Els canvis en la gestió de les baixes laborals no beneficia els metges
Diari de Girona. Els treballadors ja no hauran d’enviar l’informe a la feina però el personal mèdic les continuarà tramitant, per això demanen que s’implementin les declaracions responsables com a altres països.
A partir de l’abril, els treballadors que demanin la baixa mèdica ja no hauran d’enviar l’informe i la documentació a la seva empresa i serà l’Administració qui telemàticament remeti tota la paperassa. Així ho va aprovar el Govern en el seu últim Consell de Ministres del 2022 i la modificació reglamentària està pendent de la publicació al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) per entrar en vigor.
Un cop la nova normativa entri en vigor, el treballador només rebrà una única còpia del seu informe de baixa quan visiti el metge. La Seguretat Social elimina tant la segona còpia, així com l’obligació d’entregar-la còpia a l’empresa, entitat gestora o mútua, segons va informar el Govern. La idea és eliminar burocràcia i tràmits per als treballadors i que sigui l’Administració, a través de vies telemàtiques i automatitzades, qui assumeixi a partir d’ara aquestes gestions.
Com a resposta, el col·lectiu mèdic, i concretament els metges de família, no s’han pres del tot bé aquesta decisió, ja que lamenten que el canvi no els «deslliura» de sobrecàrrega burocràtica. Membres de la Societat Espanyola de Metges d’Atenció de Primària (Semergen) se senten «decebuts», ja que pensaven que tindrien en compte les aportacions i peticions que havien fet sobre la qüestió. Concreten que no «hi ha diferència entre fer un paper o fer-ne dos» i el Fòrum d’Atenció Primària, que aglutina les principals societats científiques a nivell assistencial, ja va traslladar a l’Institut Nacional de la Seguretat Social fa mesos la petició que el mateix treballador emeti autobaixes laborals de fins a tres dies de durada. D’aquesta manera s’evitarien consultes per obtenir un justificant mèdic immediat.
El president del Col·legi de Metges de Girona i del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, Josep Vilaplana, es mostra crític i, en la mateixa línia, considera que caldria implementar les autobaixes responsables tal com es fa a altres països. «Quan algú es troba malament i truca al metge per demanar la baixa, en tot el procés no se sol produir cap visita mèdica i, al cap de tres dies, el mateix metge ha de donar l’alta, són tràmits purament burocràtics innecessaris», concreta Vilaplana, qui afegeix que les baixes curtes en tota una comarca impliquen la feina de fins a quinze metges. «Calen canvis, si l’empresa desconfia del treballador no pot ser que ho carregui el sistema sanitari, demanem algun mecanisme perquè es desburocratitzi el sector també en molts altres aspectes».
Administratius amb més pes
Una de les solucions que proposa el president del Col·legi de Metges és «empoderar» els administratius de l’atenció primària. «Si fan formacions extra, poden adquirir coneixements sanitaris i accedir a l’historial clínic del pacient, d’aquesta manera podrien demanar proves concretes, per exemple, o tramitar altres aspectes burocràtics».
Per altra banda, en el cas de Catalunya i a diferència d’altres comunitats autònomes valora positivament que les baixes hospitalàries de llarga durada ja es duguin a terme des del mateix hospital. «Això és un primer pas i ha sigut molt important, però no n’hi ha prou», manifesta.
El maig de l’any passat, Salut va començar el desplegament d’un nou projecte per redistribuir tasques administratives dels centres sanitaris. La iniciativa se centra en les incapacitats temporals (IT), les baixes, que es generin per ingrés hospitalari. El febrer s’havia començat la mesura a través d’una prova pilot al Vallès Occidental Est i es va anar ampliant. Des del novembre passat, tots els hospitals de la Regió Sanitària de Girona ja tramiten la gestió de les incapacitats temporals per ingrés.
Personal mèdic diu que Salut «ha desaprofitat el temps» per a negociar la vaga
El sindicat Metges de Catalunya (MC) lamenta que el Departament de Salut hagi «malbaratat» l’ampli temps de negociació que va oferir el sindicat des que el passat 28 de novembre va anunciar la convocatòria de vaga de facultatius dels propers dies 25 i 26 de gener. L’organització interpreta com un «menysteniment» que falten quinze dies per a l’inici de les mobilitzacions i ni Salut ni les patronals hagin obert en un espai de negociació «formal» amb MC per tractar i trobar solucions a les reivindicacions del col·lectiu mèdic.
En aquest sentit, no va ser fins ahir que el conseller de Salut, Manel Balcells, va confirmar que «tenien previst» negociar amb MC abans de l’inici de la vaga. Ho va fer en la roda de premsa de presentació de Taula de treball per harmonitzar les condicions laborals i econòmiques de tots els professionals dels centres integrats al sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT), de la qual també en forma part el sindicat mèdic i que, com va aclarir el mateix conseller, és una iniciativa deslligada de la convocatòria de vaga.
En declaracions als mitjans de comunicació, la vicepresidenta de MC, Ana Roca, va reclamar que les negociacions s’iniciïn amb la «màxima intensitat» i determinació per treballar en profunditat les mesures que podrien evitar l’inici de les mobilitzacions. Amb tot, va afegir que les sensacions no són bones perquè, de moment, «no s’han ofert solucions als problemes assistencials del sistema de salut ni a les condicions de treball específiques dels facultatius, com poden ser la jornada laboral i els descansos, la conciliació, la formació o la millora de les retribucions: volem que s’avanci de manera significativa», va assegurar.
La vicepresidenta del sindicat va qüestionar el paper que Salut reserva per als facultatius al sistema sanitari públic. «Sembla que molestem i se’ns aparta. Potser el que volen és un nou model de sanitat sense metges. Si és així, que ho expliquin a la ciutadania», va reblar.
Per facilitar l’entesa, Roca va manifestar la predisposició del sindicat a establir una calendarització de les millores perquè s’apliquin de manera progressiva, però va insistir que cal un pas endavant i que aquest sigui «ferm».
Tot i formar part de la negociació, les expectatives dipositades per part de Metges de Catalunya no són gaire bones. Consideren que l’objectiu hauria de ser «igualar» les condicions entre els treballadors públics i concertats però s’usa el terme «harmonitzar» perquè consideren que la igualtat total «no serà una realitat».
Inici de la taula negociadora
D’altra banda, ahir el Departament de Salut va impulsar l’aprovació d’un Protocol que contempla la creació i el desplegament de la Taula de treball per harmonitzar les condicions laborals i econòmiques de tots els professionals dels centres integrats al sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (Siscat).
La negociació col·lectiva en l’àmbit de la salut es duu a terme periòdicament en taules diferenciades i subjectes als seus propis calendaris. Actualment, són diversos els actors socials que coincideixen en l’objectiu de treballar per a l’assoliment d’una major integració en les condicions laborals de les persones que treballen al sistema públic de salut. Precisament, la finalitat de la Taula serà la de promoure el procés d’harmonització de forma consensuada i on la concreció de les condicions es farà a través dels processos de negociació col·lectiva.
El sindicat Comissions Obreres manifesta que la constitució de la taula és una «oportunitat» per anar cap a l’homogeneïtzació i millora de les condicions laborals de les persones treballadores del sistema de salut, com ara els salaris, la jornada, les ràtios, la requalificació professional, la jubilació, els permisos i descansos o la conciliació familiar. Des del sindicat continuaran treballant per tal que aquesta harmonització sigui una realitat «el més aviat possible», i així garantir una assistència sanitària pública òptima a tota la ciutadania de Catalunya.
Metges Catalunya posa de relleu la manca de personal
El sindicat Metges de Catalunya remarca la transcendència de l’avís que ha llançat l’Organització Mundial de la Salut (OMS) als països europeus per l’escassetat de plantilla sanitària als sistemes de salut, una situació que ha titllat de «bomba de rellotgeria». Segons aquest organisme internacional, la crisi de personal «ja s’està cobrant un preu alt en els treballadors sanitaris i en l’accés a serveis sanitaris». El director regional per a Europa de l’OMS, Hans Kluge, ha manifestat recentment que les múltiples protestes i vagues que s’han convocat en el sector de la salut a diversos països –Estat espanyol, Regne Unit, França o Itàlia– «són un senyal que el personal sanitari està infravalorat i sobrecarregat de feina». La millor manera de mostrar l’agraïment a tots els professionals de la sanitat «és invertir en ells, i, en fer-ho, invertir en un futur més saludable per a tots nosaltres».