Emergència per sequera en vint-i-dos municipis de l’Alt Empordà
Diari de Girona. L’ACA fixa una limitació del consum global d’aigua per abastament a un màxim de 200 litres per habitant i dia. Més de la meitat de les poblacions afectades incompleix el Pla de Sequera.
El Govern ha activat per primera vegada en la història la fase d’emergència, que limita l’aigua a 200 litres per persona i prohibeix omplir piscines i regar jardins.
Semblava només una amenaça llunyana, però el pitjor escenari possible per sequera ja és una realitat a Catalunya. El Govern ha encès la llum vermella del semàfor i ahir va declarar l’emergència a 24 municipis que sumen 26.000 habitants. La mesura, que s’activa per primera vegada en la història, restringeix al màxim el reg (urbà, agrícola i industrial) i limita el consum d’aigua permès. Les zones geogràfiques que entren en aquesta nova fase són dues: una part de l’Alt Empordà i dos pobles que depenen del pantà de Riudecanyes.
Al nord de Catalunya, els afectats són els pobles que beuen de l’aqüífer Fluvià-Muga. Els responsables de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) prenen aquesta decisió perquè les reserves de l’aqüífer Fluvià-Muga es troben en el seu mínim històric. Passa el mateix amb l’embassament de Riudecanyes, que està al 5,25%. Els dos municipis lligats a les reserves d’aquest últim pantà estan complint les restriccions establertes. «Com que ja compleixen, els veïns no notaran l’entrada en fase d’emergència, se’ls ha de felicitar per això», va reconèixer el director de l’ACA, Samuel Reyes. En canvi, 11 dels 22 municipis de l’Alt Empordà gasten més aigua de la permesa. Els casos més flagrants són Peralada, Pedret i Marzà, Palausaverdera, Vilabertran, Viladamat i la Jonquera. I el més preocupant: moltes d’aquestes poblacions han augmentat el consum durant el mes de juny.
L’entrada en emergència, que s’oficialitzarà la setmana que ve, restringirà la dotació fins als 200 litres per habitant i dia. Els ajuntaments seran els responsables que es compleixi. Ja en aquesta partida de litres s’hi inclou la despesa de particulars però també els usos municipals (empreses, biblioteques, hospitals i altres edificis públics). El reg agrícola es reduirà al 80%, mentre que el reg urbà directament es prohibirà en jardins públics i privats. Els usos industrials, per la seva banda, es limitaran al 25%. A més, també es prohibeix omplir piscines de qualsevol mena si no és amb aigua salada.
I arribem a la pregunta clau: ¿aquest nou escenari pot implicar talls d’aigua? No necessàriament. Reyes explica que és més recomanable limitar-ne la pressió, una mesura que ja s’està assajant a Manresa: «Sovint, els talls poden ser contraproduents, perquè poden provocar fuites o fugues a les canonades». El Govern deixa tota la tasca en mans dels ajuntaments, que són els que hauran de fer complir aquesta dotació màxima de 200 litres al dia. «Fins aquest moment no hem vist una reducció significativa, a partir d’ara hauran d’aconseguir menys despesa», afirma Reyes. Una tercera part dels municipis de les conques internes (els que no formen part de la conca de l’Ebre i depenen de l’ACA) continuen sense complir el consum establert.
L’ACA ha obert una convocatòria d’ajudes per als ajuntaments que pretenguin fer millores en les xarxes de distribució amb la finalitat d’evitar fuites i pèrdues d’aigua. De moment, ja s’han tramitat més de 200 sol·licituds. A partir del 6 d’agost, podran ser multats els municipis que continuïn incomplint i no s’hagin presentat a aquesta convocatòria o no demostrin que estan treballant per fer front al problema. «Que quedi clar que la nostra intenció no és multar ningú, sinó col·laborar amb els ajuntaments, que ens expliquin quins problemes tenen i ajudar-los a fer que els resolguin. Però de sancions, n’hi ha d’haver», adverteix el director de l’agència.
Les autoritats criden a la responsabilitat i insisteixen en el mantra dels últims mesos: no es pot abaixar la guàrdia perquè el panorama d’escassetat hídrica continua. De fet, les dades confirmen que aquesta llarga sequera s’ha agreujat les últimes setmanes. Després d’uns mesos de maig i juny plujosos, les reserves dels embassaments van millorar, però en aquests moments han tornat a caure i se situen de mitjana al 27% de la seva capacitat.
Per tant, l’estat d’excepcionalitat (el previ a l’emergència decretada a 24 municipis) continuarà vigent per a la majoria dels catalans. «Això és una cursa de fons, una marató. No ens podem relaxar i tenim l’obligació de prendre decisions a un any vista, perquè la sequera, tot i que plogués dos mesos, està sent molt llarga», avisa Reyes. Segons les dades que té l’ACA, l’àrea metropolitana no entraria en emergència fins a finals de novembre. Això coincidiria amb el període de l’any habitualment plujós, cosa que podria evitar que la llum vermella del semàfor s’encengués per a la major part de la ciutadania.