Entre el vertigen del primer cop i la il·lusió de tota una vida
Diari de Girona. Amb una barreja de nervis, feina a contrarellotge i la il·lusió que precedeix l’arribada de milers de visitants, expositors, artistes i voluntaris ultimaven ahir al matí els seus muntatges perquè la mostra floral arrenqui demà amb espais transformats arreu de la ciutat.
Girona ja entra definitivament en mode Temps de Flors. A dos dies de l’inici oficial de la mostra floral, la ciutat vivia ahir els últims preparatius abans d’una de les cites més esperades de l’any. Els muntatges s’estenen per diferents espais de Girona, però al Barri Vell, on es concentren alguns dels punts més emblemàtics, aquests dies ja es respira aquella barreja de nervis, feina a contrarellotge i il·lusió que precedeix l’arribada de milers de visitants.
Entre escales, eines, troncs, ceràmiques i flors, artistes, expositors i voluntaris treballen per deixar-ho tot a punt per dissabte. Encara hi ha estructures a mig muntar, materials per col·locar i detalls per ajustar, però la ciutat ja comença a transformar-se. Alguns curiosos i turistes s’aturaven a mirar, fan fotografies dels primers racons gairebé acabats i observen com, de mica en mica, Girona torna a convertir-se en un gran aparador floral.
Feina invisible
Darrere les instal·lacions que es podran visitar durant els pròxims dies hi ha, però, molta feina invisible. Idees que comencen mesos abans, proves, dissenys, materials encarregats amb temps i equips sencers treballant perquè cada espai tingui una identitat pròpia. Aquesta edició també deixa històries personals molt diferents: des de qui s’estrena per primera vegada fins a qui fa més de mig segle que participa en la mostra.
A les escales de la Catedral, un dels punts més icònics de Girona, Temps de Flors, Teresa Vidal supervisava ahir al matí els últims detalls de Trencadís en flors. És el seu primer any participant-hi i admet que és «un repte». Doctora en arquitectura i especialitzada en modernisme català, Vidal ha volgut fer una proposta vinculada a l’Any Gaudí 2026 i convertir les escales en un homenatge al trencadís, al color i a la memòria artística del modernisme.
La idea, explica, va començar a prendre forma entre octubre i novembre. Després van venir els materials, les proves i moltes hores de treball. El muntatge incorpora 42 blocs fets a mà i una part tècnica molt estudiada perquè les peces encaixin. Vidal destaca que no ha estat una feina individual, sinó un
Vidal ha fet un treball vinculat a l’Any Gaudí amb un homenatge al trencadís a les escales de la Catedral
«És la il·lusió de tot l’any» explica Anna Maria Figa mentre coordina els últims preparatius
treball coral, amb el suport d’un ampli equip d’artistes, enginyers i col·laboradors.
La instal·lació incorpora també la Cocollona, obra de Nuxu Perpinyà, com a element de connexió amb la llegenda gironina. Per Vidal, que arriba de Sant Andreu de Llavaneres, participar en un espai com les escales de la Catedral és «tot un honor». «És el màxim tenir aquesta oportunitat», assegura, agraint a l’Ajuntament que li hagi permès tirar endavant el projecte. Per ella, el muntatge és també una manera de portar al carrer, i en ple cor de Girona, tot allò que fa anys que estudia sobre Gaudí i el modernisme. «Gaudí és a Girona», resumeix.
A pocs metres, als Banys Àrabs, Anna Maria Figa representa l’altra cara del titular: la de les mans veteranes que han fet créixer Temps de Flors durant dècades. Presidenta de l’Associació Amics de les Flors, té 84 anys i en fa 51 que participa en la mostra. «És la il·lusió de tot l’any», explica mentre coordina els últims preparatius de la instal·lació que ocupa la part central d’aquest espai patrimonial.
El muntatge, titulat La decadència no és el final, és la llavor, parteix d’una imatge poderosa: troncs secs, fusta ferida pel temps i escorces aparentment exhaustes d’on acaben brotant flors. «Demostrem que de la decadència pot sortir una flor», resumeix Figa. La proposta, creada amb Margarita Pla i Carolina Rodríguez, juga amb aquest contrast entre allò vell i allò viu, entre el desgast i el renaixement.
Aquest any, als nervis habituals dels últims preparatius s’hi ha afegit la vaga d’escombraries, que fins dimecres al vespre encara condicionava la posada a punt de la ciutat. Figa, però, s’ho mira amb la calma de qui acumula més de mig segle participant a Temps de Flors: «Sempre s’ha de patir una mica, però al final tot s’arregla».
Aquest ambient d’últims retocs es repetia ahir en altres punts de Girona. Al pont de les Peixateries Velles, l’Escola de Disseny Floral de Barcelona preparava Columnes vives, una proposta que transformarà l’estructura metàl·lica en una experiència vegetal immersiva. La intervenció juga amb el vermell icònic del pont i el combina amb bromèlies del mateix to, en un contrast entre la rigidesa del ferro i la vida orgànica de les flors.