Els equilibris dels joves quan han de combinar estudis i feina
Diari de Girona. Un estudi universitari conclou que hi ha beneficis compartint les classes amb un treball.
studiar i treballar alhora s’ha convertit en una nova normalitat cada cop més estesa entre els joves, sobretot aquells qui cursen estudis superiors, els quals comencen a gaudir de més independència i ja no disposen d’un recolzament econòmic que els pugui cobrir tot allò que han de pagar, tant matrícules com «capritxos». Tenint en compte que molts d’aquests estudiants comencen també a independitzar-se, no només marxant de casa sinó aprenent a valer-se per si mateixos, el fet de tenir una feina esdevé gairebé una activitat obligatòria si volen permetre’s continuar anant a classe. Ara bé, no resulta fàcil compaginar aquestes dues tasques i encara així poder gaudir del temps per mantenir una vida social i personal plena.
La major part dels estudiants han d’assistir cinc dies a la setmana als seus centres d’estudi, de dilluns a divendres, i sovint a temps parcial, ja sigui matins o tardes. Per aquest motiu busquen una feina de mitja jornada o de caps de setmana que els permeti «fer-ho tot» sense «deixar de fer res».
El dilema d’estudiar o treballar
Adrià Ros, estudiant universitari i cambrer a Girona, treballa 4 dies a la setmana i parla de la flexibilitat d’horaris que li proporciona la seva feina i que, alhora, resulta inestable: «Depèn de la setmana i de l’època de l’any he pogut compaginar-ho tot millor o pitjor. En el mon de l’hostaleria m’he trobat que potser una setmana no cal que treballi tant però un altra setmana, com en el cas de Temps de flors aquí a Girona, he hagut d’anar cada dia, de dilluns diumenge, algun més de 12 hores seguides… durant aquest període vaig haver de deixar d’anar a classe», explica.
Sílvia Pampliega, estudiant i cambrera d’un club de pàdel, es troba en una situació diferent. Ella ha pogut compaginar la seva feina, de divendres a la tarda fins diumenge, amb els seus horaris de classe a la universitat perquè «mai no coincidien», afirma. De totes maneres diu que es va arribar a trobar dins una rutina i que «a vegades tenia la sensació que no em compensava», ja que el fet de treballar els caps de setmana consumia gran part de la seva vida social i alhora, no tenia el temps suficient per a estudiar pels exàmens que requerien més hores. «He anat una mica amb l’aigua al coll en diverses ocasions», declara. Però tot i així pensa en conservar la mateixa feina i assegura que «l’esforç, vist amb perspectiva, si ha valgut la pena per diverses raons; he aconseguit una font d’ingressos cada mes que m’han ajudat a cobrir part de les meves necessitats, la feina ha suposat també una activitat de distracció i he pogut començar a desenvolupar encara més la meva vida com a adulta».
El paper de les universitats
Dins de l’equació es troben els diners, el temps i els estudis, i per altra banda el valor que se li dona a cadascun d’aquests factors. A vegades els estudiants es veuen obligats a posar-ne unes per sobre de les altres, tot esdevé decisió pròpia perquè, segons opina Omar El Azzouzi, estudiant i entrenador de futbol; «crec que hi ha un model molt tancat i enfocat a que et centris totalment en els estudis. Les universitats no tenen en compte que per poder pagar-la a vegades no es pot posar tot el focus sobre aquests». Per tant, segons el seu parer, els alumnes s’han de decidir i prioritzar si o si, «sense cap tipus de facilitat», diu.
Ros, sobre la mateixa problemàtica, afegeix que «les universitats, principalment, no afavoreixen a que hi hagi estudiants que treballin» i assegura que «aquest fet no és aïllat d’una sola institució, sinó de totes, és a dir, del model universitari… Un problema estructural». A més, Núria Pons, universitària pluriocupada, diu que mentre el centre d’estudi «no dona solucions», si ha rebut la comprensió i ajuda per part d’alguns professors, «però tot i així han d’avançar temari i, si no he pogut assistir-hi un dia, m’he hagut de posar al dia amb el que s’ha fet a classe com he pogut».
La importància del lleure
Un dels temes d’investigació del Grup de Recerca en Educació i Treball (GRET) és el de la relació estudi-treball. Segons una tesi doctoral del 2019, que el grup va inspirar, es conclou que si la feina no és a temps complet i si té relació amb els estudis, els beneficis a mig i llarg termini són positius. També que la majoria d’estudiants, en aquest cas universitaris ,busquen en la feina uns ingressos per al consum de lleure.
Per aquesta raó Ros, Pons, Pampliega i El Azzouzi, tot i trobar-se en situacions on afirmen «no podia abastar-ho tot», tenen en comú que les seves feines suposen una font d’independència econòmica de la que volen gaudir sense haver de deixar d’anar a classe, i, segons l’estudi de la tesi realitzada, no son pas els únics que es troben en aquesta situació. Davant del complicat escenari de molts joves que no es poden permetre l’habitatge o pagar uns estudis sense estar ocupats, refugiar-se en el lleure és una manera de tenir cura més de la salut mental que de la butxaca.
esudiants i també treballadors . 1 Adrià Ros, cambrer d’una cerveseria artesanal a Girona i estudiant universitariF
2 Omar El Azzouzi, entrenador del Club Escola de Futbol Gironès Sàbat, a Girona, i estudiant universitari