Els preus pugen més que els salaris i resten poder de compra als gironins
Diari de Girona. Els convenis gironins recullen un augment salarial del 3,3% aquest any, mentre que la inflació s’enfila al 5,5% interanual al setembre.
La inflació torna a guanyar la partida als salaris a les comarques gironines. Els increments retributius pactats en conveni se situen aquest 2026 en el 3,3%, mentre que els preus es van enfilar al setembre fins al 5,5% interanual. La diferència, de 2,2 punts percentuals, interromp la recuperació del poder adquisitiu i torna a pressionar les economies familiars, que encara arrosseguen les conseqüències de l’anterior onada inflacionista. Cobrar més euros a final de mes torna a ser compatible amb poder comprar menys.
El repunt arriba després de tres anys en què els salaris havien aconseguit avançar lleugerament per sobre de la inflació o, almenys, igualar-la. El 2023, els increments pactats a Girona van ser del 3,8%, davant d’un IPC del 3,2%. El 2024, tots dos indicadors van coincidir en el 2,8%. I el 2025 es va tornar a produir un petit guany, de set dècimes. Una millora gradual que havia permès recuperar una part del terreny perdut, però insuficient per tancar el forat anterior.
L’efecte acumulat ajuda a entendre per què la recuperació posterior no s’ha traduït en una millora equivalent de les butxaques. Si s’apliquen successivament els increments anuals de la sèrie gironina entre el 2021 i el 2025, els salaris pactats acumulen una pujada aproximada del 13,9%, mentre que els preus augmenten un 22,7%. En aquest exercici teòric, el poder adquisitiu al final del període és un 7,2% inferior al del punt de partida.
Traslladat a una nòmina, un sou de 1.000 euros a finals del 2020 que hagués rebut cada any exactament l’increment mitjà pactat en conveni hauria arribat als 1.139 euros el 2025. Per conservar la mateixa capacitat de compra, però, hauria necessitat arribar als 1.227 euros. La diferència voreja els 89 euros mensuals. És una simulació amb les mitjanes disponibles, no l’evolució efectiva de tots els treballadors, però il·lustra la factura que deixa una inflació persistentment superior als increments salarials.
El nou encariment té un component energètic destacat. A Girona, el paquet format per l’electricitat, el gas i els combustibles es va encarir un 19,4% interanual al setembre. El transport va pujar un 9%, i les factures d’aigua i els serveis vinculats amb l’habitatge, un 11,3%. Són despeses habituals que condicionen el pressupost disponible per a altres compres i dificulten que les famílies puguin esquivar les pujades simplement canviant els seus hàbits de consum.
La moderació de la inflació dels anys anteriors tampoc havia significat un retorn als preus previs a la crisi. Un IPC més baix indica que la vida s’encareix a menys velocitat, però els increments anteriors continuen incorporats al tiquet de compra. Per recuperar poder adquisitiu, els salaris han de créixer durant prou temps per sobre dels preus. Els petits avantatges del 2023 i el 2025 havien contribuït a aquesta correcció, que ara torna a quedar compromesa. La mitjana salarial, a més, amaga situacions diferents segons el sector, l’empresa i el conveni aplicable. No tots els treballadors reben una pujada del 3,3%, ni totes les llars suporten exactament la mateixa inflació.