El virus arrasa l’economia gironina: 3.000 milions d’euros que no tornaran
L’impacte sobtat i generalitzat de la pandèmia i les restriccions de l’activitat que es van adoptar per contenir-la han provocat una dràstica contracció de l’economia gironina. En un món globalitzat i interconnectat, la pitjor recessió mundial en 80 anys ens ha afectat de ple. Espanya va presentar la pitjor evolució de les economies avançades de tot el món l’any passat, i Girona és una de les províncies que més han patit: segons estimacions del Banc d’Espanya, el PIB gironí es va desplomar un 14,2% l’any passat, la davallada més pronunciada de tot Catalunya i la quarta més dura entre totes les províncies espanyoles.
El malson va començar ara fa un any, quan a mitjans de març es va imposar un estricte confinament per frenar la primera onada del virus, que va incloure dues setmanes de paralització total de les activitats no essencials.
El desconfinament a finals de juny va portar certa reactivació, però l’aparició precoç de rebrots i les consegüents restriccions per controlar-los van frenar novament el creixement.
En l’últim trimestre, en què es va imposar un toc de queda i es va limitar l’activitat de nombrosos negocis, l’evolució de l’economia va ser molt feble.
En números rodons, el 14,2% de caiguda del PIB gironí suposa 3.000 milions d’euros. Una xifra milionària que, en bona part, es deu al descens d’alguns dels motors econòmics de les comarques gironines: turisme, restauració i comerç.
Amb els tancaments totals i parcials als quals s’han enfrontat i les mesures de distància de seguretat imposades per evitar els contagis, el turisme ha patit un ensorrament mai vist. A causa de la pandèmia, l’estiu es va veure condicionat per una gairebé desaparició de la demanda estrangera i una demanda espanyola molt per sota de la de 2019, tot i la llibertat de moviment que vam tenir en el tercer trimestre de l’any. En conjunt, les pernoctacions hoteleres van caure gairebé un 75%.
El comerç, sobretot el de més reduïda dimensió, també ha patit molt el darrer any. Als centres de les ciutats s’ha produït un degoteig de tancaments, i la demanda de productes que suposen una despesa elevada (vehicles i habitatges) ha caigut de manera important.
Això ha provocat que moltes empreses abaixessin definitivament la persiana. Segons les dades de demografia empresarial que acaba de fer públiques l’INE, gairebé una de cada cinc empreses gironines no ha sobreviscut als efectes de la crisi de la covid.
El mercat de treball també se n’ha ressentit: en un any s’han destruït més de 20.000 llocs de treball, més de 51.000 gironins estan a l’atur i gairebé 20.000 estan afectats per un expedient temporal d’ocupació (ERTO).
Enmig d’un panorama tan obscur, l’economia gironina presenta alguns dels brots verds, com l’evolució de les exportacions (que han tancat l’exercici en positiu gràcies a l’increment de la venda de carn a la Xina), i les inversions que estan afrontant indústries del sector agroalimentari i químic-farmacèutic.