Els estrangers de segona generació escalen posicions al mercat laboral
El Periódico. Segons un estudi de la corporació Natixis, els fills d’immigrants establerts a Espanya superen les expectatives dels seus pares. Els que ocupen llocs de treball tècnics, científics i intel·lectuals dupliquen la taxa dels seus progenitors.
En aquesta ocasió, l’informe se centra en Els fluxos migratoris i la reducció de la força laboral a l’Eurozona i posa el focus sobre el que està passant en aquest sentit a Alemanya, Espanya, França i Itàlia. I així, en el cas espanyol, constata que aquest és el país al qual arriben els estrangers més ben formats de la UE, però que, lamentablement, tota la seva preparació i el seu talent solen servir-los de poc, ja que acaben ocupant llocs de treball de baixa qualificació. Aquesta circumstància se sol corregir en la següent generació, indica l’anàlisi de Natixis. “Malgrat que tenen un nivell educatiu que moltes vegades no és més alt que el dels seus pares, però, sí que estan guanyant pes en tasques professionals”, hi afegeix.
Tendència estructural
L’arribada d’estrangers ha contribuït a frenar el descens de la població en edat de treballar a Europa, arrenca l’estudi. A excepció d’Espanya, els altres tres països analitzats s’enfronten a una disminució o estancament de la seva oferta potencial de treball. “Davant aquesta tendència estructural de llarg termini, difícil de revertir en el curt i mitjà, la immigració i la presència de població estrangera en edat de treballar constitueixen una resposta parcial, tot i que també plantegen la qüestió de com integrar-la al mercat laboral”, assenyala el document. En general, s’observa que “la força laboral estrangera és més sensible i vulnerable als impactes que pugui patir aquest mercat de treball”.
En concret, als dos països del sud d’Europa estudiats (Itàlia i Espanya), les persones estrangeres tenen, en general, una taxa d’activitat superior –la que mesura tant el fet de treballar com el de voler fer-ho– a la dels no estrangers. Però també es veu que l’ocupació estrangera és més sensible als cicles i a les condicions econòmiques, constitueixen una variable d’ajust durant les recessions, on són els primers llocs de treball afectats. La taxa d’atur dels estrangers és estructuralment més alta en la majoria dels casos, i s’allunya de la dels nacionals després d’un impacte negatiu de l’economia.
A Espanya es dona una condició particular: la gran majoria dels migrants que s’estableixen aquí procedeixen de països de Llatinoamèrica, de manera que dilueixen la barrera de l’idioma, que sí que afecta els arribats d’altres regions del món. Una altra particularitat és que a Espanya hi arriben bastantes més dones que a la resta d’Europa. Aquí, la meitat de la migració que ve a treballar és de dones, mentre que a la resta de la UE és predominantment masculina. L’últim any, a més, quatre de cada 10 nous llocs de treball a Espanya els ha assumit una persona nascuda a fora, cosa que s’explica, en bona part, per la seva alta disponibilitat per treballar.