Els pobles amb sol i vent hauran de reservar espai per a les renovables
Diari de Girona. El Govern preveu que només caldrà ocupar l’1,2% del sòl amb energies eòliques i solars i no pas el 2,5% com s’havia previst inicialment
Els alcaldes havien reclamat des del 2023 l’aprovació del Plater (el Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya). Es tracta d’un document que ha de resoldre la part més polèmica de l’equació de l’energia neta i determinar on i com han d’instal·lar-se els parcs eòlics i fotovoltaics. Ahir, després de quatre anys de retard, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va presentar als consells comarcals una primera versió del document.
Aquests resultats preliminars establiran una quota de renovables per a cada localitat. El Plater marcarà la superfície municipal amb potencial per generar energia eòlica o solar. A l’hora de decidir quins són aquests espais s’han tingut en compte aspectes ambientals, agrícoles i el patrimoni cultural i paisatgístic. Però la conclusió a la qual arriba la Generalitat és que amb plaques fotovoltaiques a les teulades i aprofitant les zones degradades no n’hi haurà prou.
En concret, el 2030, Catalunya necessitarà produir 15.384 MW d’energia neta. El 2050, 61.861 MW. «Amb les cobertes dels edificis i les àrees artificialitzades, només arribem a 14.000 MW de cara al 2050», adverteix Anna Camp, directora de l’Icaen (Institut Català de l’Energia), que destaca que la demanda elèctrica creixerà amb la descarbonització de l’economia.
Els 48.000 MW restants, així, hauran d’ocupar, segons el full de ruta del Govern, un 1,2% del sòl català, menys del 2,5% que recollia fins a la data el Proencat (Prospectiva Energètica de Catalunya). L’energia eòlica marina, que es pretén situar al golf de Roses amb un únic parc, no s’inclou en el Plater perquè depèn del Ministeri per a la Transició Ecològica i no de la Generalitat.
En aquest context, el Plater servirà com a eina als consistoris per dirimir on sí que poden anar les renovables i on no. Quan el text passi a la fase d’exposició pública, a principis del 2026, hi haurà tres mesos per presentar al·legacions. En aquest punt, els ajuntaments podran modificar la proposta de l’Executiu català i descartar algunes de les zones.
No obstant això, de les àrees catalogades com a prioritàries, una de cada 10 hauran d’acceptar-se de manera obligatòria. El lloc triat, d’aquesta manera, estarà consensuat amb l’ajuntament en qüestió. Però al mateix temps, cap poble amb potencial de vent i sol podrà eludir el compromís amb l’energia verda. «Amb el Plater, els ajuntaments que ara afronten dificultats quan reben una allau de projectes, ho tindran més fàcil», sosté Paneque.
La consellera admet que aquest instrument hauria d’estar enllestit «des de fa temps» i assegura que va ser un dels seus «primers encàrrecs» quan va entrar a dirigir el Departament. «La seva funció està pensada per al mitjà i llarg termini, des que s’aprovi de manera definitiva (presumiblement el 2027) fins el 2050», afegeix. A més de fixar objectius municipals, el Plater també dibuixa els «passadissos» ideals per evacuar l’energia, és a dir, on s’hauran de construir les noves línies d’alta tensió.
Una vegada s’ha analitzat quina superfície de cada municipi és plenament compatible amb les renovables i quina no, s’ha arribat a diverses conclusions. L’acceleració de les renovables esquivarà la major part de les comarques pirinenques, per la més baixa disponibilitat de recursos (sol i vent), la presència d’espais protegits i l’orografia amb pendent del terreny.
Destacat potencial a Girona
En canvi, les comarques de Girona, la Catalunya Central i diverses zones de Tarragona sí que tindran un potencial destacat per a la instal·lació de parcs renovables. Cal esmentar que es tindran en compte les centrals ja en funcionament a l’hora de donar responsabilitat a cada municipi. L’interior de les comarques de l’Ebre està més disponible per a l’energia eòlica que per a la fotovoltaica, mentre que l’àrea metropolitana de Barcelona tindrà un paper més aviat residual en tots dos tipus d’energia.