent al territori. A Barcelona hi ha més oferta formativa en general; amb més universitats públiques i privades, com Esade, Iese…, les ofertes són més variades. En canvi, l’Escola d’Administració Pública és referent al territori català.

Sí. De la necessitat n’hem fet virtut. Hem accelerat el que potser hauria costat tres o quatre anys de reconversió. I ens dona pautes, a partir de l’experiència pràctica, del que ha de ser el pla de transformació digital de l’escola.

Actualment el pla de transformació digital 2021-2023 està en fase de definició inicial. Des que m’he incorporat al càrrec, a mig setembre, i amb el suport d’una consultora, ens hem posat a dissenyar la primera definició d’aquest pla. Hem treballat molt acceleradament aquests tres mesos per poder tenir aquesta primera orientació, amb quatre eixos estratègics. Sota el títol Pla de transformació digital de l’Escola de l’Administració Pública, podríem dir, des d’una vessant continuista, que és la reconversió digital del que ha estat fent l’escola fins ara. Però aquesta només és una pota, és a dir, establir un model d’aprenentatge híbrid entre el que és presencial i a distància. Però no volem quedar-nos només aquí. És una oportunitat per ser palanca de canvi de les mateixes administracions i canviar la seva visió també. Hem de tenir present que els canvis a la societat són continus, estem en un moment d’incertesa i això demanarà canvis a les administracions per poder seguir servint el ciutadà. Canvia la visió: no podem oferir només formació continuada, capacitadora de l’empleat públic, sinó que també hem d’innovar. Aquí un àmbit important serà el de la innovació i la recerca. No volem divulgar coneixements que es formen en altres àmbits, sinó que també ens volem convertir en centre generador de coneixement i de recerca.

Exacte. Voldríem crear un coneixement marca Escola d’Administració Pública que poguéssim transferir i generar, per prendre millors decisions i aplicar millors polítiques al servei públic. No només divulgar o difondre el coneixement que es genera en altres àmbits.

De moment hem tingut un important suport del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública, que ens ha afegit per a aquest 2021 un milió d’euros al pressupost de l’escola, que ja és de 16 milions d’euros anuals, la qual cosa representa un increment del 9%, perquè aquest canvi requereix una inversió tecnològica important. Bàsicament aquest increment de despesa serà per inversió tecnològica. S’escau el moment de la transformació en un context favorable que coincideix amb el mateix Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública. Pensa que la conselleria d’Administració Pública havia estat sempre a Governació o a Presidència, i justament en aquest mandat, el 2018, es va crear la conselleria de Polítiques Digitals i Administració Pública; la relació ja va indissociada i és més fàcil captar l’atenció d’un conseller totalment connectat al món digital i captar la necessitat de recursos per destinar-los a la renovació digital de l’escola.

Depenem d’un departament totalment sensibilitzat en el tema digital, i el mateix departament ens connecta amb la resta de l’ecosistema digital de Catalunya. Des d’aquí, doncs, tenim una porta d’accés ràpid. A la vegada, si parlem de sinergies, l’Escola d’Administració Pública, sobretot pel que fa a la seva oferta de tercer cicle, amb màsters i postgraus, també aprofita moltes sinergies de les universitats. Tenim màsters propis i sempre van amb conveni amb alguna universitat. Actualment estem dissenyant un nou postgrau en polítiques públiques en l’àmbit LGTBI en col·laboració amb la Universitat de Lleida, de manera que la connexió amb el món universitari hi és.

Ha esclatat en tota la seva evidència veure com els sistemes públics que té un país, en situació de crisi, es manifesten fortament. En èpoques de bonança econòmica, les regles del lliure mercat s’imposen: quan tot va bé i hi ha ingressos i sembla que tot el que és públic recula, en aquest sentit, fins i tot fa nosa i es veu des de l’òptica d’un afany regulador que entorpeix el lliure mercat, i es relega el que és públic a aquells sectors encara exclosos. En canvi, en el moment actual hi ha un creixement de tot el que és públic i vindrà també per quedar-se en un context de post-Covid. Només cal veure la sanitat pública, que és qui està donant resposta. El sector públic està creixent i ha vingut per quedar-se; tot el que fa referència al món sanitari, al sosteniment social… En l’època post-Covid, quan puguem arribar-hi, serà més necessari que mai per tornar a recobrir, per tornar a connectar circuits que hauran quedat trencats, sectors privats que estan patint moltíssim i que necessitaran injecció pública per a la seva reactivació econòmica. La presència del que és públic, ara mateix, ha crescut immensament i ha vingut per quedar-se.

Sí, i això connecta amb la necessitat. Faran falta bons gestors públics en l’època post-Covid, bones decisions públiques, i aquí hi té un bon paper l’Escola d’Administració Pública. Nosaltres hem demanat un projecte al mateix govern, al Departament de Polítiques Digitals, de petició de finançament per a aquest pla de transformació digital que calculem en uns 14 milions d’euros a quatre anys per desenvolupar-lo.

Des del punt de vista de l’escola, aquest nou mandat no ha de condicionar el seu funcionament, però sí que l’impuls dels plans que s’estan dissenyant dependrà d’aquest nou govern. La direcció de l’escola és un càrrec de designació política, per tant l’escola, encara que no faci política des d’un punt de vista pragmàtic, sí que desenvolupa servei públic des del govern. És cert que tinc un perfil molt tècnic i el meu bagatge tant acadèmic com professional va ser el que em va fer mereixedora d’aquest càrrec, però depenc d’una decisió política. Per tant, estic a disposició del govern que en surti.

Jo crec que es mantindrà, s’ha de mantenir. La transformació digital de l’escola és necessària; s’hauria fet sense el context de la pandèmia i hauria durat més, però en aquests moments és totalment imprescindible. És el punt d’inflexió més important que té l’escola des de la seva restauració, l’any 1979. Agafem un nou full de ruta i estarem parlant d’una nova Escola d’Administració Pública d’aquí a quatre anys, actualitzada digitalment per a quaranta anys més.

Dilatada carrera