Els europeus hauran d’esperar fins entre 2027 i 2030 per usar l’euro digital
Diari de Girona. Les noves previsions retarden els terminis inicials, tret que algun esdeveniment obligui a accelerar el procés. La lentitud de la posada en marxa es deu als desafiaments tècnics i operacionals. La decisió final sobre la creació de la moneda serà del Banc Central Europeu.
L’anunci per part de Facebook el juny de 2019 de la seva intenció de crear una moneda digital anomenada Libra va provocar que els principals bancs centrals del món acceleressin els seus treballs per a analitzar la possibilitat de crear les seves pròpies monedes digitals. Malgrat que el gegant tecnològic va abandonar el seu projecte a principis de 2022 per les reticències de les autoritats, les institucions monetàries han continuat amb els preparatius. No obstant això, es tracta d’un procés lent i el més probable és que l’euro digital tardi a arribar a les carteres virtuals dels ciutadans de la zona euro fins entre 2027 i 2030, segons expliquen fonts coneixedores dels terminis que es manegen en el Banc Central Europeu (BCE).
Fabio Panetta, conseller executiu del BCE que supervisa els treballs, va assegurar al maig que l’euro digital podria ser llançat en «tres o quatre anys» a comptar des d’octubre. Les fonts, no obstant això, consideren que els terminis podrien ser majors tret que sigui necessari accelerar el procés. Juan Ayuso, director general d’operacions del Banc d’Espanya, va donar pistes d’això al juliol en unes jornades de Cunef: «A l’octubre, s’obrirà previsiblement una nova fase, que es dirà de preparació. No hi ha un estàndard de quant durarà, però com a referència, en els últims processos d’aquesta magnitud les fases de preparació han durat cinc anys i mig i sis anys i mig».
El BCE va començar els seus treballs a la fi de 2019 i a l’octubre finalitza la fase de recerca que es va iniciar el juliol de 2021. Paral·lelament, la Comissió Europea va presentar el juny passat una proposta legislativa de marc jurídic per a l’euro digital, que ara debatran el Consell i el Parlament europeus. La decisió final sobre la creació de la moneda serà del BCE, però no arribarà abans que aquest marc legal sigui aprovat. «La decisió d’emetre un euro digital no està presa, ni es prendrà a curt o mitjà termini», va advertir Ayuso.
L’àncora dels pagaments
A què es deu la lentitud? Per explicar-ho és necessari entendre que els únics diners amb valor garantit actualment pel banc central són els físics: les monedes i bitllets d’euro. Els diners que els ciutadans tenen en els bancs són diners privats, i la clau és que es poden convertir en diners públics en qualsevol moment en treure efectiu. Els diners públics són el que es coneix com l’àncora monetària (les empreses accepten pagaments amb targeta perquè saben que poden convertir-los en una quantitat equivalent de diners públics). Això facilita als diners públics complir el seu paper d’unitat de compte (que els preus es fixin en euros). L’augment dels pagaments digitals explica que els bancs centrals estudiïn crear monedes digitals perquè continuïn exercint d’àncora monetària. Es tracta de replicar en l’entorn digital el paper que avui juga l’efectiu per a aconseguir l’estabilitat financera, de preus, i de garantia de funcionament i autonomia del sistema de pagaments europeu. Així, la majoria d’empreses de pagament són estrangeres (com Visa, Mastercard o PayPal), la qual cosa suposa un risc si els seus països sancionen Europa. També es busca mitigar el risc d’abusos de mercat, així com oferir una solució segura enfront dels criptoactius o en cas de problemes operacionals de les empreses de pagament o talls en les xarxes (es podran fer pagaments sense estar connectat a internet). A més, si altres països creen les seves monedes digitals i l’eurozona no, l’euro podria perdre rellevància internacional.
Avantatges i riscos
Brussel·les ha proposat que l’euro digital sigui gratuït per als ciutadans, d’acceptació obligatòria pels comerços físics i digitals (excepte els molt petits), i de distribució obligatòria pels bancs. Espanya compta amb un dels ecosistemes de pagament més amplis i avançats del continent, però no és així en altres països de la zona euro, que es veurien beneficiats. A més, no existeix cap mitjà de pagament digital europeu que sigui universalment acceptat en tota la zona de l’euro, amb el que les transferències entre països o els pagaments a l’estranger es veurien garantits. Així mateix, s’afavoriria la inclusió financera, ja que les persones que no tenen accés a un compte bancari també podrien fer pagaments digitals. S’espera, addicionalment, que fomenti la innovació financera digital amb productes i serveis extensibles a tota la zona euro. Tot i això, el projecte necessita resoldre diferents qüestions tècniques i operacionals, com la via per a garantir la seguretat i privacitat dels pagaments. També es vol evitar que els ciutadans portin massivament els seus diners dels bancs al banc central. Per concedir crèdits, les entitats han de guardar dipòsits, amb el que de no tenir-los no podrien finançar l’economia i es posaria en risc la seva liquiditat i solvència. A més, es dificultaria la lluita contra la inflació, ja que les pujades de tipus del BCE es transmeten a través dels tipus dels crèdits i dipòsits. Per això, s’estudia que els moneders virtuals d’euros digitals tinguin un topall màxim de 3.000 euros), si bé els pagaments més grans es podrien efectuar perquè els moneders estarien vinculats als comptes bancaris.