Espanya escala sis llocs en atracció d’inversió estrangera
El Periódico. Espanya reforça el control a les compres de tercers països en empreses estratègiques.
Espanya va ocupar el 2022 el lloc 13è en la llista de territoris receptors d’inversió estrangera i va pujar sis llocs respecte a la posició 19a, que havia ocupat l’any anterior. Segons l’últim informe sobre inversions globals publicat aquest dimecres per l’Agència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament (UNCTAD), Espanya va guanyar el 2022 quota de mercat en l’atracció d’inversió estrangera, ja que va créixer el 58,5%, fins als 34.811 milions de dòlars, mentre que a escala mundial aquest flux es va reduir el 12,4% (fins a l’entorn dels 1,3 bilions de dòlars). Per al 2023, l’agència de l’ONU preveu que continuarà «la pressió a la baixa» de la inversió estrangera directa a escala mundial.
El 2022, els països que més volum d’inversió estrangera van captar van ser els dels EUA (285.057 milions), la Xina (189.132 milions), Singapur (141.211 milions) i Hong Kong (117.725 milions). Els van seguir, en la llista, el Brasil, Austràlia, Canadà, l’Índia, Suècia, les illes Verges britàniques, França (36.413 milions), Mèxic (35.291 milions) i Espanya (34.811,1 milions de dòlars). Així, el 2022, Espanya va aconseguir passar per davant de països com Corea, el Japó, Luxemburg, les illes Caiman, Polònia, Rússia, Alemanya o Sud-àfrica, que el 2021 havien aconseguit més inversió estrangera que l’economia espanyola. De fet, el 2022, Alemanya amb prou feines va captar 11.053 milions de dòlars d’inversió estrangera (quatre vegades menys que l’any anterior) i Rússia va patir una sortida de 18.681 milions l’any de l’esclat de la guerra a Ucraïna (després d’haver rebut més de 38.000 milions el 2021).
Infraestructures i energia
Segons l’informe de la UNCTAD, després d’una forta caiguda el 2020 i un fort repunt el 2021, la inversió estrangera directa (IED) mundial va disminuir un 12,4% el 2022, fins a 1,3 bilions de dòlars. La desacceleració va estar impulsada per la policrisi mundial: la guerra a Ucraïna, els i l’energiaalts preus dels aliments, i les pressions del deute. El finançament de projectes internacionals i les fusions i adquisicions transfrontereres es va veure especialment afectat per l’enduriment de les condicions de finançament, la pujada dels tipus d’interès i la incertesa en els mercats de capitals.
A més, des del punt de vista sectorial, el document mostra un augment del nombre de projectes en infraestructures i indústries, les quals s’enfronten a pressions de reestructuració de la cadena de subministrament, com l’electrònica, l’automoció i la maquinària. Tres dels cinc projectes d’inversió més grans es van anunciar en semiconductors, en resposta a l’escassetat mundial de microprocessadors. La inversió en els sectors de l’economia digital es va alentir després de l’auge experimentant el 2020 i el 2021.
Les xifres de projectes d’inversió en energia es van mantenir estables, i van dissipar, per ara, els temors d’un canvi en la tendència a la baixa observada de la inversió en combustibles fòssils, a causa de la crisi energètica. La inversió internacional en energia renovable s’ha triplicat gairebé des de l’adopció de l’Acord de París el 2015. No obstant, gran part d’aquest creixement s’ha concentrat als països desenvolupats. «Més de 30 països en desenvolupament encara no han registrat un sol projecte d’inversió internacional en energies renovables de magnitud utilitària», segons l’informe de la UNCTAD.