Espanya necessita entre 600.000 i un milió de pisos nous al mercat
Diari de Girona. Rodríguez reafirma l’objectiu de sextuplicar el parc públic fins a arribar al 9% del total > El ministeri treballarà a partir del juliol en un altre pla d’habitatge.
El problema de l’habitatge, que amenaça de ser més acusat cada dia si no s’actua de seguida, requereix mesures urgents que passen per habilitar entre 600.000 i un milió de nous pisos per donar resposta a les necessitats del mercat els pròxims quatre anys, segons les diferents estimacions que s’han fet fins ara. A més, per garantir l’accés a un sostre de tots els ciutadans, s’hauria de sextuplicar el parc públic d’habitatge, cosa que suposaria arribar fins al 9% del total de vivendes que hi ha a Espanya, quan ara és de l’1,5% (o del 2% segons altres xifres). També caldria dignificar els immobles de protecció oficial ja existents, en els quals resideixen al voltant d’un milió de persones.
Aquest objectiu es complementarà amb la millora dels sistemes de finançament per a la compra de vivenda, «fet que esponjarà el parc de lloguer», va explicar la ministra d’Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, que va anunciar que el Govern té previst mobilitzar-hi 4.000 milions d’euros en préstecs a través de l’ICO. També per alleujar pressió, va anunciar Rodríguez, el seu departament està en converses amb el ministeri de Ciència i Universitats «per estudiar una fórmula sobre com condicionar que les universitats que s’obrin a partir d’ara ho facin acompanyades de residències universitàries», de manera que la borsa de vivendes de lloguer que ara ocupen els estudiants pugui quedar a disposició d’altres col·lectius.
Índex de referència
Rodríguez, que ahir va participar en un debat del Cercle d’Economia, després que l’entitat presentés aquesta setmana la seva proposta per a la creació d’un nou sistema de lloguers concertats, va defensar l’índex de referència del preu del lloguer creat per la llei d’habitatge del 2023, «com un mecanisme necessari mentre hi hagi zones tensades a tantes ciutats», àrees en les quals els seus residents han de destinar més del 30% dels seus ingressos per pagar el pis. Malgrat que el Cercle considera aquest límit com a «contraproduent, indiscriminat i poc eficaç», en paraules del seu director general, Miquel Nadal, la ministra va defensar que «el que ens interessa ara a tots és que una zona tensada deixi de ser-ho al més aviat possible». «No és l’única mesura prevista», va remarcar, després de recordar que hi ha barris a Espanya on la vivienda acumula cinc anys encarint-se per sobre de l’IPC, «cosa que constitueix ja, sens dubte, una emergència».
Rodríguez va mostrar la seva preocupació per fenòmens creixents com el lloguer d’habitacions, «que s’ha quedat sense regular en la llei d’arrendaments urbans», i que en aquests moments es troba en frau de llei. També va expressar la seva inquietud pels allotjaments turístics i la seva col·lisió amb l’àmbit residencial, «un altre sector en el qual també es cola alguna il·legalitat». «Els sectors econòmics reclamen vivenda accessible per als seus treballadors o per a investigadors que venen un temps a Espanya», va admetre, conscient del problema que suposa conciliar l’existència d’aquest tipus d’oferta amb la demanda que tenen joves i famílies amb menys recursos.
No va estar d’acord la ministra, però, amb el diagnòstic del Cercle d’Economia que atribueix la retirada de vivendes del mercat del lloguer al límit de preus establert pel Govern. «La tendència va començar abans que es promulgués la llei i es fixés l’índex de referència. Des del 2019, s’estan retirant immobles per a altres finalitats, en un volum que algunes fonts xifren en el 28% fins al 2023,» va argumentar.
La ministra va anunciar així mateix que el seu departament es posarà a treballar durant el segon semestre d’aquest 2024 en la redacció d’un nou pla estatal d’habitatge, que comptarà amb el suport d’una direcció general de nova creació, «que tindrà com a primer encàrrec realitzar un diagnòstic de com ha funcionat fins ara el sector, perquè s’estan posant milers de milions d’euros a disposició de les comunitats autònomes i cal enfocar bé les respostes».
Fons per a rehabilitació
També es va declarar «en recerca i captura de fons per a la rehabilitació» d’edificis residencials, «tot i que ja s’han fet 650.000 adaptacions d’acord amb els requisits d’adaptació climàtica que reclama Brussel·les».
La titular de la cartera d’Habitatge va reconèixer finalment la seva «ingenuïtat al presentar per a la seva aprovació al ple del Congrés dels Diputats la llei del sòl, que en principi comptava amb un gran consens». El Govern va optar per retirar-la en l’últim moment, en vista que no tiraria endavant. ■
El departament promou que les noves universitats ofereixin residències per als estudiants
«Ens interessa que una zona tensada ho deixi de ser al més aviat possible», defensa la ministra