Els espanyols triguen una mitjana de 145 dies en pagar tots els impostos
Diari de Girona. Les empreses i persones físiques contribuents saldaran els deutes amb l’Estat dijous vinent, quatre dies més tard que l’any passat.
Quatre dies més tard que l’any passat. El 25 de maig serà el dia en què, de mitjana, deixarem de pagar impostos i cotitzacions socials a les arques públiques, tant les persones físiques com les empreses. El 2022 va ser el dia 21 de maig. Dijous vinent, els contribuents hauran saldat els deutes amb les arques públiques. Tot i que no és la manera més científica -els tributs no es paguen de manera homogènia per part de tots els ciutadans i la suma de tota la recaptació inclou particulars i empreses-, és la més il·lustrativa per entendre quina porció del conjunt de la riquesa d’un país es mengen els tributs.
Si des de l’1 de gener dediquéssim tota la nostra renda al pagament de tributs aplicant aquest càlcul, el 2023 trigaríem 145 dies a quedar en pau amb les arques públiques en comparació amb els 141 de l’exercici passat.
Aquesta jornada simbòlica és el que els economistes liberals anomenen el dia lliure d’impostos o tax freedom day. Com més triga a arribar, més proporció suposa la recaptació tributària sobre el conjunt de la riquesa que genera el país. De fet, hi ha alguns think-tanks liberals que calculen que la data a Espanya arriba al juny i d’altres diuen que fins i tot al juliol.
Dinamisme econòmic
En tot cas, la data pot variar com ho fa la revisió de les dades que estima el Govern central i que remet a la Unió Europea (UE) en la seva actualització del programa d’estabilitat, ja que l’economia mai és estàtica. És, per tant, una dada que s’ha de prendre com a referència de l’evolució de la pressió fiscal.
L’any passat, per exemple, la recaptació va ser més de 23.000 milions superior a la que s’havia previst al principi en els Pressupostos de l’Estat. A més del dinamisme de l’economia, que va superar les estimacions més optimistes, també hi va contribuir l’escalada experimentada per la inflació que, en el conjunt de l’any, va arribar a una mitjana del 8,4%. No obstant això, el Govern de coalició encapçalat per Pedro Sánchez assegura que aquest no va ser el principal factor.
Que la jornada s’endarrereixi respecte altres anys pot ser a causa del creixement econòmic, que genera ocupació i, per tant, més contribuents o un pagament més elevat d’aquests a les arques públiques. D’altra banda, aquest retard també pot ser degut al fet que augmenten els impostos o a la recaptació procedent de la lluita contra el frau fiscal.
En les etapes de crisi, la recaptació de l’Estat se sol desplomar, fet que provoca que baixi la pressió fiscal i augmenti la porció del pastís que es destina a la despesa pública. Això fa que s’engrandeixi el dèficit, com ja va passar l’any 2020 a causa de la irrupció de la pandèmia del coronavirus.
A Espanya, malgrat la recessió, a partir del 2012, amb la pujada aplicada a l’IRPF amb l’arribada del PP al Govern i les posteriors pujades de l’IVA, la pressió fiscal va augmentar fins que va començar a baixar a partir del 2016 amb la reforma de l’IRPF. Després va emprendre de nou el camí de pujada.
Les dades sobre Espanya difereixen entre autonomies. Per exemple, hi ha menys pes dels impostos a Madrid que a Catalunya. Tot i això, les dades del país en el seu conjunt queden encara allunyades de la mitjana de la UE i de la zona euro, que situa el dia lliure d’impostos a mitjans del mes de juny. Els Estats Units, d’altra banda, són un dels països on aquesta data és més primerenca i s’hi va arribar aquest any el 18 d’abril, gairebé un mes abans que a Espanya. Però també es caracteritza pel fet que té menys despesa pública, especialment social.
Un estudi de l’Institut Econòmic Molinari de França i de la fundació Americans for Tax Reform situava la data a Espanya en el 8 de juny el 2021, mentre que Alemanya, Itàlia, França, Bèlgica i Àustria eren els països de la UE on la data arribava més tard -ja que allà els impostos tenen més pes en l’economia-, respectivament els dies 3, 7, 16 i 19 del mes de juliol.
Despesa pública
L’altra cara de la moneda és el pes de la despesa pública. L’Estat espanyol seguirà gastant fins al pròxim 22 de juny, és a dir, un dia abans que l’any passat, segons es desprèn de l’actualització del programa d’estabilitat 2023-2026 remès a Brussel·les pel Govern del PSOE i Unides Podem. La tendència en l’apartat de les despeses anirà a la baixa, tot i que s’estancarà el 18 de juny entre el 2024 i el 2026, segons les previsions de l’Executiu. El pes dels impostos, en canvi, s’endinsarà més al mes de maig fins arribar al dia 28 el 2026, segons es desprèn de les mateixes estimacions d’aquest Executiu.