Els treballadors que renuncien a la feina s’han duplicat en 10 anys
Diari de Girona. Aquest any superaran els tres milions Les patronals es queixen del sobrecost de la rotació laboral i els sindicats alerten que sectors com la dependència o l’hostaleria «cremen» el personal
Els treballadors que renuncien a la feina s’han duplicat durant l’última dècada a Espanya i el nombre de dimissions superarà, tret de gir de guió inesperat, els tres milions a finals d’any. Amb un mercat laboral en màxims històrics d’ocupats, hi ha una xifra cada vegada més gran de persones que va saltant de feina en feina. Alguns com a estratègia per millorar els seus salaris i condicions laborals. D’altres, atrapats en un cercle viciós en què canvien una feina que els «cremarà» per una altra que ja els ha «cremat».
Job Hopping és el nom que li van donar els responsables de recursos humans anglosaxons a un fenomen habitual en moltes economies avançades i que avui comença a guanyar volum al mercat laboral espanyol. Les patronals es queixen del sobrecost que els genera a les empreses aquesta rotació laboral, mentre que els sindicats alerten que en sectors com la dependència, el transport o l’hostaleria és una tendència tan incentivada com cronificada.
El 2015, per cada cent treballadors que es donaven d’alta a la Seguretat Social, sis renunciaven voluntàriament a la feina. No eren acomiadats, ni se’ls acabava el contracte, ni s’esborraven del sistema per defunció, sinó que presentaven per la seva pròpia voluntat la seva renúncia. Avui, per cada cent altes hi ha 12,5 renúncies, segons les dades recopilades per la Tresoreria General de la Seguretat Social. L’any passat l’exercici va tancar a prop dels 2,9 milions de dimissions i aquest any, si no es produeixen alteracions en la dinàmica, podrien superar-se per primera vegada els tres milions de renúncies.
Les fonts consultades marquen distància respecte l’episodi que es va viure als EUA poc després d’esclatar la pandèmia de la covid i que es va batejar com la «Gran Dimissió». Però part del canvi de mentalitat que va motivar aquesta «Gran Dimissió» s’està consolidant entre les noves generacions. «Abans hi havia una concepció social que les feines havien de ser per a tota la vida i ara, especialment entre les generacions més joves, això està canviant», opina la directora de relacions laborals de Foment del Treball, Yésika Aguilar.
Les dades de l’últim baròmetre d’Infojobs sobre el tema, que es publiquen tots els mesos de setembre (mes en què es produeixen més dimissions), apuntalen aquesta tesi. Un 15% dels ocupats pensa a canviar de feina durant els pròxims 12 mesos, si bé mentre el 60% de les persones de menys de 25 anys no tem canviar de lloc de treball sense tenir un altre assegurat abans, el 70% de les persones entre 45 i 54 anys no farien el pas sense cap altre contracte signat abans.
«Hi ha un rebuig més gran de la part tòxica de la feina. La gent valora més la conciliació i això explica una rotació més gran fins trobar la feina adequada», concedeix el professor de Dret del Treball de la
UAB Oriol Cremades. «Però no és només generacional, sinó també és una qüestió de risc», apunta.
I és que a Espanya un dels motius que fins ara havien frenat més quotes de renúncies era l’actual sistema indemnitzatori i de protecció per atur. Un perfil sènior que renuncia a la seva feina està renunciant a milers d’euros en indemnitzacions si és acomiadat, així com a dos anys de prestació d’atur. Per l’altra banda, un treballador jove que fa un any que està en una empresa, amb prou feines té dret a l’equivalent a un mes de sou en indemnització per cessament i aspiraria a quatre mesos d’atur.
Saltar per ascendir
Fins ara a Espanya una de les maneres més efectives d’aconseguir augmentar el salari era perseverant en una mateixa empresa. Aquesta lògica, no obstant, es va debilitant. «Els empresaris han caigut en la seva pròpia trampa. Els plusos d’antiguitat i les promocions automàtiques les han anat eliminant sempre que han pogut», afirma el secretari de política sindical d’UGT de Catalunya, Óscar Riu.
Al marge d’aquests professionals altament qualificats que veuen més fàcil oferir-se a altres empreses o deixar-se buscar per les mateixes per exigir més salari i una millor conciliació, també hi ha un altre tipus de perfils que roten d’una feina a una altra, fastiguejats de la primera i amb esperances de millorar lleugerament la seva situació amb la segona. «En sectors com la dependència, l’oci, el turisme o el transport la gent salta a la mínima. Si tens una feina estable i unes condicions salarials bones no et mous», afegeix Riu.
Aquesta rotació més gran suposa un cost elevat per a les empreses. Segons càlculs facilitats per la consultora de recursos humans PageGroup, contractar una empresa que busqui un perfil determinat li costa a la companyia contractant entre un 16% i un 25% del salari brut anual del candidat. I el temps amb la vacant sense cobrir, és a dir, el que també implica una pèrdua de diners, sol oscil·lar entre dues i sis setmanes.
Alguns renuncien per millorar el seu salari, d’altres estan «cremats» i atrapats en un cercle precari