“És el pressupost que més creix en 17 anys”
El Punt. Entrevista a Laia Cañigueral i Olivé – Delegada del govern de la Generalitat a les comarques gironines. Cañigueral destaca, més enllà dels 156,6 milions en inversió gironina, el creixement de recursos, personal i despesa en molts departaments. A banda de l’impuls al Campus de Salut de Girona i Salt, hi haurà diners per millorar el Trueta actual i reforçar l’atenció primària.
Dels acords del govern d’ERC amb el PSC i els comuns en sortirà un pressupost català amb 156,6 milions en inversió a les comarques gironines, un 40,4% més que l’any passat, però per la delegada territorial, Laia Cañigueral, hi ha altres partides de despesa que reforçaran serveis al territori.
Aquests 156 milions donaran per a més del que es va poder fer l’any passat.
No només ens hem de fixar en les inversions, i en aquesta xifra territorialitzada directament, perquè en l’increment general de 3.800 milions de despesa arreu de Catalunya hi ha moltes altres partides que també acabaran beneficiant la demarcació. És l’increment interanual més gran en uns comptes de la Generalitat des de feia disset anys.
Això era el 2005, el 2006? També amb un tripartit d’esquerres, ara que el terme torna a estar de moda.
Sí, però no m’hi fixo, en això, És un factor que també depèn de la conjuntura econòmica, i de l’oportunitat dels fons europeus, que val la pena aprofitar. Més enllà dels partits, és un pressupost de país i consens. Amb els sindicats, les patronals i el tercer sector, i destinant recursos molt necessaris a les seves demandes.
Creu que hi falta el suport de Junts?
Evidentment que els convido a sumar-s’hi, en positiu. Crec que són comptes bons per a la vegueria de Girona, i ara ens hem de concentrar a executar-los.
Entre les inversions destaquen els dos milions perquè el nou Trueta comenci a rodar, però un cop se cedeixin els terrenys per part de Salt i Girona. Creu que en un any electoral als municipis s’hi arribarà a temps?
Sí, per engegar l’hospital, però sobretot tot el conjunt del projecte del Campus de Salut, un revulsiu també econòmic. Aquests dos milions són un compromís i els tràmits municipals, malgrat que s’estan allargant, avancen. Vivim en un país molt garantista, i perquè tot es faci ben fet calen processos i períodes d’al·legacions per complir totes les normes i no perjudicar cap dret. Hi ha eleccions al maig, però és un projecte compartit per tots els gironins i els partits polítics. Tirarà endavant. Però a més d’aquests dos milions, n’hi haurà vuit més al Trueta actual, setze més al Parc Hospitalari Martí Julià, vuit per a la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, i dos milions llargs per ampliar, remodelar o construir nous centres d’atenció primària. Aquesta serà una gran aposta, també amb la consolidació de personal, igual que en el sector educatiu.
Quines inversions destacaria en educació?
També hi ha una dotació gironina d’onze milions per ampliar centres i fer-ne alguns de nous amb els fons europeus.
Amb els Next Generation de la UE, tindrem molts més equipaments abans del 2026?
És complicat fer auguris a tan llarg termini. Fa uns mesos la consellera preveia el risc d’una petita recessió que de moment no s’ha produït.
Pel que fa a infraestructures, quines destacaria?
Pel seu impacte, els dos milions per iniciar la connexió i posar en marxa l’estació intermodal de mercaderies de Vilamalla. Era una reivindicació històrica, i no només de les empreses de l’Alt Empordà, per connectar amb la Unió Europea.
A escala ferroviària, també han encarregat estudis per a noves línies de passatgers cap al Baix Empordà i el Pla de l’Estany i la Garrotxa. Hi haurà novetats?
De moment, els estudis calen per dimensionar-les, però són un primer pas de grans projectes a més llarg termini. Un cop tinguem dades, caldrà debatre-les amb el territori.
I respecte a la transició energètica, què proposen els comptes?
Hi haurà 1,2 milions per ampliar la dessalinitzadora de Blanes i un esforç en la gestió de depuració, regeneració d’aigua i millora de canonades. I començarem a posar fotovoltaica en edificis públics, prioritzant els instituts de secundària.
Els excedents podran beneficiar la resta de la població?
Aquí tindrà protagonisme la nova Energètica pública, que podrà estudiar el destí dels excedents solars a les tardes, quan no hi ha classe, als centres educatius, o quan un equipament públic no demandi l’energia sobrant.