Els supermercats gastaran 600 milions més quan emmagatzemin envasos usats
Diari de Girona. L’obligació, imposada des de Brussel·les i que haurà de fer-se efectiva abans de novembre de l’any vinent, afectarà, en una primera fase, llaunes, brics i ampolles de plàstic d’un sol ús
Algunes cadenes de supermercats ja han començat a buscar espais a les seves botigues per col·locar les futures màquines de dipòsit o per habilitar zones d’emmagatzematge. I els fabricants de refrescos, que seran els primers afectats per la nova normativa, treballen en noves etiquetes, en el desenvolupament de materials més sostenibles «i en campanyes informatives per a la ciutadania, perquè seran ells, els consumidors, els qui hauran d’aprendre que determinats envasos podran retornar-se al supermercat com a alternativa al contenidor groc», explica Beatriz Blasco, directora general de l’Associació de Fabricants de Begudes Refrescants (Anfabra).
La implantació al novembre de 2026 del nou sistema de devolució, dipòsit i retorn d’envasos, el batejat amb les sigles SDDR, porta de bòlid el sector de l’alimentació, que estima que, només d’entrada, li suposarà una inversió d’entre 400 i 600 milions d’euros.
Un sistema comú
La mesura, que en la seva primera fase afectarà els consumidors que comprin begudes en llaunes, brics i ampolles de plàstic d’un sol ús, s’anirà ampliant posteriorment a altres àrees, també a l’hostaleria. «Estem treballant conjuntament amb les empreses i organitzacions afectades per intentar dissenyar un sistema comú per a tots, però això no significa que cada companyia, a nivell particular, no hagi començat ja a calcular com afrontarà aquest canvi important a cada establiment», explica Amaya Prat, responsable de Sostenibilitat en el grup Ametller Origen, que compta amb una xarxa de més de 140 punts de venda a Catalunya.
«En el nostre cas, estem analitzant cada situació, cada excepcionalitat: els metres quadrats de les botigues o si es tracta d’un nucli aïllat… Cal estudiar-ho tot de manera individualitzada», destaca Prat.
El grup de treball que esmenta la directiva d’Ametller i que prepara el desplegament del SDDR el formen «prop de 400 persones, que representen en aquests moments més del 90% del sector i que ja estan valorant com actuar àmbit per àmbit, des del logístic al legal, passant per uns altres com el de la comunicació», indica el seu president, Josep Maria Bonmatí, que és també director general de la patronal del gran consum Aecoc. I és que, recorda Bonmatí, un desplegament de les dimensions que tindrà aquest nou sistema «requereix un desenvolupament molt important abans de prendre decisions d’inversió». «Estem encara en una fase molt inicial, pendents que el Govern ens concedeixi l’autorització
per reconèixer-nos com a operadors i fins que això passi no podrem facilitar una xifra exacta de l’impacte econòmic de la mesura», apunta.
El model espanyol de SDDR serà un dels més complexos que existeixin a tot Europa, expliquen fonts del sector de la distribució. Cada any s’utilitzen a Espanya al voltant de 18.000 milions d’envasos. «Però cal tenir en compte també que aquí venen anualment més de 90 milions de turistes, que consumeixen begudes els envasos de les quals moltes vegades queden sense ser reciclats», assenyalen les mateixes fonts.
La implantació d’aquest model, que funciona des de fa anys a altres països europeus com Alemanya, ja estava prevista de fet en la llei d’envasos comercials i industrials de 2022, però el Ministeri per a la Transició Ecològica ha decidit accelerar el seu desplegament, després de ser advertit per Brussel·les de l’escàs èxit del sistema de recollida actual, el dels contenidors als quals els ciutadans porten de manera voluntària els seus residus. En 2023, Espanya només va aconseguir recollir de forma separada el 41,3% de les ampolles plàstiques de begudes, un percentatge que està encara molt lluny de l’objectiu del 70% fixat per a aquest mateix any a la llei espanyola de residus.
El sistema de retorn, tal com s’aplica a altres països, consisteix a cobrar un dipòsit addicional quan es compra una beguda. L’import encara s’ha de decidir però diverses fonts apunten al fet que podria anar dels set cèntims d’euro als 40. Aquesta quantitat es retorna quan el client retorna l’envàs buit a un punt de recol·lecció habilitat, que no sempre coincideix amb l’establiment que l’ha comprat.
«Nosaltres ens estem basant en el que diu la llei de 2022, però el Govern treballa mentrestant en un reglament que concretarà els aspectes del sistema», assenyala Bonmatí, que tem que «que quan surti aquest nou document, el sector es trobi amb què només disposa d’uns mesos per adaptar-ho tot a l’entrada en vigor del sistema, que està previst per a d’aquí a un any».