Els Next Generation, a examen
El Punt. Es compleixen els temors de les patronals, que alerten que les pimes no s’estan beneficiant prou dels fons europeus. Han millorat aspectes com ara els terminis de les convocatòries. Els colls d’ampolla administratius s’agreujaran l’any que ve.
Un any i mig després de la primera convocatòria d’ajudes, encara no hi ha dades oficials sobre el nombre d’empreses catalanes que han aconseguit fins ara obtenir diners dels Next Generation (NG), els fons europeus que han de servir per accelerar la transformació digital i ecològica de la nostra economia, però les patronals que representen les petites i mitjanes empreses adverteixen que s’estan complint els seus temors: la pime no hi està accedint al ritme que caldria. Tot i que admeten que han millorat aspectes com el temps que es manté oberta una convocatòria i s’han escoltat demandes com ara establir un calendari semestral que marqui les convocatòries que s’aniran desbloquejant i es pugui així avançar feina, sostenen que l’Estat –el gran gestor dels fons– no està fent prou per adaptar-se a les necessitats del teixit industrial de casa nostra. Si no hi ha un canvi de rumb, lamenten les organitzacions empresarials, el principal motor econòmic de Catalunya, les pimes, passarà de puntetes per una oportunitat històrica com aquesta.
A finals de l’any passat, el govern va crear l’Oficina Next Generation –que depèn de l’agència pública Acció– per facilitar l’accés de les empreses catalanes als fons europeus que més expectació han generat, sobretot perquè el volum que mouen és del tot inèdit: 140.000 milions per a l’Estat espanyol entre el 2021 i el 2023, dels quals Catalunya aspira, com a mínim, a 30.000. La importància del pla d’ajudes postpandèmia, però, va més enllà de les xifres, perquè es dirigeix a projectes que han d’ajudar a transformar el model econòmic –la gran assignatura pendent– i fer-lo més resistent, ecològic i sostenible.
L’objectiu de l’Oficina Next Generation és aconseguir que les empreses catalanes captin més del 20% dels diners que es destinin a companyies de l’Estat. Joan Martí, responsable de l’oficina, explica que encara no poden facilitar la dada actual d’empreses i pimes catalanes que han accedit als fons perquè està a punt de fer-se públic el Perte del cotxe elèctric (el primer pla estratègic que s’ha articulat) i això podria fer canviar bastant les xifres.
L’eina més polèmica
Tot i que s’està en espera dels números oficials, però, les patronals han seguit de prop prou casos per fer un primer balanç dels fons, i no és positiu, tot i que hi ha matisos. Com destaca Pere Cots, cap del departament de finançament de Pimec, els NG es divideixen en diversos instruments i s’han de valorar per separat, perquè, en el cas dels paquets digitals, ajudes de 12.000 euros com a màxim per a petits projectes de digitalització, “estan funcionant molt bé”. No passa el mateix, destaca, amb els diners destinats a projectes realment transformadors per a les empreses i el país, ja siguin els plans estratègics –els famosos Perte– o les subvencions als projectes empresarials individuals. En el primer cas, relata, tot i que en els Perte hi ha un percentatge mínim de pimes que hi han de participar, “les grans empreses són les que decideixen i, si les petites no tenen els contactes adequats, no tenen capacitat d’influència”. En el cas de les ajudes a projectes individuals, relata el cap del departament de finançament de Pimec, un dels grans problemes és de terminis: “Les primeres convocatòries van estar obertes poques setmanes i no hi havia temps material per preparar tota la documentació i tancar els serrells de l’operació.” Els terminis s’estan ampliant i s’ha establert un calendari que avança les properes convocatòries, però com que la lletra petita de cada oferta va canviant, encara hi ha massa incertesa, destaca Cots.
Hi està d’acord Oriol Alba, secretari general de la patronal vallesana Cecot, que assegura que “encara no hi ha prou informació en el calendari, sovint es va amb dos o tres mesos de retard i es demana molta informació econòmica i tècnica que no totes les pimes tenen capacitat d’elaborar en tan poc temps”, fet que està causant “certa desafecció de les pimes envers els NG, tot i l’enorme expectació generada”.
De tota manera, el problema més gran que hi detecta Alba és que aquesta enorme –i transformadora– injecció econòmica que han de ser els Next Generation “no està arribant a l’economia real”, perquè la capacitat de l’administració de presentar convocatòries i resoldre-les no va al ritme que caldria. “Hi ha un embús en l’anàlisi de les propostes presentades i això fa que hi hagi moltes empreses pendents de si reben o no l’ajuda”, alerta. Per això reclama que l’administració es doti dels recursos suficients per gestionar “aquesta quantitat ingent de fons”. De fet, el gran temor de patronals i empresaris és que, com que es va amb retard i encara queden molts diners per repartir, l’any que ve –l’últim del programa– els colls d’ampolla siguin encara més grans.
Per al responsable de l’Oficina Next Generation, el més complex de tot plegat és que els fons es desglossen en milers d’ofertes d’ajuda diferents. Fins ara, explica, han sortit a Catalunya 1.000 convocatòries i a tot l’Estat, més de 6.000. Per ajudar les empreses a trobar la que més quadri amb el seu projecte, l’oficina d’Acció té un servei d’alertes personalitzades, una de les prestacions que ha posat en marxa per acostar els fons als potencials beneficiaris. Per Martí, s’està aprenent dels errors i, per exemple, en el Perte del vehicle elèctric, “potser perquè és el primer i per l’estructura del sector, sí que tenen molt pes els grans fabricants, però s’espera que la resta tindran més flexibilitat i serà més fàcil que hi accedeixin projectes més petits i fins i tot singulars individuals”.
El cap de finançament de Pimec recorda que el Perte d’economia circular tindrà un apartat en què es podran presentar projectes individuals, però avisa que en la resta sembla que no hi haurà aquest marge. Caldrà veure, doncs, si aquesta mesura s’estén a la resta dels Perte, alguns de tan importants per a Catalunya com ara l’agroalimentari, i si donen cabuda als grans projectes estratègics que centenars d’empreses han dissenyat amb entitats de tot el país. “Necessitem dades oficials sobre el volum de diners que capten les pimes i també com es reparteixen en l’àmbit sectorial i territorial”, reclama la Cecot.