Els fons europeus, revulsiu econòmic | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

10 juliol
0

Els fons europeus, revulsiu econòmic

Federació d'Hostaleria   |   Novetats

El Punt. L’estalvi familiar i el turisme seran també palanques de la recuperació. El 8% de les empreses han desaparegut.

“Covid, Covid i més Covid.” Així va començar ahir la seva presentació la directora de la Memòria econòmica de Catalunya 2020, Carme Poveda, a la Llotja de Mar. A continuació els números vermells, un reguitzell de xifres negatives, encapçalades per una caiguda històrica del PIB de l’11,5%, gairebé el doble del conjunt de la zona euro (6,6%), una davallada de les importacions i les exportacions del 18,2 i el 10,3%, respectivament, un 3% d’ocupació menys i la desaparició del 8% de les empreses, unes 20.000, una xifra equivalent a les que van tancar durant la crisi econòmica entre els anys 2008 i 2014. Aquest cop, l’impacte ha estat desigual i s’ha fet sentir particularment a l’hostaleria, l’oci, el comerç i el transport. Girona, més dependent del turisme, ha tingut la davallada més gran del PIB, amb un 14,2%, i les empreses més petites, els joves, les dones i els contractes temporals han estat els més damnificats.

Pel que fa al dèficit públic, així com el de l’Estat va augmentar fins a l’11%, el de la Generalitat es va moderar fins al 0,35%, la xifra més baixa des del 2007. Això últim és degut fonamentalment als fons extraordinaris rebuts de l’Estat per cobrir les despeses sanitàries i al funcionament del sistema de finançament autonòmic.

 Però més que centrar-se en les xifres negatives, l’informe presentat ahir destaca els tres pilars sobre els quals ha d’aixecar-se la futura recuperació, ja que està previst que l’economia creixi un 6% i que aquest any i l’any vinent Catalunya recuperi de forma gradual el PIB que tenia abans de la pandèmia. Dos d’aquests eixos són clars. D’una banda, els fons europeus Next Generation, que han de començar a arribar aquest mes de juliol i dels quals Catalunya rebrà 3.000 milions d’euros l’any 2021. I de l’altra, l’estalvi de les llars, que actualment és de 22.108 milions, amb un augment durant la pandèmia d’11.000 milions. Aquest estalvi acumulat anirà baixant gradualment els propers anys, de manera que s’estima que el 2021 hi podria haver un flux cap a consum privat de 3.500 milions d’euros.
La tercera pota de la recuperació, que és precisament la que ha motivat que la caiguda del PIB sigui més alta que a la resta d’Europa, és el turisme estranger, un element incert, ja que ningú sap quina evolució tindrà la pandèmia amb les successives onades. La previsió, segons va destacar ahir Poveda, és recuperar el 50% de la despesa estrangera que hi havia el 2019 i que això suposi un impuls extra en l’economia de 7.000 milions d’euros en comparació amb l’any 2020. Tal com destaca el mateix informe, “la suma de l’estalvi embassat que acabarà en consum, la recuperació del 50% de la despesa turística internacional i els fons Next Generation poden generar un impuls fiscal extra sobre la demanda interna de 13.500 milions d’euros el 2021, que equival a 6 punts del PIB català”. Però ahir el president del govern, Pere Aragonès, va advertir que la cinquena onada pot posar en risc aquest avenç.

Transformació

El que sembla evident és que la Covid ha de convertir-se en una gran oportunitat de transformació econòmica i productiva. “Els fons europeus han de ser un revulsiu per modernitzar i transformar el país”, va subratllar Aragonès, que va apostar per “una aliança entre les institucions i la societat per fer un salt endavant”. Un salt que no s’ha de fer de qualsevol manera, sinó que ha de ser estructural i ha d’apostar per la digitalització, la innovació i per valorar “l’economia de la vida, basada en la salut, les cures i l’alimentació”. “Cal apostar pel talent i la formació. Som un país que ha de pensar en gran.”

La Covid, segons posa de manifest aquesta última memòria econòmica, ha accelerat ja algunes tendències. En primer lloc, s’ha vist com les ocupacions tècniques de més qualificació han augmentat el seu pes sobre el total de fins al 37,3%. “No tornarem al punt de partida, s’han produït canvis en la forma de treballar marcats per la transformació digital”, va assenyalar Poveda. Això mostra “una aposta pel talent per augmentar la competitivitat”.

El teletreball és una altra mostra d’aquest canvi. Del 8,6% de persones que feien teletreball l’any 2019 s’ha passat a un 20% l’any 2020. “La Covid ha provocat un avançament de deu anys en la digitalització”, va resumir Poveda. Una anàlisi de la situació de les empreses ho confirma, ja que, segons una enquesta, el 35% de les empreses diuen que han accelerat la transformació tecnològica. Dins d’aquest percentatge, el 92% han implantat el teletreball, el 33% han començat a fer màrqueting digital, un 21% han renovat la web, un 17% han obert una nova línia de negoci i un 16% han començat a fer comerç electrònic.

La Memòria econòmica de Catalunya l’edita el Consell de Cambres sota la direcció de la Cambra de Barcelona. Aquest any ha inclòs un monogràfic sobre l’impacte de la Covid.