Espanya proposa estabilitzar la llum amb més intervenció de l’Estat
Diari de Girona. El Govern planteja obligar nuclears i hidràuliques a signar contractes a preu fix. El gas seria l’única tecnologia subjecta al sistema marginalista.
El Consell de Ministres va debatre ahir la proposta d’Espanya per reformar el mercat elèctric europeu. L’objectiu és que els baixos costos de les renovables es notin a la butxaca dels consumidors, una reducció de la immensa volatilitat del mercat marginalista actual i, alhora, un augment de la seguretat del subministrament. Per això, el Ministeri per a la Transició Ecològica defensarà a Brussel·les reduir el mercat diari actual a les centrals que cremin gas i impulsar els contractes a llarg termini, de forma obligatòria per a nuclears i hidràuliques i voluntària per a les renovables, així com la creació d’un nou mercat on es retribueixi les centrals amb capacitat d’emmagatzematge per estar disponibles.
«Tenim experiència a nivell europeu sobre què és el que funciona i quin és el model», va dir la vicepresidenta tercera, Teresa Ribera, conscient de l’èxit espanyol en matèria energètica dels últims mesos. Espanya és el primer país a demanar a la Comissió Europea a la primavera del 2021 una reforma del mercat elèctric, que Brussel·les va negar diverses vegades però que finalment va accedir a posar en marxa més d’un any després i després d’una guerra, el setembre de l’any passat.
1. Energies renovables. Un dels objectius europeus en matèria energètica és impulsar la penetració renovable dins dels objectius de descarbonització de cara al 2050. Aquestes tecnologies tenen costos mínims, per la qual cosa el Govern planteja impulsar la contractació a termini d’aquest tipus d’energia entre el sistema elèctric en conjunt i els productors, similar a les actuals subhastes renovables en què l’executiu es compromet a comprar una quantitat d’energia a un preu fix a uns promotors durant un llarg temps, uns 10 o 12 anys. Així, la majoria de l’energia que entra al sistema tindria un preu estable.
2. Nuclears i hidràuliques.
En el cas de les energies nuclears i hidràuliques, les grans assenyalades, la idea és la mateixa que per a les renovables, però, en comptes de tenir caràcter voluntari, el
Govern vol que el canvi de mercat de curt termini a llarg termini sigui obligatori. Aquestes tecnologies es beneficien dels alts preus que marca el mercat marginalista –en aquest cas, el gas– però sense tenir els costos que tenen les centrals que cremen gas per produir electricitat. Són beneficis caiguts del cel, encara que les companyies espanyoles afirmen que tota aquesta generació la tenen contractada a termini i no forma part del mercat marginalista. Tot i això, en la majoria dels casos aquests contractes tenen com a contrapartida una comercialitzadora del seu mateix grup energètic. Per acabar amb aquesta pràctica, l’executiu planteja obligar aquestes centrals a signar contractes a llarg termini a preu regulat, és a dir, que aquests contractes es facin amb el regulador (Govern o CNMC) en comptes de les empreses consumidores d’aquesta energia. Per això, cal modificar la directiva europea de mercat interior, ja que ara regeix un sistema de lliure mercat. A més, en el cas de la hidràulica, amb capacitat per decidir quan produeixen, se’ls donarà un incentiu a la generació a les hores de preus més alts.
3. La resta: gas, carbó…
La resta de tecnologies marginals com el gas i el carbó seguiran funcionant de ple als mercats diaris sense perjudici que s’estableixin contractes a termini entre generadors i comercialitzadores. En el cas d’Espanya, en una situació ideal segons aquesta fórmula dissenyada pel Govern, el gas (cicles combinats i cogeneracions) seria l’única tecnologia amb presència al mercat majorista actual. Només una petita quantitat d’energia es retribuiria per un preu volàtil segons el mercat, mentre que la resta de tecnologies tindrien preus estables a llarg termini (almenys 10 anys).
4. Mercats de capacitat.
Alhora que es manté un mínim mercat de curt termini (gas) i es crea un nou mercat a llarg (renovables, nuclears i hidràulica), l’executiu planteja dissenyar-ne un altre en paral·lel en què es negociï la capacitat, en comptes de l’energia. És a dir, en què es retribueixi les tecnologies amb possibilitat d’emmagatzematge i, per tant, de decidir quan produeixen energia i quan no. Aquest tipus de serveis ja existeixen a la regulació europea actual, però com una eina d’últim recurs, mentre que el que planteja el Govern és modernitzar la directiva de mercat interior de l’electricitat per estandarditzar-los. D’aquesta manera, es resol un altre problema que és l’entrada de noves solucions com les bateries elèctriques.
5. Què persegueix el Govern?
El resultat serien preus més assequibles que els actuals i alhora més estables. «És probable que no tingui efectes immediats en una disminució notable de preus, però sí que aniria a poc a poc reduint la volatilitat», va assenyalar Ribera. També se solucionaria un problema de futur, l’entrada massiva de renovables: «És la millor resposta per abordar el disseny actual, que no està preparat per als reptes de futur ni les situacions d’estrès».