Blog

Ja he comentat altres vegades que la desestacionalització és possible sobretot en dos supòsits: en entorns urbans on els recursos i els serveis turístics poden estar funcionant tot l’any o bé en apostes professionalitzadores en les quals més que turistes ens poden visitar professionals que venen a treballar o a perfeccionar la seva tècnica: esportistes, productores cinematogràfiques, congressistes, etc.

Però més enllà d’aquests supòsits, hi ha un element clau quan parlem de desestacionalitzar i que no el tenim ben resolt: tenir l’oferta turística ordenada.

En temporada d’estiu, l’oferta pública i privada és madura i ja està ordenada. Ja siguin recursos turístics de primer nivell com simples serveis turístics. La maquinària està endreçada i en funcionament. A l’estiu tota l’oferta està disponible de manera permanent, ja que el volum de visitants és molt gran.

No només l’oferta hotelera sinó també parcs aquàtics, serveis esportius, locals d’oci, museus, festivals, etc. Quan hi ha volum, tot funciona a tot drap.

El problema el tenim fora de la temporada alta. Aquí és quan les coses comencen a anar malament. Molta de l’oferta turística o bé es tanca, o bé es redueix i ja no està disponible tots els dies ni tots els horaris. És normal. Amb menys volum, menys oferta disponible. D’aquí que les ciutats siguin el marc ideal per desestacionalitzar, ja que disposen de per se d’una massa crítica suficient que fa que l’oferta es pugui mantenir encara que el volum de turistes sigui menor. Però som una destinació amb poques ciutats amb població estable durant tot l’any i, en canvi, tenim molta oferta concentrada en zones amb poca població estable.

El problema és, doncs, que més enllà de la demanda (els visitants que ens visitin), no està clar que tinguem prou oferta fora de temporada, i això és un problema a l’hora de desestacionalitzar.

Per tant, apostar per atraure turistes en temporada baixa sense tenir ordenada l’oferta, sense saber què hi ha disponible i què no, què està obert i què està tancat, no té cap sentit. I aquí, la responsabilitat no és del privat sinó de les administracions que es dediquen a promoure la destinació.

Les administracions, però, tiren pel dret i es dediquen a promocionar la destinació sense tenir en compte el tipus d’activitats que es poden fer depenent de la temporada de l’any. Venen l’oferta sense tenir garantit si aquesta oferta existeix realment en períodes de temporada baixa.

No hi ha un verdader coneixement de «què es pot fer» en els mesos més fluixos de l’any. Desconeixement dels equipaments, activitats i serveis que estan disponibles.

Es comunica la destinació sense saber si l’experiència de marca estarà satisfeta.

És imprescindible ordenar tota l’estructura turística disponible fora de temporada si el que es vol és desestacionalitzar. Cal tenir molt clar quina és l’oferta de la nostra zona en temporada alta i quina és l’oferta en temporada baixa.

I això implica sobretot a les administracions públiques. Cal que l’oferta disponible fora de temporada de cada municipi turístic estigui tota ben estructurada i ordenada per tal que qualsevol turista pugui consultar la disponibilitat i planificar el seu viatge.

Però més enllà de les administracions, també el sector privat té una responsabilitat. I és que en la majoria dels casos tampoc tenen ordenada l’oferta i encara menys comunicada. Recursos turístics ideals per temporada baixa com l’enoturisme o el turisme de natura més o menys ho tenen ordenat, però en d’altres més madurs com els nàutics o més emergents com l’oleoturisme encara queda molt camí per a recórrer.

Urgeix, doncs, abans de començar a vendre la destinació i d’intentar captar turistes per temporada baixa, en primer lloc, entendre que en temporada baixa hi ha menys vacances i que, per tant, els turistes són diferents, però també cal saber quina és l’oferta real en temporada baixa i comunicar-la de manera eficient.

Potser és una feina que no llueix gaire però és imprescindible. És més maco fer una campanya promocional o un vídeo guai, ho entenc, però no és el que toca.

I un cop es tingui clara l’oferta real de la destinació en cada temporada, les administracions i els privats han de ser capaços de reforçar aquells aspectes coixos de l’oferta. No en som conscients, però hi ha molts buits en l’oferta turística en temporada baixa. I si no s’omplen, és difícil desestacionalitzar.

L’objectiu hauria de ser que sigui a l’època que sigui, hi hagi una estructura turística suficient per estar a l’altura d’una veritable desestacionalització turística.

Hi ha molt camí a córrer, però el primer pas sens dubte és ordenar abans de comunicar. No es pot continuar anant a les palpentes i pretendre desestacionalitzar. És impossible.