Els treballadors estrangers creixen un 77% a Girona en l’última dècada
Diari de Girona. «L’atur dels autònoms» fracassa: deneguen més del 50% de les peticions
La presència de treballadors estrangers ha anat guanyant pes fins a esdevenir un element determinant dins del mercat laboral, sobretot per donar resposta a la falta de mà d’obra que denuncien els empresaris i que, segons expliquen, condiciona alguns dels principals sectors econòmics de la província.
Les comarques gironines han tancat l’any 2025 amb 72.718 treballadors estrangers, una xifra que s’ha incrementat fins a un 77,6% en l’última dècada. En concret, el teixit laboral gironí ha guanyat en els últims 10 anys més de 31.000 afiliats a la Seguretat Social procedents d’altres països.
Així, actualment, els estrangers suposen el 20% de tots els treballadors de la província. Girona és el segon territori de Catalunya on els afiliats procedents de fora de l’Estat tenen un major pes, superant a Barcelona, on el 17,58% dels afiliats són estrangers, o Tarragona, amb un 16,66%. Només Lleida registra un percentatge superior, amb un 22,35%.
En aquest sentit, en l’última dècada no només ha crescut el nombre de treballadors estranger a Girona, també ho ha fet la força laboral que tenen a la província. Fa una dècada el percentatge de treballadors d’origen estranger a Girona era del 14,5%. De fet, en els últims deu anys, els treballadors estrangers a les comarques gironines han augmentat 77,6%, mentre que el gruix total dels afiliats a la demarcació ha crescut un 28,8%, segons les darreres dades de la Seguretat Social.
Malgrat aquest augment, la dada de tancament d’any no és la més alta de tota la sèrie històrica, ja que els mesos d’estiu l’efecte del turisme també dispara el nombre de treballadors estrangers. Per exemple, aquest passat agost, hi havia a Girona 84.539 afiliats d’origen estranger a Girona, gairebé 12.000 més que a finals del 2025.
Pel que fa a l’origen, si ens fixem en les dades de finals de desembre a Girona, la majoria, fins a 55.645, procedeixen de països de fora de la Unió Europea (76,5%), mentre que la resta, 17.073 són ciutadans comunitaris.
Gairebé el doble
Per la seva banda, Catalunya ha tancat el desembre del 2025 amb 697.103 afiliats estrangers a la Seguretat Social, el que representa un augment del 89% en una dècada i la xifra més alta de la sèrie històrica. Segons dades del govern espanyol, el nombre de treballadors estrangers s’ha gairebé duplicat des del desembre del 2015, quan se situava en 368.406 persones. Si es compara amb el mateix mes de l’any passat, l’increment és del 4,17%. Pel que fa a l’origen, 502.900 procedeixen de països de fora de la Unió Europea (70%), mentre que 194.204 són ciutadans comunitaris. En concret, la principal nacionalitat entre els afiliats estrangers a Catalunya és la marroquina, amb 84.279 treballadors, seguida de la italiana (61.800) i la romanesa (46.800).
Principals països
Entre els ciutadans extracomunitaris, el Marroc encapçala la llista, seguit de Colòmbia, que supera els 38.900 afiliats, i la Xina, amb 36.371. La llista la completa el Pakistan, amb prop de 29.200, així com Veneçuela i Hondures, que se situen per sobre dels 27.000 i 21.000 treballadors, respectivament, segons recull l’agència ACN.
Pel que fa als ciutadans de la Unió Europea, després d’Itàlia i Romania està França, amb prop de 46.800 afiliats. Altres nacionalitats comunitàries amb presència
Actualment, els estrangers suposen el 20% de tots els treballadors de la província
El Gironès i la Selva tanquen el 2025 liderant el creixement d’afiliats a Girona
destacada són Alemanys (12.048), Portugal (11.177) i Polònia (7.268).
La major part dels treballadors estrangers estan adscrits al règim general de la Seguretat Social, amb més de 552.000 afiliats, molt per sobre dels inscrits al règim d’autònoms (15%), que superen lleugerament els 107.000. Altres règims específics, com el sistema especial agrari o el de la llar, concentren volums sensiblement inferiors d’afiliació.
El Gironès i la Selva, líders
Si ens fixem en les dades generals del mercat laboral, totes les comarques gironines van tancar el 2025 amb més treballadors que l’any anterior. Tot i això només dues van registrar un augment superior a la mitjana catalana, el Gironès i la Selva, totes dues amb un increment del 2,1% interanual.
Al conjunt de Catalunya, el nombre d’afiliats a la Seguretat
Social va augmentar en 69.370 persones el desembre del 2025 respecte al mateix mes de l’any anterior, xifra que suposa un increment de l’1,9% i se situa en 3.658.505 persones, segons resultats provisionals de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Els afiliats van augmentar a totes les comarques i destaquen, en termes relatius, el Baix Penedès (3,6%), Osona (3,3%) i les Garrigues (3,1%).
A Girona, per darrere del Gironès i la Selva se situen: l’Alt Empordà i el Baix Empordà, amb una pujada de l’1,7% a totes dues; la Cerdanya i el Pla de l’Estany (+1,3%); la Garrotxa (+1%); i el Ripollès (+0,4%).
Dades per sectors
Al desembre del 2025 el nombre d’afiliacions a la Seguretat Social va augmentar més que el d’afiliats. A Catalunya, l’augment va ser
de 74.650 afiliacions respecte al mateix mes de l’any anterior, xifra que va suposar un increment del 2,0% i es va situar en 3.852.275 afiliacions. Tots els sectors van incrementar el nombre d’afiliacions, encapçalats per la construcció, que va registrar un increment relatiu del 3,4% per al conjunt de Catalunya, amb 7.725 afiliacions més que al mateix mes de l’any anterior. Les afiliacions al sector de la construcció van augmentar a 36 comarques i Aran, mentre que van disminuir a 3 comarques i es van mantenir estables a 3 comarques més. Va destacar l’increment de la Noguera (8,8%).
El sector dels serveis va augmentar en 61.785 afiliacions al desembre respecte al mateix mes de l’any anterior, i va registrar un increment del 2,1%. Les afiliacions al sector serveis van augmentar a totes les comarques i Aran. En nombres absoluts, les comarques on van augmentar més van ser el Barcelonès (15.580 afiliacions), el Vallès Occidental (7.430) i el Baix Llobregat (6.620). En canvi, en nombres relatius, les taxes de variació més elevades van ser les d’Osona i la Conca de Barberà (4,1%, totes dues) i les del Baix Penedès i el Lluçanès (4,0%, totes dues).
Pel que fa a la indústria, l’augment de les afiliacions va ser de l’1,0% al desembre en relació amb un any enrere (4.940 afiliacions). Les afiliacions van augmentar a 31 comarques i Aran, van disminuir a 9 comarques i es van mantenir estables a 2. Els increments relatius més elevats van ser els d’Aran (7,1%) i el Pallars Jussà (4,9%).
Les afiliacions a l’agricultura van augmentar un 0,4%, amb 190 afiliacions més que un any enrere. Hi va haver 18 comarques on les afiliacions van augmentar, mentre que van disminuir a 19 comarques i Aran i es van mantenir estables a 5 comarques. En nombres absoluts, va destacar el Baix Ebre, amb 115 afiliacions més en relació amb el mes de desembre de l’any anterior.
Comparativa mensual
Tanmateix, si ens fixem en la comparativa mensual, pràcticament totes les comarques de Girona van tancar l’any amb pitjors registres que a finals de novembre, amb només una excepció: la Cerdanya, que va augmentar el número de treballadores en un 2,5%.
La caiguda més pronunciada es va registrar al Baix Empordà, amb un 1,7% menys, seguida de la Garrotxa (-1,5%); l’Alt Empordà (-1,2%); la Selva i el Pla de l’Estany (-1% a totes dues); el Gironès (-0,9%); i el Ripollès (-0,7%).