Espanya s’anticipa a l’hivern omplint completament les reserves de gas
La Vanguardia. La UE supera amb dos mesos d’antelació l’objectiu d’arribar a un 90%.
Espanya s’ha convertit en el primer país de la UE que ha omplert completament els seus magatzems de gas per preparar-se de cara a qualsevol problema de proveïment durant l’hivern. Els seus progressos estan en primera línia de la UE, que també ha accelerat aquestes setmanes i ha aconseguit amb dos mesos d’antelació els objectius fixats per a l’1 de novembre. Amb aquest esforç, la regió fa un pas decisiu en vista de l’amenaça de què presumia Rússia en els seus vídeos propagandístics fa tot just un any: un gèlid hivern sense gas a Europa.
El conseller delegat d’ Enagás, Arturo Gonzalo, va mostrar ahir en declaracions a La Vanguardia la seva satisfacció amb aquesta fita. “Europa ha aconseguit uns nivells difícils d’imaginar” el març del 2022, quan la Comissió Europea va posar en marxa el seu pla d’emergència arran de la invasió d’ Ucraïna. Espanya ha aconseguit “un rècord històric” d’emmagatzemament que, sumat a la capacitat de les seves plantes de regasificació, “fa que afrontem l’hivern amb una gran fortalesa pel que fa a seguretat de subministrament”, afirma.
Entre els Vint-i-set ja tenen reserves equivalents a un 27% de tot el consum anual
Fa un any, després de la invasió d’ Ucraïna, la UE va posar en marxa un pla d’emergència per cobrir com a mínim un 80% de les reserves de gas abans de l’1 de novembre, en previsió que Rússia tallés el subministrament a l’hivern i provoqués una greu crisi de proveïment. Va ser tot un repte, en un moment en què el preu del gas es va multiplicar de cop en la cotització internacional i va marcar màxims històrics.
Per a aquest any l’objectiu era més ambiciós, d’un 90%, però les circumstàncies acompanyen i s’ha aconseguit amb dos mesos d’antelació sobre la data prevista. Espanya és el país més avantatjat, al davant del 97% de Croàcia i del 95% de Suècia i Portugal. A Alemanya, el percentatge és d’un 92,7%, i a França, d’un 85,8%.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, s’ha felicitat a la xarxa social X per aquesta fita, que “ajudarà a estar segurs a l’hivern” i que “alliberarà” la UE del gas rus. El pròxim objectiu, diu, és anar avançant en la diversitat de fonts de proveïment.
Fa un any Rússia presumia en els seus vídeos de propaganda d’un hivern sense gas a la UE
Entre tots els països de la UE ja sumen una reserva de gas equivalent a 1.034 terawatts hora (TWh), cosa que constitueix un 27% del consum anual. Alemanya ha combinat els seus emmagatzemaments amb l’arribada de gas per vaixell a unes regasificadores flotants encara provisionals.
Una de les claus per omplir els magatzems per sobre d’un 90% és el preu del gas, que fa un any es va arribar a quadruplicar i que ara es troba a prop de la mitjana de l’última dècada. Ni el sabotatge del Nordstream, ni la incertesa amb motiu d’un veto a Rússia que vagi més enllà del petroli, ni la creixent demanda de gas des d’ Àsia no han estat suficients per desestabilitzar el subministrament. Una vaga a Austràlia ha estat l’únic esdeveniment que ha mogut a l’alça durant l’estiu la cotització d’aquest hidrocarbur.
La UE, tenint en compte les dades de Gie Agsi, ara s’ha convertit en una autèntica màquina d’emmagatzemar gas. Abans de la invasió d’ Ucraïna, el 2021, les reserves europees es trobaven en un 63% en aquest mateix moment de l’any, i les d’ Espanya, a un 71%.
Arturo Gonzalo, conseller delegat d’Enagás: “Fa que afrontem l’hivern amb una gran fortalesa”
L’any passat, amb els Vint-i-set ja en guàrdia després de la invasió d’ Ucraïna, es va arribar a un 90% a l’octubre. Hi va haver, a més, un factor de sort: l’hivern va ser més càlid del previst, i quan es va acabar, al març, els nivells eren d’un 56%, per sobre del 40% que es considera el límit abans que saltin les alarmes. Abans de la guerra, era habitual arribar al final de l’hivern en percentatges d’un 25%.
En realitat, l’èxit d’ Espanya en l’ompliment de reserves té matisos, perquè el país no destaca per aquestes infraestructures, amb prou feines capaces de respondre a un 10% de la demanda, sinó per les plantes de regasificació, les més nombroses a tota la UE, que la converteixen en l’entrada per vaixell del gas procedent de qualsevol part del món. Espanya té quatre emmagatzemaments subterranis, que són l’aragonès de Serrablo, el basc de Gaviota, el manxec de Yela i l’andalús de Marismas, als quals cal afegir els tancs de gas al costat dels ports, incloent-hi els de Barcelona.
De totes les infraestructures subterrànies, la més gran és la de Gaviota, que està situada al mar, a uns vuit quilòmetres de la costa de Bermeo, a Biscaia, i que emmagatzema gairebé la meitat de tot el gas sota terra. Salvant les distàncies, aquest dipòsit és semblant al projecte fallit de Castor, que es va construir davant de la costa de Castelló i que es va haver de suspendre pels sismes provocats en el moment de l’ompliment.
Rússia, el gas de la qual no ha estat vetat, és el segon proveïdor d’Espanya, només al darrere d’Algèria
El gas emmagatzemat per Espanya representa 34 TWh d’energia per a un país que en consumeix 338. És un 10% de tota la demanda, de manera que supera en percentatge Portugal o Bèlgica, però no les grans economies europees com Alemanya, que en té emmagatzemats 234 TWh, un 25% del seu consum, o de França, que arriba als 116 TWh, un 27%.
Tot i això, Espanya avantatja els veïns en la recepció de gas, ja sigui pel gasoducte del Magrib o a través de les plantes de regasificació del gas natural liquat ( GNL) arribat amb vaixell. De les quinze regasificadores de la UE, set són a Espanya.
El més paradoxal és que Rússia continua sent un dels grans proveïdors de gas, també segons dades d’ Enagás. Algèria, amb un 25%, va ser fins al juliol la primera font de subministrament gràcies al gasoducte que arriba a Almeria, mentre que Rússia n’aporta un 21% i lidera l’arribada per vaixell, al davant dels Estats Units, el pes dels quals és d’un 19%. Nigèria n’aporta un altre 13%.