Els càmpings gironins engeguen una prova pilot per aplicar big data i intel·ligència artificial als establiments | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

Imatges per web (6)

Els càmpings gironins engeguen una prova pilot per aplicar big data i intel·ligència artificial als establiments

  |   Novetats

Diari de Girona.  Instal·laran càmeres i sensors que permetran calcular el percentatge d’aforament o avisar els socorristes en incidències

Els càmpings gironins han engegat el projecte ‘SmartCamp’, una prova pilot que combina les dades de càmeres i sensors amb la intel·ligència artificial. La idea és que avancin en l’àmbit de la sostenibilitat, la seguretat i l’experiència del client. En aquesta prova pilot hi participen diferents càmpings de la demarcació, tot i que no tots aplicaran les mateixes mesures. Diferents sensors i càmeres permetran obtenir informació que posteriorment s’analitzarà en una plataforma virtual amb intel·ligència artificial que millori la gestió dels càmpings. A partir d’aquí les millores seran pel personal però també pels clients per conèixer l’aforament de la piscina o rebre avisos per mal temps, així com alertar socorristes de possibles incidències.

L’Associació de Càmpings de Girona comença la implementació de l”SmartCamp’ en fase de projecte pilot que es farà en diferents establiments de la demarcació. El president de l’associació, Miquel Gotanegra, remarca que es tracta d’un “projecte transversal” per crear “un nou producte”, en aquest cas un protocol per tenir un càmping intel·ligent. Per fer-ho, l’associació ha debatut quines són les necessitats que tenen i a partir d’aquí han buscat empreses tecnològiques que els ajudin a bastir el projecte. “Hem unit el coneixement del sector del càmping amb el del món tecnològic per crear un producte nou”, afirma Miquel Gotanegra.

El projecte es desenvoluparà al llarg dels propers mesos i els negocis ja estan instal·lant algunes de les solucions tecnològiques que permetran avançar en aquesta prova pilot. Un d’ells és el càmping Ballena Alegre de Sant Pere Pescador (Alt Empordà). En aquest establiment han instal·lat una estació meteorològica que anirà connectada al sistema de reg. Això farà que si l’estació preveu pluja o ha acabat de ploure, el sistema de reg no s’activarà per estalviar aigua.

Millores en l’experiència del client

També permetrà altres millores en l’experiència del client, ja que podran rebre avisos d’episodis climàtics adversos i altres eines que els permetin organitzar-se millor i adaptar-se a la situació en la seva estada. “Al final al client no el molestarem per res, però la seva estada serà completament diferent”, explica el president de l’Associació de Càmpings de Girona, Miquel Gotanegre.

Per altra banda, Ballena Alegre també ha posat càmeres a la zona de la piscina. Aquestes permetran controlar l’aforament. Això fa que els hostes puguin veure a temps real el volum d’ocupació de la piscina abans d’anar-hi, però també dona eines de seguretat ja que els socorristes rebran avisos si detecten determinades incidències a l’aigua.

Altres sensors ajudaran a calcular la densitat del clor a la piscina i si cal posar-ne més o menys o detectaran quan cal buidar els cubells d’escombraries. També es monotoritzarà el consum energètic de les instal·lacions i l’estat de les canonades per reparar fuites amb més agilitat. Els càmpings gironins participaran en aquest projecte, tot i que no tots tindran els mateixos sensors. De fet, la idea de la prova pilot és crear aquest projecte de càmping intel·ligent que s’adapti a tot tipus de negocis. Per això la prova es fa en càmpings grans, mitjans i petits i amb diferents singularitats.

Projecte exportable

Miquel Gotanegra ha detallat que quan tinguin el protocol d”SmartCamp’ acabat, treballaran per exportar-lo a d’altres establiments de Catalunya i també de l’Estat tot i que remarca que la prioritat sempre seran els càmpings de la demarcació de Girona, que és on s’ha creat. El projecte compta amb una subvenció de la Secretaria d’Estat de Turisme, en el marc del projecte ‘Última milla’ i suposarà una inversió de més de 10 milions d’euros.