Els pescadors recuperen la figura de l’aprenent
Diari de Girona. Acció Climàtica finançarà els contractes en pràctiques de joves pescadors acabats de titular per fomentar el relleu generacional en el marc d’un pla de suport al sector.
La crisi del sector pesquer català, que ha vist com en dues dècades la flota es reduïa a la meitat, necessita d’un important revulsiu. I això passa, per exemple, per fomentar la incorporació de joves, a més de facilitar la sortida dels productes de la pesca, amb un estímul perquè augmenti el consum i uns preus de venda que permetin cobrir els costos de producció. Les tres qüestions formen la columna vertebral del pla que ha dissenyat el departament d’Acció Climàtica, Pesca i Alimentació per a protegir i potenciar una activitat que en 2022 ocupava a 1.245 persones, amb un volum de vendes en llotja de 98,27 milions d’euros.
Així, per a facilitar el relleu generacional i prevenir l’envelliment del sector, la Generalitat posarà en marxa un programa remunerat d’aprenentatge a bord de les embarcacions destinat a joves desocupats que hagin cursat una formació de mariner pescador i la formació bàsica de seguretat. Aquest pla, al qual es destinaran gairebé 20.000 euros anuals per contracte de pràctiques, consistirà en la contractació temporal durant
un any dels aprenents, que treballaran acompanyats per un professional amb almenys cinc anys d’experiència en la mar. En aquest període formatiu, s’inclouran cursos sobre pràctiques sostenibles de pesca, marisqueig i conservació dels recursos biològics marins.
«Amb el programa remunerat d’aprenentatge a bord de les embarcacions pesqueres per a joves desocupats es dona resposta a la demanda del sector des de fa molts anys de recuperar la figura de l’aprenent facilitant que els joves que s’acabin de treure la titulació de mariner puguin començar a treballar en vaixells pesquers a cost zero pels patrons», diu el departament en un comunicat.
En aquest període d’aprenentatge, el treballador en pràctiques anirà acompanyat d’un pescador professional d’almenys cinc anys d’experiència professional i s’inclouran cursos sobre pràctiques sostenibles de pesca, marisqueig i sobre la conservació dels recursos biològics marins.
El pla també preveu altres mesures de suport, com una línia d’ajudes dirigides a joves per a l’adquisició de la primera embarcació, dotat amb 300.000 euros. També es treballarà per a donar a conèixer els oficis pesquers a través de col·legis i instituts, serveis d’ocupació, mitjans de comunicació, fires i jornades, a més d’afavorir l’orientació formativa sobre la professió pesquera i dignificar la figura dels treballadors de la mar.
En total, la Generalitat preveu destinar més de 19 milions d’euros per a les actuacions dirigides a la implantació del pla, que se sumaran als 15 que ja hi va destinar l’any 2023.
Petites empreses familiars
El sector de les pesca a Catalunya està integrat en la seva majoria, a diferència del que ocorre en altres comunitats com Galícia o Andalusia, per una flota d’embarcacions petites, gestionades per empreses familiars o per pimes, que treballen en caladors locals. La modalitat amb major nombre de barques és de la d’arts menors, amb 331 embarcacions, la qual cosa representa més del 50% de la flota catalana. Li segueixen l’arrossegament, amb 211 unitats (un 33% del total), i el cèrcol, que desembarca el 55% de les captures. La modalitat de l’arrossegament genera el 59% dels ingressos en primera venda dels productes pesquers.
Segons Observatori de la Flota Pesquera Catalana, en els últims 20 anys el nombre total d’embarcacions dedicades a la pesca s’ha reduït de les 1.358 de l’any 2003 a les 637 actuals. Això suposa una pèrdua del 53% de la flota. La capacitat de pesca s’ha vist, en conseqüència, reduïda en entorn el 45% en volum i en potència. Aquesta pèrdua de pes del sector a Catalunya és un mal que també preocupa en el conjunt d’Espanya i en molts països de la Unió Europea i que està molt relacionat, a més, amb el canvi climàtic i la sobrepesca d’èpoques anteriors.
Promoure el consum
Aquesta continuïtat del sector passa, així mateix, pel foment del consum, per assegurar que el peix de proximitat té una sortida comercial, tant en les llars com en la restauració. La mateixa conselleria ha posat en marxa aquest desembre una campanya de promoció del peix de quilòmetre zero, amb la qual es busca trencar alguns mites com el que el peix és difícil de cuinar o el que només el lluç i el salmó són bons.
El consum de peix a les llars catalanes ha registrat un descens continuat des de 2008. Només en l’última dècada, s’ha passat dels 27 quilos per persona i any a 18 quilos. La caiguda ha estat especialment important en els últims tres anys, amb una disminució de vendes del 25%. La principal causa apunta a l’escalada de la inflació, en un producte que, a més, no ha estat inclòs en la rebaixa de l’IVA dels aliments.