Els sectors públic i privat es conjuren per accelerar la transició verda
Diari de Girona. Aposta per les bateries per salvar la rendibilitat dels parcs solars.
L’Empordà, una de les zones de Catalunya on el desplegament de les energies renovables continua sent una assignatura pendent, esdevé ahir i avui en punt de trobada dels sectors públic i privat per reivindicar un canvi de ritme en la transició energètica.
Els jardins de Cap Roig, a Calella de Palafrugell, acullen la primera edició d’EcoNòmics, un fòrum organitzat per la plataforma Oikia que reuneix representants polítics, empresaris i experts per abordar els obstacles que frenen la descarbonització de l’economia catalana. El debat ahir es va centrar en la necessitat d’agilitzar els tràmits burocràtics, ampliar la producció d’energia renovable i reforçar les xarxes elèctriques.
El diagnòstic inicial el va posar sobre la taula el socioecòleg Ramon Folch, que va recordar com Catalunya va passar, als anys 70, a situar-se a l’avantguarda de la transformació energètica, juntament amb països com Dinamarca, a ocupar avui «posicions de cua»: «És el moment que Catalunya torni a liderar».
Per revertir la situació, va defensar la importància d’electrificar l’economia, no només per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, sinó també per millorar l’eficiència energètica. «Els motors de combustió malbaraten bona part de l’energia durant la seva transformació en moviment, una pèrdua que es pot reduir amb tecnologies elèctriques», va explicar.
Més agilitat
Tanmateix, passar de les paraules als fets continua sent un dels grans desafiaments. Els representants empresarials van aprofitar la trobada per reclamar una «major agilitat administrativa» i «menys obstacles» a l’hora d’impulsar projectes renovables i mesures d’eficiència energètica.
«Sovint és un viacrucis aconseguir els permisos», va lamentar Francesc Ribera, director del Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya, que va instar a superar les reticències i accelerar les actuacions. «Ens ho hem de creure i tirar endavant», va reclamar.
La directora general de Qualitat Ambiental de la Generalitat, Sonsoles Letang, va recollir el guant i va assegurar que el Govern treballa per simplificar els procediments administratius. L’objectiu, va defensar, és reduir els temps de tramitació sense rebaixar les exigències ambientals, un «equilibri difícil però necessari».
Guerra a les renovables
Una de les qüestions que es va esmentar durant les diferents converses de la jornada és la controvèrsia generada pel Plater, el pla territorial de la Generalitat que ha d’ordenar la implantació de parcs eòlics i fotovoltaics a Catalunya. El document ha rebut més de 12.000 al·legacions d’ajuntaments, entitats i particulars, que el Govern està estudiant abans de continuar-ne la tramitació.
La magnitud de les objeccions i la necessitat d’obrir un nou període d’informació pública amenacen de prolongar el calendari, i fonts coneixedores del projecte asseguren que no tindrà la llum verda definitiva de l’Executiu català fins després de les municipals.
Aquesta situació reflecteix les dificultats per accelerar la transició i, alhora, satisfer els ajuntaments. «El territori ha de parlar, però cal avançar i construir; no podem estar aturats», va advertir Heikki Willsted, director de Política Climàtica de l’Associació Empresarial Eòlica, que amb aquestes paraules va definir bé la tensió entre la necessitat de facilitar les inversions i superar les reticències locals.
Reforçar la xarxa
Més enllà de la generació renovable, un altre objectiu rellevant és disposar d’una xarxa elèctrica capaç d’absorbir la nova producció i de donar resposta a l’augment de la demanda. La presidenta de Redeia, Beatriz Corredor, va reivindicar el paper de Red Eléctrica com a «columna vertebral» del sistema i ha defensat la solidesa de la infraestructura espanyola.
Corredor va defensar l’actuació de Red Eléctrica durant la gran apagada, en assegurar que l’operador no va fallar, sinó que va ser «la solució». Va subratllar la capacitat de recuperar en qüestió d’hores un sistema elèctric de la magnitud de l’espanyol després d’un incident que va qualificar d’«inèdit, imprevisible i multifactorial». La presidenta de Redeia va tornar a carregar contra les grans elèctriques i va assegurar que Espanya té «un dels millors sistemes elèctrics del món, apagada inclosa». «Si un malalt amb la tensió alta no es pren la pastilla, pateix un infart», va reflexionar en referència a la falta de control sobre la tensió de la xarxa.
Va destacar també la posició de Catalunya en autoconsum, tot i que va reconèixer la sensibilitat territorial que desperta la construcció de noves línies de transport d’energia. Va posar l’exemple de zones d’alt valor paisatgístic com el Priorat.
El desenvolupament de la nova planificació de la xarxa elèctrica, anunciat fa poques setmanes, ha de facilitar inversions estratègiques per a la indústria catalana. Sobre aquestes inversions plana ara la incertesa després de la convocatòria d’eleccions generals, que obre interrogants sobre el calendari d’aprovació i execució d’algunes de les actuacions previstes.
El fòrum també va posar el focus en els incentius a les empreses i en la necessitat d’aprofitar els fons europeus per mobilitzar inversions. La jornada va comptar en la seva obertura amb la vicepresidenta tercera del Govern i ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, que va reivindicar el diàleg i la «construcció d’acords» per fer possible la transformació energètica. En la mateixa línia, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va situar les «polítiques de mitigació i adaptació al canvi climàtic» entre les «prioritats» de Catalunya.