Els pagesos tornen a la carretera
Diari de Girona. Demanen una reunió amb el Govern per posar fi a la situació «asfixiant» que pateixen.
El camp ha volgut tenir veu pròpia en la campanya d’unes eleccions europees en les quals es juga molt. En una acció simultània en vuit punts fronterers d’Espanya amb França, des d’Irun fins a La Jonquera, centenars de productors van tallar ahir carreteres per exigir una reunió amb el Ministeri d’Agricultura i una altra amb els representants que surtin dels comicis del pròxim diumenge, «i posar fi d’una vegada a la situació asfixiant» que travessa el sector primari. En una mobilització que els participants van qualificar «d’històrica», ja que va congregar agricultors i ramaders d’Espanya i de França, els manifestants van allargar també la mà a altres organitzacions agràries perquè se’ls uneixin en les seves reivindicacions, en una referència implícita a sindicats com Unió de Pagesos, que va refusar sumar-se a aquesta jornada de protesta.
«Som agricultors, no polítics», van clamar els més de 500 concentrats al pas del Pertús, el més nombrós dels convocats ahir dilluns. En aquest tall fronterer hi van participar manifestants de les comarques de Girona i Barcelona, però també productors arribats des de Castelló, València, Saragossa i Perpinyà. Els participants van voler deixar clar que la seva mobilització no respon a interessos polítics, com va afirmar ahir algun candidat als comicis del 9-J i com els va retreure Unió de Pagesos, que no veu bé que s’interfereixi amb protestes com aquesta en la campanya electoral.
Amb tot, i malgrat l’intent per mantenir les distàncies, a la mobilització del Pertús es van deixar veure polítics, com el nou president de la Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), el cantant Lluís Llach, i el diputat electe de Junts Salvador Vergés, portaveu dels de Puigdemont en la comissió d’Agricultura en el Parlament.
L’acció dels agricultors va obligar a tallar l’AP-7 des de dos quarts de deu del matí, a l’alçada de La Jonquera, des d’on es van desviar automòbils i camions. Als primers, els Mossos d’Esquadra els van derivar cap a la carretera N-2, mentre que els vehicles pesants van ser dirigits cap als aparcaments que hi ha a la zona. Una vegada plens, entorn del migdia, Trànsit els va instar a aparcar als espais habilitats a Martorell i La Roca del Vallès, a 130 quilòmetres de la frontera.
Això no va evitar l’enuig de les associacions de transportistes, que van denunciar la passivitat del Govern davant les mobilitzacions agràries, que, segons la Federació Nacional d’Associacions de Transport d’Espanya (Fenadismer), vulneren el dret a la lliure circulació dels més de 20.000 camions espanyols que travessen diàriament la frontera espanyola.
Els transportistes van recordar que el febrer passat van haver de «suportar amb absoluta impotència i cansament les mobilitzacions que van dur a terme una part del sector agrari, ocasionant injustificadament pèrdues milionàries al sector del transport per carretera».
Les reivindicacions del camp
«Reclamem més control dels productes importats, que es protegeixin les produccions locals i que es redueixi la fiscalitat dels subministraments energètics agraris, des dels carburants fins al gas i l’electricitat», va recordar un representant de Revolta Pagesa, convocant de les protestes a Catalunya, en una assemblea improvisada enmig de l’autopista, just al costat del senyal que marca el pas entre Espanya i França.
«Tenim problemàtiques compartides, perquè tots depenem de Brussel·les», va subratllar en una intervenció en el mateix acte Sébastien Barboteu, portaveu dels agricultors francesos. «Abans ens enfrontàvem, ara ens aliem, estem en situacions similars», va afegir Barboteu. «Per això -va agregar Martí Planas, un dels portaveus de Revolta Pagesa- aquí hi hauríem de ser tots. Això no va de banderes ni de colors, tots som productors», va afirmar, enfilat al remolc d’un dels cent tractors aparcats enmig de la calçada.
Els pagesos estaven disposats a mantenir la concentració a l’autopista fins avui a les deu del matí. Per això van col·locar grups electrògens, barres per a servir begudes fresques, una zona de cuina amb tres grans paelles i un espai central per a assemblees. «Més de set hores de viatge hem fet», co
L’acció dels agricultors obliga a tallar l’autopista a partir de dos quarts de deu del matí
A la protesta hi van participar també pagesos i ramaders de França
mentaven uns aragonesos mentre esmorzaven. No gaire lluny, dos joves castellonencs es dedicaven a tallar pernil i uns francesos obrien ampolles de vi i repartien embotit per unir-se a la celebració.
Amb menys assistents, però també tallant carreteres, es van desenvolupar les protestes a Irun (Guipúscoa), el Coll d’Ares i Puigcerdà (Girona), Canfranc i Sallent de Gállego (Osca) i a Bossòst (Lleida). Una altra de les mobilitzacions que va generar més queixes va ser la de la Seu d’Urgell, que va deixar incomunicada Andorra amb Espanya,
motiu pel qual el Govern del país pirinenc va protestar.
El tall del Ripollès
Entre el Ripollès i el Vallespir, una cinquantena de pagesos van tallar de bon matí la C-58 al Coll d’Ares, segons informa l’Agència Catalana de Notícies. En un ambient tranquil, diversos tractors entravessats van impedir el pas de camions de mercaderies i vehicles privats per aquesta via. Només tenien previst obrir en cas d’emergència. També hi havia diversos efectius de la Guàrdia Civil, els
Mossos i la Gendarmeria. Un dels pagesos que es manifestava, Jordi Juanola, va reclamar «solucions i no pedaços» als governs tant de Brussel·les, Madrid com de la Generalitat. De la seva banda, un portaveu de Revolta Pagesa al tall, Joan Moret, va lamentar la convocatòria catalana d’eleccions: «Hem perdut moltes oportunitats i pactes que havíem fet». «Ara haurem de tornar a començar des de zero», va criticar.
Al Coll d’Ares es van desplegar pancartes i cartells amb lemes com «Més ajudes a la ramaderia ecològica» i «Europa vol exterminar tots els pagesos». Joan Moret, un altre dels portaveus de Revolta Pagesa, va explicar que es tracatva d’un dia «històric» perquè havien aconseguit fer una acció conjunta també amb els pagesos nord-catalans. «Estem molt contents i esperem que sigui un punt i a part en la nostra reivindicació. Estem amb l’aigua al coll», va afegir.
Els pagesos demanen més controls per als productes que s’importen, que s’anul·lin els impostos que paguen sobre les energies que fan servir per produir i que es prioritzi el producte local. «Volem que a Europa el productor local sigui el protagonista a les estanteries del supermercat», va assenyalar Moret. «Que el consumidor pugui triar, li sigui fàcil i no hagi de mirar les etiquetes amb lupa», va afegir.
Moret va admetre que gestionar totes les arestes que implica la governança de l’agricultura del país «no és un vaixell fàcil de conduir». «Som moltes hectàrees i pocs vots», va indicar. I creu que les coses canviarien «si ens deixessin votar per hectàrees». «Al cap i a la fi qui gestiona el 80% del territori som els pagesos», va recordar.
A més, un dels problemes que afecta més concretament als pagesos i ramaders del Ripollès és el control de la fauna salvatge. «Aquest no és un negoci on dos més dos fan quatre, és molt més complex», va alertar Moret. Darrerament hi ha hagut problemes amb el llop i el gos, i consideren que «s’hi hauria de posar mà». Finalment, va defensar que els ramaders no hi són per a «aixafarho tot», i que des d’un despatx tot es veu «molt fàcil».
Els agricultors demanen més control dels productes importats