Els pagesos denuncien «l’espoli salvatge del Ter» i reclamen accions urgents
Diari de Girona. Catalunya intensifica els controls de qualitat a les aixetes i als embassaments. La crisi climàtica marca la presentació de la càtedra d’aigua potable de la UdG.
La sequera accelera l’empitjorament de la qualitat de l’aigua a tot arreu. Per entendre com passa això, només cal imaginar una bosseta de te infusionada en un recipient. La concentració del te no és la mateixa si poses la bosseta en una tassa que si la poses en una galleda amb cinc litres d’aigua. Amb l’actual crisi hídrica, passa una cosa semblant: els contaminants, quan hi ha poca aigua, estan presents en més proporció, cosa que posa en risc el bon estat de l’aigua i obliga a aplicar tractaments extra que, en diversos casos, encara no estan disponibles en algunes plantes potabilitzadores.
Feia mesos que s’advertia aquest perill que ara ja és una realitat. Alguns municipis, com ara Ripoll, Campdevànol o Vallirana, han detectat excés de contaminants que impedeixen que l’aigua sigui apta per beure-la. Altres pobles han viscut episodis de terbolesa que també n’han impossibilitat el consum, mentre que al Port de la Selva, l’aqüífer s’està salinitzant a marxes forçades. Passarà això a altres localitats? Les properes setmanes, hi haurà més llocs on l’aigua no serà bevible?
« El bon estat de l’aigua en general pot estar afectat per l’escassetat de pluja»
«És una possibilitat», opina Xavier Sánchez Vila, catedràtic d’hidrogeologia de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
«L’aigua no és només H2O. Conté altres substàncies barrejades, algunes naturals, com l’arseni, que procedeix de certes roques, i altres artificials, com els nitrats provocats per les granges de porcs, per exemple. Quan hi ha poca aigua, la presència d’aquests productes en pot suposar un problema», detalla Sánchez Vila. «Totes les aigües, davant de l’escassetat, estan exposades a veure’n afectat el bon estat», prossegueix.
Però hi ha solució? Sí: en la majoria de casos es poden aplicar nous processos que serveixin per potabilitzar aquesta aigua. El problema és que en aquests moments moltes potabilitzadores no estan preparades per fer-ho.
Aquesta dificultat pot aparèixer en municipis que depenen de pous propis o que tenen les captacions d’aigua, com passa a Ripoll, on es tracta d’aigua del riu
Freser. Les companyies operadores consultades per El Periódico, del mateix grup editorial que aquest diari, afirmen que estan intensificant les anàlisis per advertir a temps situacions com la que afecta Ripoll i Campdevànol.
Però també els embassaments estan en perill. L’empresa pública ATL (Ens d’Abastament d’Aigua Ter Llobregat) ha incrementat el nombre de mostrejos setmanals als pantans per anticiparse a un possible deteriorament de la qualitat de l’aigua. S’hi analitzen paràmetres químics i microbiològics. A més dels controls continus, tant ATL com l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) fan revisions diàries als punts crítics com la presa del Pasteral on es desvia l’aigua del Ter cap a la potabilitzadora.
Per tractar l’aigua del Ter sense que hi hagi aquest perill, la solució definitiva passa per les obres de millora a la potabilitzadora de Cardedeu, que han de començar a la tardor. Al pantà d’Utxesa (Segrià), es van instal·lar uns nous filtres de carbó actiu per millorar els tractaments. És el mateix que es pretén fer a Ripoll. A Sant Joan Despí, per exemple, Aigües de Barcelona ha ampliat la seva planta per poder potabilitzar més aigua regenerada, una aigua amb menys qualitat que la del riu Llobregat (gairebé absent per la manca de pluges). La clau, expliquen fonts de l’ACA consultades per aquest diari, és disposar sempre dels procediments de potabilització necessaris per a cada cas.
Per aquesta raó, Sánchez Vila planteja la importància que les administracions inverteixin per poder tractar l’aigua de forma correcta també en temps d’escassetat i no només quan l’aigua és abundant: «El que és interessant és tenir l’anàlisi al moment per poder veure com l’aigua va em
pitjorant i actuar a temps», afirma Sánchez Vila.
Més incidències a Girona
Paral·lelament, els programes de suport i avaluació dels abastaments d’aigua i de control d’aigua de l’aixeta per part de Dipsalut, organisme de la Diputació de Girona, van detectar un augment d’incidències l’any passat.
Pel que fa als abastaments d’aigua de consum humà, es van analitzar 128 zones de 78 municipis. Es va detectar incompliment d’algun dels paràmetres a deu zones de subministrament, que suposa el 8% del total. De les 10 incidències confirmades, 3 d’elles són del paràmetre de terbolesa. En aquest aspecte concret, en comparació a anys anteriors no hi ha una diferència significativa. Actualment s’està automatitzant el control del paràmetre terbolesa als dipòsits de capçalera dels abastaments per fer un millor seguiment. Dipsalut està donant suport tècnic i econòmic per tal d’instal·lar les sondes automàtiques necessàries.
El nou Reial Decret d’aigües de consum ha rebaixat el límit màxim admès de terbolesa a l’aigua tant a dipòsits de capçalera com a xarxes de distribució. És per això que es preveu que a mesura que les reserves d’aigua disminueixin a les captacions, els nivells de terbolesa detectats augmentin.
Per altra banda, Dipsalut va avaluar la qualitat de l’aigua a l’aixeta del consumidor de 1.202 punts públics i privats de 200 municipis, pràcticament tots els de la província. Del total, es van confirmar incidències a 77 de les mostres, que suposa un 6,4%. Respecte al 2022 hi ha un increment d’incidències bàsicament degut al fet que l’any passat, com a novetat, es va analitzar el paràmetre indicador de microorganismes aerobis a 22 graus. Els paràmetres que més es van detectar són els metalls que formen part de les canonades i aixetes i els microorganismes aerobis.
En canvi, no es va detectar cap augment de paràmetres que puguin estar lligats a la disminució dels recursos hídrics.
Pel que fa al nombre d’instal·lacions a mostrejar per municipi, hi ha un canvi significatiu. Abans les instal·lacions a mostrejar depenien del nombre d’habitants del municipi als quals se subministrava aigua. A partir del nou reial decret, depèn del nombre d’habitants per zona de subministrament.
El control i l’avaluació de la qualitat d’aigua de l’aixeta del consumidor que ofereix Dipsalut és finançat íntegrament per l’ens. És, per tant, gratuït per als ajuntaments i el cost mitjà de referència seria de 460 euros per municipi.