«És una catàstrofe»: la sequera ofega als pagesos
Diari de Girona. ELS AGRICULTORS SEGUEN L’ORDI EN VERD UN MES ABANS DE LA SEVA RECOL·LECCIÓ PER DESTINAR-LO A L’ALIMENTACIÓ ANIMAL.
«Des que ens dediquem al cultiu de cereals, i ja fa 40 anys, no havíem mai vist una sequera com aquesta», assegura el tècnic agrícola establert a Vilobí d’Onyar, Lluís Salvi. «És una catàstrofe», lamenta. I és que la falta de pluja acumulada, assenyala el també tècnic agrícola Josep Salvi, «en el millor dels casos haurà fet perdre el 50% de la producció de cereals». En el cas de les terres no frescals (que no tenen bones condicions pel cultiu), estima que s’haurà perdut el 100% de la producció.
La sequera ha fet avançar un mes la recol·lecció de blat, ordi i civada. I és que els ramaders també s’han vist afectats per la falta de precipitacions (han perdut el 50% del cultiu de farratge) i s’han vist obligats a comprar cereals destinats a la producció de gra (que havien de servir per fabricar pinsos o per alimentació humana) per a convertir-los en farratge i poder alimentar les seves vaques. La recol·lecció, però, s’ha hagut de fer en verd. «Venen molts ramaders d’Osona perquè allà ha quedat totalment sec», expliquen. Vendre en verd, lamenten, «farà caure un 50% els ingressos per hectàrea» dels pagesos.Tot i que asseguren que l’ abastament de cereals en gra està garantit perquès’ importaran, ara la principal preocupació se centra en minimitzar les pèrdues :« És trist però ja ningú pensa en guanyar diners, només volem no perdre el que hem invertit». I és que encara que plogui al maig, lamenten, «el mal ja està fet».
La mirada també se centra en els cereals d’estiu. El blat de moro, que és el principal cultiu ales comarques gironines (es destina a l’alimentació animal ), encara no està plantat i acumulau n mes de retard .« Sial maig plou es podrà plantar però és arriscat, necessitarà aigua durant 3 o 4 mesos i si durant l’estiu no plou més, es perdrà tota la producció». A més, alerten que «les restriccions vigents per la sequera no garanteixen que puguem regar». De fet, el blat de moro és el cultiu més afectat per la falta d’ aigua .« Necessita el doble d’ aigua que el gira-sol », especifiquen. Amb tot, calculen que enguany hi haurà un 70% menys de plantacions de blat de moro que l’any passat. «S’haurà de comprar més fora però ja és el que passa la resta de l’any, ambla producció local només tenim blat de moro durant 3 mesos».
Amb tot, denuncien que l’ administració pública no ha fet els deures:« El sector primari els importau n `bledo,’ no han fet absolutament res perquè puguem sobreviure a la sequera». En aquest sentit, denuncien que «els recs són prehistòrics» i «no estan optimitzats per poder estalviar aigua».
Per la seva banda, l’ACN explica que l’Associació Catalana de Comunitats de Regants va alertar diumenge sobre les greus conseqüències de la sequera en determinades produccions de tot el país. Ales Comunitats de Regants del Ter, la sequera implica una reducció en la quantitat d’aigua concedida, que passa de 71,14 hm/3 l’any 2022 a només 38 hm/3 pe raques tany. Això ha suposat restriccionsen la varietat de cultius amb reduccions en la superfície. En concret, a la zona d’arròs s’ha optat per sembrar només el 50% de la superfície, el mateix que en el cas del blat de moro. Pel que fa als fruiters amb reg per goteig, s’ha optat per donarlos només el 80% de l’aigua, i en els que tenen reg amb canaleta, només el 60%. Pel que fa als viveristes, s’ha reduït el seu cabal fin sal 50%. Laco
munitat posa en dubte la garantia que els ha donat l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que mantindran el cabal assignat fins al final d’agost, ja que depenen de l’aigua de boca que ha de consumir Barcelona i l’àrea metropolitana.
La Comunitat de Regants Marge Esquerre Riu Muga va alertar que els regants només han rebut un 13,5% de l’aigua concedida l’any 2022. Això ha provocat que molts regants hagin hagut de canviar els cultius, amb el consegüent impacte econòmic. A més, fa anys que reclamen mesures com la reutilització d’aigües i el creixement de l’Embassament de Darnius-Boadella, sense èxit. Així mateix, la ramaderia és un dels sectors més afectats per les restriccions, ja que té dificultats per obtenir menjar pels animals. Les conseqüències econòmiques tindran repercussions a curt i mitjà termini en l’economia comarcal.