Els gironins recuperen per tercer any seguit poder adquisitiu
Diari de Girona. La pujada mitjana en els convenis col·lectius arribava fins el novembre de l’any passat al 3,21%, davant el 2,1% de la inflació acumulada
A l’espera de les dades de tancament d’any, el 2025 es pot considerar relativament favorable per als treballadors gironins. Per tercer any consecutiu, els increments salarials acordats als convenis col·lectius han superat l’augment dels preus a les comarques gironines, fet que ha permès recuperar parcialment el poder adquisitiu perdut en els darrers anys, en un període marcat per la pandèmia i l’impacte de la guerra d’Ucraïna sobre el cost de la vida. Tot i això, la millora encara està lluny de compensar completament les pèrdues acumulades.
D’acord amb les dades del Ministeri de Treball i Economia Social, els convenis col·lectius inscrits a la província al llarg del 2025 fins al mes de novembre preveuen un increment salarial mitjà del 3,21%. Tot i situar-se per sota del registre estatal, que ha estat del 3,49%, aquesta pujada és suficient per superar l’evolució de l’IPC, que en l’acumulat de l’any fins al novembre és del 2,1% a la província.
Aquest diferencial favorable es tradueix en una recuperació del poder adquisitiu, amb un guany de fins a 1,1 punts, que se suma a l’increment testimonial del 2024, que va ser del 0,02% i a les sis dècimes ja obtingudes el 2023.
Més de 85.000 treballadors
Al llarg de l’any passat es van formalitzar a la província de Girona un total de 28 convenis col·lectius, amb incidència directa sobre 11.350 empreses i 86.365 persones treballadores. A aquest volum cal afegir-hi, a més, els assalariats que van quedar emparats per acords de caràcter autonòmic o d’àmbit estatal.
Pel que fa a l’impacte sobre els salaris, els increments més elevats —tot i que amb molt poca diferència— es van concentrar en els convenis sectorials, amb una pujada mitjana del 3,21%. En canvi, els treballadors coberts per convenis d’empresa van registrar augments que es van situar, de mitjana, en el 3,19%.
Recuperació insuficient
Malgrat aquests avenços, les organitzacions sindicals insisteixen que les millores salarials continuen sent clarament insuficients per revertir l’impacte de l’espiral inflacionista dels primers anys de la dècada. L’augment sobtat dels preus entre el 2021 i el 2022, coincidint amb la sortida de la crisi sanitària i l’esclat del conflicte bèl·lic a Ucraïna, va encarir de manera notable les matèries primeres i, sobretot, l’energia, fet que va provocar una forta retallada del poder de compra de les famílies.
El 2020, amb l’esclat de la pandèmia, els preus van caure un 1,1%, mentre que els salaris van créixer un 2,14%. El cop més dur es va produir el 2021, quan l’IPC es va enfilar fins al 6,9% a les comarques gironines, mentre que els salaris amb prou feines van créixer un 0,77%. El 2022, tot i una inflació lleugerament més moderada, del 5,8%, els sous només van augmentar un 2,9% a les comarques gironines. No va ser fins al 2023 que es va registrar un canvi de tendència, amb una inflació del 3,2% i un increment salarial del 3,8%.
Amb tot, aquesta recuperació limitada, sumada a la dels darrers exercicis, no ha estat suficient per compensar el sotrac acumulat. En conjunt, i segons aquestes dades, els treballadors gironins arrosseguen encara una pèrdua de quatre punts de poder adquisitiu des del 2020.
Situació de l’habitatge
El secretari general d’UGT a les comarques gironines, Maxi Rica, admet que la millora salarial registrada és un pas endavant, però insisteix que queda lluny de cobrir les necessitats reals de les famílies. «Estem contents d’haver aconseguit fer una recuperació del poder adquisitiu, però això és insuficient», afirma. Segons explica, el problema és que les pujades de sous continuen prenent com a referència un IPC que no reflecteix el cost real de vida. «Ho hem de lligar, per exemple, a una mirada més general que incorpori l’habitatge», defensa.
De fet, Rica subratlla que l’habitatge s’ha convertit en una de les principals despeses de les llars i en un factor clau de pèrdua de poder adquisitiu, especialment a les comarques gironines. «A Girona tenim una situació de pujada de preus i, per tant, de l’habitatge, que fa que el cost de la vida real sigui molt superior als càlculs que es fan per a l’IPC», adverteix. Això, afegeix, deixa molts treballadors «en una molt mala posició», ja que els salaris creixen, però no al ritme que ho fan les despeses bàsiques.
En aquest context, el dirigent
Des del 2020, els gironins arrosseguen una pèrdua de quatre punts de poder adquisitiu
L’any passat es van formalitzar a la província un total de 28 convenis col·lectius
sindical assenyala com a principal motiu de satisfacció la signatura del nou conveni d’hostaleria, encara pendent de publicació. «Aquesta vegada sí que recull determinades reivindicacions», destaca, entre elles «un increment relativament interessant de la pujada dels salaris», amb un augment acumulat del 15% en quatre anys. «Això ens satisfà perquè empeny el poder adquisitiu d’un col·lectiu amb unes condicions laborals molt precàries», afirma.
En la mateixa línia, la secretària general de CCOO a Girona, Diana Estudillo, remarca que «cal posar en valor els avenços aconseguits a la negociació col·lectiva», però admet que «encara hi ha marge per a obtenir majors increments salarials per tal de compensar aquest poder adquisitiu perdut».
Així, la secretària general del sindicat a les comarques gironines també explica que l’IPC «no inclou l’habitatge en modalitat de compra i el de lloguer es contempla, però de forma distorsionada, ja que s’inclou al mateix epígraf que els subministraments elèctrics». Per això, Estudillo reclama «polítiques públiques d’habitatge valentes i urgents que donin resposta a aquesta situació d’emergència habitacional».