Els treballadors que ajornen la jubilació cobren un plus de 20.500 euros de mitjana
Diari de Girona. La xifra d’ocupats que ha postergat la retirada el 2023 ha augmentat un 45%. L’import mínim del xec frega els 5.000 € per cada any de retard.
La reforma dissenyada pel ministre José Luis Escrivá per apuntalar la sostenibilitat futura del sistema de pensions deixa les seves primeres empremtes al mercat laboral. El titular de Seguretat Social ha defensat durant el llarg procés de negociació amb els agents socials i al Congrés que no era necessari allargar l’edat legal de jubilació -com està fent França-, sinó que la clau havia de passar per donar incentius i que els espanyols poguessin veure rendible treballar més anys. Així cotitzaran durant més temps i, alhora, la Seguretat Social els haurà de pagar durant menys anys la pensió. En definitiva, apostar per la pastanaga i no tant pel pal, com sí que havien fet governs anteriors. I una d’aquestes pastanagues és la possibilitat d’optar a un pagament únic -una mena de xec- que s’ofereix cobrar als empleats que decideixen allargar com a mínim 12 mesos la vida laboral.
Fins ara, per als que han decidit acollir-se a aquesta opció, l’import mitjà del xec se situa en 20.511 euros, segons dades de la Seguretat Social. Això no obstant, hi ha importants fluctuacions en la quantitat resultant, depenent de la pensió inicial que correspongui, dels exercicis cotitzats i del nombre d’anys que s’ha decidit retardar el moment de la jubilació. Segons aquestes tres variables, l’import mínim del xec per demorar l’edat de jubilació és de 5.000 euros per cada any de retard; el màxim frega els 12.500 euros per any, segons supòsits que apareixen a publicacions de la Seguretat Social. I la quantitat mitjana que ha resultat els cinc primers mesos del 2023 se situa en 20.511 euros.
Nou esquema d’incentius
Els nous incentius a la jubilació demorada van quedar incorporats al primer bloc de la reforma del sistema de pensions que es va formalitzar l’estiu del 2021. Allà el Govern va aprovar una sèrie d’incentius per retardar la jubilació dels treballadors. I el resultat, dos anys després, és que el nombre d’ocupats que ha decidit postergar la seva retirada els cinc primers mesos del 2023 ha augmentat un 45% respecte el mateix període del 2022, segons les últimes dades de la Seguretat Social. Si es compara amb els cinc primers mesos del 2019, l’augment arriba al 62%.
Les crítiques que en el seu moment van llançar part dels detractors d’aquestes mesures és que eren complements que beneficiaven les capes ja més remunerades del mercat laboral i van engrandir la bretxa amb les més precàries. Aquells treballadors físics -com un peó d’ obra o una netejadoradifícilment podran plantejar- se, pe restat de salut, allargar la seva vida laboral. Mentre professions liberals que solen estar més ben pagades -advocats sènior, catedràtics universitaris o cirurgians, entre d’altres- sí que tenen més possibilitats d’accedir a aquests xecs o pensions augmentades. A Espanya es van jubilar entre el gener i el maig d’aquest any un total de 137.049 persones. D’aquest total, 11.075 casos van ser jubilacions retardades (el 8,1%). Un any abans, quan la reforma encara començava a rodar i amb una xifra de jubilacions gairebé idèntica, el nombre de treballadors que van postergar la seva retirada va ser de 7.649 (el 5,5%). L’augment ha estat, doncs, del 45% en un any. De les 11.075 jubilacions retardades fins al maig, un total de 5.383 ho han fet per un mínim de 12 mesos (que és el període que dóna opció a sol·licitar el complement de demora) i aquesta quantitat de persones triplica la dels que el 2022 van endarrerir la retirada per un període superior a un any. És a dir, hi ha més treballadors que retarden la seva edat de jubilació (un 45% més) i n’hi ha més que ho fan per un període més llarg de temps (el triple). Actualment l’edat legal de jubilació és de 66 anys i mig, si bé l’edat real és de 64,8 anys. A través de diferents incentius es vol acostar la segona xifra a la primera. D’això en depèn, en gran part, que la Seguretat Social obtingui més ingressos i pugui pal·liar les tensions derivades de la retirada de la generació del baby boom.
Tres fórmules
La reforma del ministre Escrivá ofereix la possibilitat d’escollir entre tres fórmules d’incentius com a contrapartida a allargar l’edat de jubilació. La primera permet obtenir una quantitat a tant alçat (xec) en funció de la pensió inicial que correspongui, el nombre d’anys cotitzats i el període en què es retardi la jubilació. La segona opció permet cobrar un 4% més de pensió per cada any que es retardi la jubilació (abans de la reforma era un 2%). En principi, aquesta fórmula pot oferir més avantatge a llarg termini als jubilats, però els deixa sense aquesta injecció immediata de liquiditat que representa el xec. La tercera via d’incentiu per allargar l’edat de jubilació consisteix en una fórmula mixta: cobrar un xec i incrementar una mica més la futura pensió.
Segons les últimes dades de la Seguretat Social, un de cada tres treballadors que retarden la seva jubilació un mínim de 12 mesos opten per cobrar el xec (la primera de les fórmules). Els incentius per endarrerir la jubilació són la pastanaga, però el sistema d’Escrivá també té el pal. I és que la reforma va introduir una sèrie de coeficients reductors que penalitzen més aquells treballadors que decideixen avançar de manera voluntària la seva retirada, retallant la seva futura pensió. Aquestes penalitzacions se centren especialment en els primers mesos de jubilació i, segons les dades que maneja la Seguretat Social, ja estan tenint els seus efectes fins i tot abans d’entrar en vigor.
Els nous incentius a la jubilació demorada es van incorporar al primer bloc de la reforma del sistema de pensions