Blog

Diari de Girona. El Grup Impuls per Girona (GiG) ha reclamat a les administracions que posin en marxa mesures efectives per evitar les congestions i l’accidentalitat a l’AP-7, que, segons recorden, s’han incrementat a partir de la seva gratuïtat. El grup, format per les Cambres de Comerç de Girona, Palamós i Sant Feliu de Guíxols, FOEG, Pimec Girona i Fòrum Carlemany, considera que aquestes actuacions s’han de dur a terme tant a la pròpia autopista com a les vies alternatives, com l’N-II, de la qual reclamen que s’acabi el desdoblament perquè es converteixi «en una alternativa amb més capacitat i seguretat». «Creiem que cal més exigència en l’execució de les infraestructures necessàries i que les solucions que adopti el govern no vagin en detriment de l’economia productiva: menys velocitat, més restriccions a les mercaderies, etcètera», adverteixen.

Segons recorden en un comunicat, el corredor viari de les comarques gironines, format per l’AP-7 i l’N-II, actua com a «element estructurador de la mobilitat del territori», ja que les dues vies recullen la major part del trànsit de la demarcació. A més, també subratllen que, per la seva posició estratègica, «el tram gironí de l’autopista esdevé el punt de connexió entre Europa i la Península Ibèrica».

A finals d’agost de l’any passat, la Cambra de Comerç, juntament amb la Diputació i Asetrans, va presentar un estudi per definir una estratègia conjunta de mobilitat amb una visió gironina. En aquell document, titulat L’alliberament de peatges a l’AP-7. Efectes, reptes i oportunitats, s’establien quines eren les infraestructures i actuacions necessàries per al bon funcionament del nou model de gestió de la xarxa viària. Entre les propostes hi havia la creació de noves sortides al llarg de l’AP-7, la millora dels enllaços, que en el nou escenari de gratuïtat de l’autopista creuen que «no són eficients», i el necessari desdoblament de l’N-II.

El GiG, però, considera que aquestes mesures «en cap cas» han de passar per la instauració de nous peatges, sinó per actuacions que permetin fer un manteniment adequat, distribuir millor el trànsit per les comarques de Girona i evitar els «colls d’ampolla». En aquest sentit, recorden que, amb la gratuïtat de l’autopista, els conductors «han deixat de ser els finançadors per passar a ser-ho el conjunt dels contribuents del país a través dels recursos públics». Per això, creuen que, donada la importància de les infraestructures viàries, cal aplicar un model de finançament «que garanteixi a llarg termini un equilibri entre finançament i manteniment, i entre utilització i sostenibilitat».

Un altre problema que veuen són les retencions que s’han generat en els últims mesos. Segons indiquen, les pitjors cues es produeixen a l’AP-7 nord, i en èpoques festives o estivals, «els nivells de mobilitat entre Barcelona i la Costa Brava augmenten considerablement». En aquest sentit, observen que les mesures pal·liatives aplicades fins ara «no han acabat de funcionar», provocant que sovint les àrees de descans i les estacions de servei es vegin «saturades» de camions que decideixen no circular.

Augment de la sinistralitat

El creixement de l’accidentalitat des del moment que es van aixecar els peatges és un altre factor que els preocupa. «És normal que amb més trànsit, sobretot quan és dens, es produeixin més interaccions a la via i per tant més topades», assumeixen. A més, també apunten que pot haver-hi una «falta de costum» de conduir en situació de retencions o a grans velocitats d’una part dels con

L’empresariat es queixa que un dels principals «coll d’ampolla» es produeix a la sortida de Girona Sud (Salt) Apunten que, a falta d’una normativa clara, per l’AP-7 hi passen tot tipus de vehicles i és una autovia «de facto»

ductors que abans circulaven per carreteres convencionals i ara han optat per les autopistes. De fet, apunten que, davant la falta d’una normativa clara, «hi passen tot tipus de vehicles, a l’haver-se convertit, de facto, en una autovia».

Tot aquest augment de trànsit a l’autopista, indiquen, porta associat un increment de l’accidentalitat en aquesta via. Citant dades del Servei Català de Trànsit, indiquen que, al conjunt de les autopistes catalanes alliberades al setembre, els sinistres amb víctimes han crescut un 40%. En el cas concret de l’AP-7 en el tram nord, que va des de La Jonquera fins La Roca del Vallès, l’augment dels accidents en els sis primers mesos va ser del 28% respecte els mateixos mesos del 2019.

Seguiment del manteniment

Amb la reversió a l’Estat de l’autopista AP-7, el Ministeri de Transports ha passat a gestionar directament les vies alliberades a través del seu programa de conservació i explotació de carreteres.

Segons recorden des del GiG, l’abril de l’any passat es van licitar sis contractes per la conservació i explotació dels 375 quilòmetres d’autopistes que s’alliberarien a l’agost a Catalunya, amb un pressupost inicial de 119 milions d’euros. En el moment d’alliberament de les vies, els contractes no havien estat licitats, i no va ser fins a finals del mes d’octubre que no es van formalitzar.

Tal i com indiquen, l’anomenat «sector de Girona» és el tram número 4, que inclou el traçat des de La Jonquera fins a Vidreres (85 quilòmetres), i tres àrees de servei (La Jonquera, Empordà i Gironès), i té una dotació pressupostària de 21,8 milions d’euros en despeses. Al mes de novembre es va adjudicar la gestió d’aquest sector a l’empresa Api Movilidad. Ara, indiquen que cal fer un seguiment «acurat» per assegurarse que efectivament es porten a terme aquestes tasques de conservació.

Desmantellament de peatges

Finalment, tot i el retard, des del GIG recorden que el desmantellament de l’estructura física dels peatges es va iniciar a principis de novembre, un cop el Ministeri va adjudicar els contractes de conservació i explotació de les dues autopistes alliberades de la seva titularitat. Els primers en retirarse van ser els de la Jonquera, la Roca i Martorell, que és on es creaven més retencions. Als mesos de gener i febrer es va iniciar el desmantellament dels peatges de la ronda de Girona, començant a l’enllaç de Fornells de la Selva i al de Girona Sud.

Però aquest últim enllaç, lamenten, segueix sent un «punt crític» on acostumen a formar-se importants cues de vehicles, ja que l’accés es converteix en un «coll d’ampolla» on van a parar a una rotonda tots els vehicles que entren i surten de l’autopista i vehicles d’altres vies, com ara la connexió amb Salt. Des del seu punta de vista, hi ha calçades «poc adequades» per aguantar l’elevat nivell de trànsit i on cal un manteniment «urgent», com per exemple la sortida nord de Girona.

Reclamen al Ministeri que inclogui les actuacions dins dels pressupostos

El GIG recorda que, a hores d’ara, l’Estat encara no ha inclòs en els seus pressupostos cap de les intervencions que la Cambra i la Diputació van proposar en l’informe de l’agost passat. Tot i això, mantenen l’esperança que s’acabin materialitzant, ja que el secretari general d’Infraestructures del Ministeri, Xavier Flores, va assumir el març passat en una visita a Girona bona part de les propostes que s’havien plantejat en el document de les institucions gironines.