Els sindicats demanen jubilació anticipada per a ‘kellys’ i cuidadores
La Vanguardia. Proposen d’incloure les activitats penoses en el mateix règim que les de risc. Les cambreres de pis reclamen condicions laborals més bones
Les negociacions estan en marxa per ampliar el nombre d’activitats amb jubilació anticipada que són considerades de risc i hi ha aproximació entre el que planteja la Seguretat Social i el que busquen els agents socials, tot i que queden punts oberts. Un d’aquests esculls és la reivindicació dels sindicats que no només es tingui en compte el risc que comporta l’activitat, sinó també com és de penosa. És a dir, que no només es valori si l’activitat és perillosa, tòxica o insalubre, sinó també el seu nivell de penositat, especialment en relació amb l’edat del que la practica.
És un terreny on podrien entrar l’ajuda a domicili, les cuidadores de la gent gran i també les cambreres de pis, les conegudes com a kellys . Activitats que no són de risc, però que a partir de certa edat poden comportar dificultats perquè el treballador les dugui a terme. “És una penositat molt feminitzada. Són activitats bàsicament fetes per dones”, assenyalen fonts sindicals, que insten a l’establiment de criteris objectius del grau de penositat i de l’edat.
És una possibilitat que l’actual esborrany del decret ja estableix, però a partir de la creació d’un grup de treball específic per desenvolupar-lo. Es diu que aquest grup valorarà “les ocupacions, categories o activitats professionals en sectors concrets en què els requeriments físics o psíquics de l’acompliment de la feina a partir d’una edat suposin penositat, però no s’acreditin elevats índexs de morbiditat o mortalitat”. Tot i això, el que reclamen els sindicats és que entrin al mateix mecanisme de funcionament que les activitats perilloses. És a dir, no pas un grup de treball per començar a valorar-lo, sinó que ja entrin en el procediment en què són les organitzacions empresarials i sindicals les que inicien el procés, i la sol·licitud de les quals s’ha de resoldre en el termini màxim de sis mesos.
Ni les activitats perilloses ni les de penositat que podran accedir a aquest règim especial de jubilació s’esmenten explícitament a l’ esborrany del decret llei, el que s’estableix són els criteris a través dels quals s’identificaran. Es farà amb tres índexs sobre la relació entre la despesa de baixes i les bases de cotització, el nombre de baixes i el de treballadors exposats i, finalment, el nombre de morts i el nombre de treballadors.
Es tracta de fixar criteris objectius per triar feines perilloses, tòxiques, insalubres o penoses
En el mètode està la gran diferència a com es triaran aquestes activitats de risc, i si surt el criteri dels sindicats, també les penoses. Es durà a terme a partir de criteris objectius preassignats per endavant, i no pas per decisions polítiques, com és el cas de les vuit activitats que actualment ja gaudeixen d’una jubilació anticipada perquè són de risc. És el cas de miners, personal de vol, ferroviari, artistes, toreros, bombers, ertzaines i policies locals; en cada cas, amb coeficients reductors i normes diferents.
En tots aquests casos, va ser per una decisió política en un moment determinat. Ara el plantejament de futur és basar-se en criteris objectius i que les organitzacions empresarials i sindicals més representatives proposin les activitats que considerin que compleixen amb aquests paràmetres.
Si en la definició dels coeficients reductors que permeten anticipar l’edat de jubilació hi ha acostament entre el Ministeri d’ Inclusió i Seguretat Social i els agents socials, més lluny s’està en altres temes, com la jubilació parcial i l’ús de les mútues per a proves diagnòstiques de baixes traumatològiques i tractaments terapèutics, per alleugerir el pes que ara recau exclusivament en la Seguretat Social.
Hi ha acord en el principi de l’ús de les mútues, un element que ja està recollit a l’A cord per a l’ Ocupació i la Negociació Col·lectiva ( AENC) firmat per patronal i sindicats, però no en com fer-ho. La CEOE vol una porta oberta al màxim a les mútues; la Seguretat Social, uns mínims d’ús, i en canvi, els sindicats reclamen delimitar l’obertura amb precisió. “El treballador ha de donar la seva aprovació en cada pas, no serveix una autorització inicial genèrica per a la intervenció de les mútues”, expressen fonts sindicals.
“És una penositat molt femenina, són feines bàsicament de dones”, diuen fonts sindicals
Un altre element en què no s’avança és la jubilació parcial i els consegüents contractes relleu. Una vegada més, a finals de l’any passat es va prorrogar de manera provisional l’ús d’aquests contractes relleu, però continua sense establir-se un marc general. A més, els sindicats reclamen ampliar l’ús dels contractes relleu, ara limitats a la indústria manufacturera, a altres sectors. Aquest contracte és el que permet combinar la jubilació parcial d’un veterà amb la progressiva introducció d’un treballador jove, cosa que afavoreix el relleu generacional.