Els beneficis de les empreses gironines creixen gairebé un 14% i superen els 2.100 milions d’euros
Diari de Girona. La facturació augmenta només un 1,9%, fins als 37.039 milions, mentre 250 empreses concentren més de la meitat de les vendes de la demarcació.
Les empreses gironines van tancar el 2024 amb un benefici net conjunt de 2.189,7 milions d’euros, un 13,7% més que l’any anterior. Els guanys van augmentar en 263,3 milions d’euros respecte als 1.926,5 milions registrats el 2023, un creixement molt superior al de la facturació, que va avançar un 1,9%, fins als 37.038,7 milions d’euros. Així ho recull l’informe Estructura empresarial de la demarcació de Girona 2026, elaborat per la Diputació de Girona a partir dels comptes anuals dipositats al Registre Mercantil.
La millora no s’explica només per l’activitat habitual dels negocis. Els guanys derivats d’aquesta activitat van augmentar prop d’un 7%, però també hi van contribuir els interessos i altres operacions financeres. El saldo d’aquestes últimes va passar de 189,1 a 387,1 milions d’euros, més del doble que l’any anterior.
Entre els sectors que més van contribuir a l’increment dels beneficis destaca el de les activitats financeres i d’assegurances, que va passar de guanyar 284,5 a 392,7 milions d’euros. Són 108,2 milions més, una quantitat que representa aproximadament el 41% de l’augment total dels beneficis de les empreses gironines, malgrat que les vendes d’aquest sector van disminuir.
La millora dels resultats també coincideix amb un augment del nombre d’empreses i de l’ocupació. L’estudi analitza 14.719 societats, 313 més que l’any anterior, un increment del 2,2%. Pel que fa a les plantilles, les companyies sumen 177.095 treballadors, 4.701 més que el 2023, un 2,7% més. Les despeses de personal també van créixer, un 7,6%, fins als 6.448,3 milions d’euros.
Un negoci concentrat en poques empreses
Més enllà de l’evolució dels beneficis, l’informe posa de manifest una de les principals característiques de l’economia gironina. La majoria de les empreses són petites, però una part molt elevada de la facturació es concentra en un nombre reduït de grans companyies.
En concret, el 73,6% de les societats analitzades factura menys d’un milió d’euros anuals i el 56,6% no arriba als 500.000 euros. En canvi, només 476 empreses superen els deu milions d’euros anuals, el 3,2% del total.
Aquesta diferència es fa encara més evident quan s’observa el repartiment de les vendes. Les 250 empreses que més facturen, que representen només l’1,7% de les societats gironines analitzades, concentren el 55,7% de tota la facturació de la demarcació. Si s’amplia el grup al 10% d’empreses amb més volum de negoci, 1.471 societats, el percentatge arriba fins al 79,3%. Així, el 90% restant de companyies es reparteix només una mica més d’una cinquena part de les vendes.
La concentració és especialment elevada entre les empreses que encapçalen el rànquing. Només l’1% de les societats que més facturen acumula el 48,2% del negoci total, una proporció lleugerament inferior al 48,6% de l’any anterior. Per tant, la concentració continua sent molt elevada, encara que aquest indicador registra una petita disminució respecte al 2023.
Les 20 empreses amb més facturació generen per si soles el 22,5% de totes les vendes, amb més de 200 milions d’euros anuals cadascuna. El rànquing l’encapçala Transgourmet Iberica, amb seu a Vilamalla i 1.163,4 milions d’euros de facturació, seguida de Frigoríficos Costa Brava, de Riudellots de la Selva, amb 828,9 milions, i Noel Alimentaria, de Sant Joan les Fonts, amb 646,8 milions.
A continuació se situen Tradeinn Retail Services, de Celrà, amb 553,6 milions, i Ramaderia Roca, de Porqueres, amb 491,5 milions. Entre les deu primeres també apareixen Friselva, Eurofirms ETT, Dyneff España, Càrniques de Juià i Arconvert. El pes d’aquestes grans companyies ajuda a explicar l’elevada facturació que registren municipis amb una població relativament reduïda.
Ara bé, aquesta classificació té en compte les societats individualment i no els grups empresarials. Si es considera la facturació conjunta del Grup Cañigueral, que opera comercialment amb la marca Costa Brava Mediterranean Foods, la xifra supera la de Transgourmet. El grup va facturar 1.508,6 milions d’euros el 2024, davant dels 1.163,4 milions de la distribuïdora amb seu a Vilamalla. A més, el 2025 va elevar el seu volum de negoci fins als 1.608,4 milions d’euros, un 6,6% més que l’exercici anterior.
La dimensió de les empreses també conviu amb una estructura que s’ha anat renovant. El 29% de les societats analitzades es van constituir a partir del 2015, mentre que el 66,7% van néixer des de l’any 2000. A l’altre extrem, només l’1,2% de les companyies són anteriors al 1970.
L’alimentació lidera els beneficis industrials i la facturació
La indústria alimentària continua ocupant una posició central dins de l’economia empresarial gironina. Les companyies dedicades a l’elaboració de productes alimentaris i begudes van facturar 7.370,7 milions d’euros el 2024, pràcticament un de cada cinc euros del conjunt de la demarcació. Aquest volum es concentra en només 366 societats, el 2,5% de les empreses analitzades.
El sector també destaca per la millora dels seus resultats. Els beneficis de la indústria alimentària van passar de 169,2 a 251,5 milions d’euros, un increment del 48,6%, malgrat que la facturació només va augmentar un 1,4%. Aquesta evolució fa que el marge net del sector passi del 2,3% al 3,4% de les vendes.
El segon sector amb més volum de negoci també està vinculat als aliments i les begudes. Es tracta del comerç a l’engròs d’aquests productes, amb 3.491 milions d’euros de facturació, el 9,4% del total. El segueixen els intermediaris del comerç, amb 2.157,5 milions; l’hostaleria, amb 2.043,5 milions, i la venda i reparació de vehicles, amb 1.624,2 milions. En conjunt, els deu sectors que més facturen concentren el 62,7% de les vendes.
L’hostaleria també presenta una evolució favorable dels resultats. Les seves empreses van obtenir 159,5 milions d’euros de beneficis, davant dels 114 milions de l’any anterior, gairebé un 40% més. La facturació del sector va créixer un 11,8% i va supera els 2.000 milions d’euros, mentre que el marge net va passar del 6,2% al 7,8%.
Pel que fa al creixement de les vendes, el sector més destacat és el dels intermediaris del comerç, que augmenten la facturació un 34,3%, de 1.606,1 a 2.157,5 milions d’euros. També registren increments importants les activitats d’educació, sanitat, serveis socials i administració pública, amb un 21,7%, i les activitats administratives i els serveis auxiliars, amb un 18,1%.
L’evolució, però, és desigual. Entre les activitats que més retrocedeixen hi ha el comerç al detall de combustibles per a l’automoció, amb una caiguda del 28,3% de les vendes, i altres tipus de comerç a l’engròs, amb un descens del 27,4%.
Aquesta distribució sectorial també canvia quan es mira l’ocupació. Les activitats administratives i els serveis auxiliars són les que concentren més treballadors, amb 25.841 persones, el 14,6% del total. Les segueixen l’hostaleria, amb 20.341 treballadors, i la indústria alimentària, amb 16.963. En conjunt, aquests tres sectors representen el 35,7% de l’ocupació declarada per les empreses analitzades.
En termes generals, els serveis continuen concentrant la major part de la facturació, amb 19.463,7 milions d’euros, el 52,5% del total. La indústria genera 14.334,8 milions, el 38,7%, mentre que la construcció representa el 6,8% i el sector primari, segons l’agrupació utilitzada per l’estudi, el 2%.
El Gironès i la Selva concentren més de la meitat de les vendes
Les diferències també són importants entre comarques. El Gironès encapçala la facturació empresarial, amb 10.284,8 milions d’euros, el 27,8% del total, seguit de la Selva, amb 9.586,2 milions i el 25,9%. Totes dues comarques acumulen conjuntament el 53,7% de les vendes de les empreses de la demarcació. Si s’hi afegeix l’Alt Empordà, amb 6.024,7 milions, les tres primeres concentren el 70% de tota la facturació.
El Gironès també lidera el nombre d’empreses i l’ocupació, amb 3.867 societats i 63.643 treballadors, el 35,9% de totes les persones ocupades incloses en l’estudi. La Selva ocupa la segona posició, amb 2.711 empreses i 35.304 treballadors.
Malgrat aquest predomini de les comarques amb més activitat, l’evolució de les vendes presenta diferències significatives. La Cerdanya registra el creixement més elevat, amb un 7%, seguida de la Garrotxa, amb un 5,2%; el Baix Empordà, amb un 4,8%; la Selva, amb un 4%, i el Gironès, amb un 2,2%. En canvi, el Pla de l’Estany retrocedeix lleugerament, un 0,2%, l’Alt Empordà perd un 3,2% de facturació i el Ripollès registra la caiguda més pronunciada, un 7%.
Les diferències tenen relació amb l’estructura de cada economia comarcal. La Garrotxa és la comarca amb un pes industrial més elevat, ja que el 66,7% de la seva facturació procedeix de la indústria. Hi destaca especialment la producció d’aliments i begudes, que genera prop de 1.500 milions d’euros, el 37,9% del total comarcal. La Selva també té una estructura marcadament industrial, amb el 60% de les vendes procedents d’aquest sector i un pes destacat de l’alimentació, que factura 3.422,7 milions.
En canvi, a l’Alt Empordà els serveis concentren el 82% de la facturació, mentre que al Baix Empordà l’hostaleria és l’activitat amb més volum de negoci, amb 510,3 milions d’euros. La Cerdanya presenta una altra particularitat, ja que la construcció representa el 31,2% de les vendes, la proporció més elevada entre les vuit comarques.
Una altra dada que reflecteix aquestes diferències és la facturació empresarial per habitant. El Pla de l’Estany encapçala la classificació, amb 84.550 euros per habitant, seguit de la Garrotxa, amb 62.449 euros, i la Selva, amb 51.179. La mitjana de la demarcació se situa en 44.393 euros per habitant, lleugerament per sota dels 44.696 euros de l’any anterior, malgrat que la facturació total de les empreses va augmentar. Aquest indicador, però, no mesura els ingressos de la població. L’informe atribueix la facturació i l’ocupació al municipi on cada empresa té la seu social, encara que part de l’activitat es desenvolupi en altres territoris.
Previsió de creixement de la facturació el 2025
L’informe també inclou una estimació de la facturació del 2025, que situa en 38.819,5 milions d’euros, un 4,8% més que el 2024. Segons aquesta projecció, les vendes haurien augmentat en els deu sectors amb més volum de negoci, sense canvis en les primeres posicions del rànquing.
Tot i que el 2025 ja ha finalitzat, aquesta xifra encara no correspon a dades comptables definitives. L’estudi analitza els comptes del 2024 dipositats al Registre Mercantil abans del 12 de maig del 2026 i, a partir d’aquestes dades i de les previsions sectorials, calcula la facturació de l’exercici següent. El document tampoc ofereix una estimació dels beneficis del 2025, de manera que encara no permet saber si els guanys van mantenir el ritme de creixement registrat el 2024.